Anem una colla d'arreplegats: Alfredo, Bladé, Nogués, Xavi, Montse i Sergi camí de Sant LLorenç de MOntgai amb la intenció d'enfilar algunes de les seves parets combinades de calcari i conglomerat, concretament el cim rocòs del Cilindre.
També podem empalmar L2 i L3 tot i que s'ha de reconèixer que pesen les cordes i també fan fregament per un petit flanqueig.
Ja veieu en Sergi quina cara d'alegria...
Aquí en Nogués arribant a la última reunió...
...Feia dies que no escalàvem i les sensacions han estat fantàstiques...
Ja sabeu que l'entorn de Sant LLorenç és fantàstic, amb el curs del riu Segre als seus peus, amb la boira humida i espesa que renvolta les parets, els camins... Això si no fa inversió tèrmica!!! Llàstima perque avui no és el cas...
L'Alfredo i en Bladé tiren cap a l'esperó Vidal-Farreny i nosaltres cap a la orientació completament contrària, l'esperó Ribes-Sabaté. Ens segueixen en la via en Jordi N i en Xavi, que hem conegut avui mateix. 
La via és força curteta, fet que la fa combinable amb altres de la zona, com per exemple la cresta Disblia, o Tío María.
L1 Recomanem fer R a un arbre que hi ha amb una baga per evitar el fregament si continuem fins la següent reunió.
També podem empalmar L2 i L3 tot i que s'ha de reconèixer que pesen les cordes i també fan fregament per un petit flanqueig.
Ja veieu en Sergi quina cara d'alegria...
Aquí en Nogués arribant a la última reunió...
I la cordada en el seu últim llarg.
Fa fred però aguantem com campions!
M'encanta aquest lema:
Lleida... És la pera!
