dilluns, 15 de novembre del 2010
diumenge, 14 de novembre del 2010
Paret del Devessó: Stoc de Coc + Monges mascles (130 m V+)
Combinació Stoc de Coc sortint per Monges Mascles
Dificultat: V+ (D+)
Llargària: 130 metres
Grau d’exposició i compromís: Baix
Equipament: Equipada molts parabolts
Valoració de la via... 5 estrelles!
Arribem a peu de via, mirem la ressenya, creiem que hem reconegut la via...
Però tot i així preguntem a uns nois que estan a la primera reunió:
"Perdoneu, a quina via sou?"
Responen:
"Pos si te digo la verdad no tengo ni idea, nos hemos metio aquí porque ya la he hecho otras veces pero no sé ni como se llama ni nada...No tengo ni pajotera idea"
Bé, creiem que és l'Stoc de Coc i ens col·loquem a peu de via. Quin dia tan maco que fa!! I quines ganes d'escalar!!! Ja enfilo cap a la primera xapa... MMmmmmmm...
Però resulta que el mateix brètol que ens ha donat la benvinguda amb la seva completa resposta inicial ens rep des de la segona reunió amb aquestes carinyoses paraules:
"Socio, socio, ps, ps... Pero no te cres que te deberias de haber esperao un poquito?"
Si, si, el mateix personatge però amb moltes ganes de gresca i alegria... Un d'aquells "fenòmenus" que per sort ens trobem poques vegades per les parets arreu del nostre país i menys encara per llocs tan idílics i reservats com el de Malanyeu.
Total que vaig tirant el primer llarg i el col·lega, vinga a escalfar l'ambient...
Potser no en tenia prou amb l'apreciable estiuet de sant martí que ens va sorprendre aquell dissabte?
I vinga: "Joer, no me estraña que luego hayan accidentes, si es que, seguro que no ha hecho esta via en su puta vida!!"
Ja no ens ho podíem ni creure... Ens mirem de forma confident amb en Xavi i en Francesc, somriem, continuem amunt tot pensant que tot allò sigui només és un sommi o més aviat una petita broma del tio que escala per sobre de nosaltres.
Però no, no s'acaba aquí:
"Oye, oye? vamos a tener unas charlas tu y yo aquí arriba, si, si, a ver que os habeis pensao, si es que..."
I el colega de cordada, que avança xino xano pel segon llarg:
"Pero no te das cuenta que si me caigo me voy encima tuyo y nos vamos tos pa abajo?"
Bé, amb tot això, jo encara no he arribat a la 1a reunió.
Li contesto:
"Ei, tio, dígali al teu col·lega que es calli ja la boca i tu tranquil, que nosaltres no tenim pressa, no cal que corris si t'has de parar, et pares i ja està. I el teu col·lega que es calmi que en tot cas, el problema de que caiguin pedres o poguem patir un accident és nostre"
Tinc els nervis a flor de pell, el pols del cor em bat fort al coll i una mena d'espiral de còlera i mala baba m'enfila pel pit, però empasso saliva, respiro fons i miro de concentrar-me en "lo" meu.
Si aquests volen festa, avui no la trobaran. Amb nosaltres no.
Ei, no us penseu que aquí acaba tot!
Arribo a reunió. Faig el que toca i els meus companys s'enfilen sobre la paret.
El col·lega segon de la cordada ja és a la 2a reunió. I mira, se'ls acudeix que es bon moment per netejar la paret, per llençar pedres i aquestes coses... I van dient:
"Ojo! Ojo!"
Però aquests no han escalat mai i no saben que es diu PEEEEEEDRAAAAA?
NO creieu que ho fan involuntàriament, les agafen amb la mà i les llencen avall!!! Que ens hem tornat bojos o QUÈEEE??
Ara sí que ja no puc més. Han posat a prova la meva psique però no ho aconseguiran amb el nostre físic.
"Eh! però què fas tio? Voleu parar, vigileu que està pujant gent pel camí!! Però tio, PAREEEEEEU!!!! Ei, gent de peu de via o marxeu o us posseu un casc que aquests estan sonats!!!!"
A peu de via s'arreplega una munió de persones que tenen intenció de fer la mateixa via i s'amaguen per entre els arbres, fugen cap a llocs més segurs... Acaben d'arribar i no saben què collons està passant!!!
Total, que estem a la 1a reunió i continua en Xavi el següent llarg. Ja sabeu, uns 55 metres de tirada, mantinguda i llarga.
Els nostres "amics" s'esperen a la reunió intermitja de la feixa i aprofiten per taladrar el coco del meu company quan està arribant a la 2a reunió:
"Como lo llegas socio? Ya os vale, macho, a mi me suda la polla si teneis un accidente pero no me estraña joder..." patatim, patapam...
I en Xavi:
"Sí, sí, pues vienen dos cordadas más!!!"
I els tios:
"Òstia puta, pero que se cree la gente!!! Me cago en la puta, ya les vale..."
En fi, que sort van tenir que fossim una cordada de "pau, petes i floretes" si no aquests no surten sencers de la paret del Devessó... I menys mal que els meus companys em van calmar perquè una mica més i m'espatllen la via i el magnífic dia.
A partir de llavors no hem sabut res més d'ells. No van rapelar per la via. No ens van esperar per parlar, per resoldre el conflicte. Només tenien ganes de "bronca", però es van quedar amb les ganes.
La Lorena, que ens esperava desde l'altre vall i va poder visualitzar tot el tema amb els prismàtics, ens va dir que van enlluernar-la amb els seus pits despullats a dalt de tot de la via, fent mostra de la seva virilitat masculina. No eren res més que això, uns "garrulos "que no en tenen prou amb escalar una via, si no que també necessiten una mica de "juerga" i "peleilla".
Això sí, la via 5 estrelles!!
Dificultat: V+ (D+)
Llargària: 130 metres
Grau d’exposició i compromís: Baix
Equipament: Equipada molts parabolts
Valoració de la via... 5 estrelles!
Arribem a peu de via, mirem la ressenya, creiem que hem reconegut la via...
Però tot i així preguntem a uns nois que estan a la primera reunió:
"Perdoneu, a quina via sou?"
Responen:
"Pos si te digo la verdad no tengo ni idea, nos hemos metio aquí porque ya la he hecho otras veces pero no sé ni como se llama ni nada...No tengo ni pajotera idea"
Bé, creiem que és l'Stoc de Coc i ens col·loquem a peu de via. Quin dia tan maco que fa!! I quines ganes d'escalar!!! Ja enfilo cap a la primera xapa... MMmmmmmm...
Però resulta que el mateix brètol que ens ha donat la benvinguda amb la seva completa resposta inicial ens rep des de la segona reunió amb aquestes carinyoses paraules:
"Socio, socio, ps, ps... Pero no te cres que te deberias de haber esperao un poquito?"
Si, si, el mateix personatge però amb moltes ganes de gresca i alegria... Un d'aquells "fenòmenus" que per sort ens trobem poques vegades per les parets arreu del nostre país i menys encara per llocs tan idílics i reservats com el de Malanyeu.
Total que vaig tirant el primer llarg i el col·lega, vinga a escalfar l'ambient...
Potser no en tenia prou amb l'apreciable estiuet de sant martí que ens va sorprendre aquell dissabte?
I vinga: "Joer, no me estraña que luego hayan accidentes, si es que, seguro que no ha hecho esta via en su puta vida!!"
Ja no ens ho podíem ni creure... Ens mirem de forma confident amb en Xavi i en Francesc, somriem, continuem amunt tot pensant que tot allò sigui només és un sommi o més aviat una petita broma del tio que escala per sobre de nosaltres.
Però no, no s'acaba aquí:
"Oye, oye? vamos a tener unas charlas tu y yo aquí arriba, si, si, a ver que os habeis pensao, si es que..."
I el colega de cordada, que avança xino xano pel segon llarg:
"Pero no te das cuenta que si me caigo me voy encima tuyo y nos vamos tos pa abajo?"
Bé, amb tot això, jo encara no he arribat a la 1a reunió.
Li contesto:
"Ei, tio, dígali al teu col·lega que es calli ja la boca i tu tranquil, que nosaltres no tenim pressa, no cal que corris si t'has de parar, et pares i ja està. I el teu col·lega que es calmi que en tot cas, el problema de que caiguin pedres o poguem patir un accident és nostre"
Tinc els nervis a flor de pell, el pols del cor em bat fort al coll i una mena d'espiral de còlera i mala baba m'enfila pel pit, però empasso saliva, respiro fons i miro de concentrar-me en "lo" meu.
Si aquests volen festa, avui no la trobaran. Amb nosaltres no.
Ei, no us penseu que aquí acaba tot!
Arribo a reunió. Faig el que toca i els meus companys s'enfilen sobre la paret.
El col·lega segon de la cordada ja és a la 2a reunió. I mira, se'ls acudeix que es bon moment per netejar la paret, per llençar pedres i aquestes coses... I van dient:
"Ojo! Ojo!"
Però aquests no han escalat mai i no saben que es diu PEEEEEEDRAAAAA?
NO creieu que ho fan involuntàriament, les agafen amb la mà i les llencen avall!!! Que ens hem tornat bojos o QUÈEEE??
Ara sí que ja no puc més. Han posat a prova la meva psique però no ho aconseguiran amb el nostre físic.
"Eh! però què fas tio? Voleu parar, vigileu que està pujant gent pel camí!! Però tio, PAREEEEEEU!!!! Ei, gent de peu de via o marxeu o us posseu un casc que aquests estan sonats!!!!"
A peu de via s'arreplega una munió de persones que tenen intenció de fer la mateixa via i s'amaguen per entre els arbres, fugen cap a llocs més segurs... Acaben d'arribar i no saben què collons està passant!!!Total, que estem a la 1a reunió i continua en Xavi el següent llarg. Ja sabeu, uns 55 metres de tirada, mantinguda i llarga.
Els nostres "amics" s'esperen a la reunió intermitja de la feixa i aprofiten per taladrar el coco del meu company quan està arribant a la 2a reunió:
"Como lo llegas socio? Ya os vale, macho, a mi me suda la polla si teneis un accidente pero no me estraña joder..." patatim, patapam...
I en Xavi:
"Sí, sí, pues vienen dos cordadas más!!!"
I els tios:
"Òstia puta, pero que se cree la gente!!! Me cago en la puta, ya les vale..."
En fi, que sort van tenir que fossim una cordada de "pau, petes i floretes" si no aquests no surten sencers de la paret del Devessó... I menys mal que els meus companys em van calmar perquè una mica més i m'espatllen la via i el magnífic dia. A partir de llavors no hem sabut res més d'ells. No van rapelar per la via. No ens van esperar per parlar, per resoldre el conflicte. Només tenien ganes de "bronca", però es van quedar amb les ganes.
La Lorena, que ens esperava desde l'altre vall i va poder visualitzar tot el tema amb els prismàtics, ens va dir que van enlluernar-la amb els seus pits despullats a dalt de tot de la via, fent mostra de la seva virilitat masculina. No eren res més que això, uns "garrulos "que no en tenen prou amb escalar una via, si no que també necessiten una mica de "juerga" i "peleilla".
Això sí, la via 5 estrelles!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)