Castells medievals, vi i cava al Penedès

I moltes coses més! Com l'escalada!
Aquesta està resultant ser un cap de setmana molt fructífer, ahir a Tagamanent i avui al Castell de Subirats, tot i el cruiximent general dels músculs...
Ens retrobem després de mesos sense escalar amb la Rosa i en Fran i en Joan. Trobem a faltar en Pep, que va ser el punt d'inflexió d'aquesta retrobada.
Malgrat l'abatuda del dia anterior, ens posem les piles i comencem a pujar, uns per unes vies, els altres per les altres...

El sector està bé, recordo haver-hi anat un parell de vegades amb anterioritat, però sempre a l'hivern. Han obert més vies des que havíem estat.





Aquesta és la vista al Castell de Subirats des del peu de via. Després d'esgotar les poques energies que ens quedaven, anem cap a Sant Sadurní a fer-la petar i a brindar amb cava per la nostra reentré tot fent memòria de vies i dels nostres anys enrera en el món de l'escalada.
Fins ben aviat eh, nois?
Namaste...

per Carnaval tot s'hi vaL!!!

Diuen que a la varietat hi ha el gust i es ben bé que la dita té tota la raó.

Després sempre riem i diem que fem de tot però que no fem res bé, però... Oi que el més important és passar-s'ho bé? Riure i compartir pors, reptes i il·lusions? Doncs aquest cap setmana hem viscut una mostra, intensa i divertida.

DISSABTE: sevidora, en Sergi, la Rosa, en Fran i en Pep anem a escalar a Montserrat, tant és esportiva o via llarga per la part de Can Jorba o Collbató. Total, que acabem fent el Joc de l'Oca de pujada i el Tres en ratlla de baixada. El Joc de l'Oca es tracta d'una canal equipada amb cadenes i cordes amb nusos que cal remuntar amb la força pura i dura dels braços. Hi ha determinats punts que vam considerar un xic exposats i per aquest motiu vam fer servir una corda per assegurar-nos en alguns trams. Però sempre hi havia un que pujava primer sense assegurar. Per baixar vam anar a buscar el descens pel Tres en Ratlla o Canal Roja, que es caracteritza per un seguit de trams d'oposicions i la part final més vertical.

DIUMENGE: una colla més nombrosa, repetim els d'ahir excepte en Sergi més Eduard, Raquel i Xavi agafem les bicis i apa! sortideta matinal pels voltants de Palautordera. Matinal sí, però intensa, llarga i molt dura. Bufffffffffff... Quin fart de bufar i treure fum als pedals!!! Vam arribar a Sant Elies!!! Total: 36 kms i 600 metres de desnivell. Només?? Voleu dir que no en vàrem fer més???

Una mica més i em veuen treure fum per les orelles perquè estava mooolt cansada i de molt mal humor. Fins que vam arribar a dalt. El millor de tot: la baixada. Vaig repassar a l'Eduard i a la resta, i es que, en les baixades, ningú m'agafa ;P ... Aviat em veureu amb una nas llarg com en pinotxo. Per cert! gràcies per estirar-me fins a dalt del cim, sense la vostra motivació no hagués estat possible.

Ah! I mireu l'Arr que maco que anava... I és que es posa el millor que té a l'armari per sortir de passeig amb nosaltres... T'estimo Arr i això que volies fer-me caure a les basses i veure'm empastifada de fang... Els teus petons estridents a l'orella són el millor que em podria passar a la vida, no espero res més, veure't volar amb la teva bici pels saltets de les pistes descendents, les peraltades a les vores del camí... Aixss !!
què faríem sense tu, Eduard! MUACSCCSCCCSCCS***Però encara no s'ha acabat tot: ahir dilluns 23 de Febrer la srta. tenia vacances i vaig anar a esquiar amb la Marta -companya de la feina- a Vallter 2000. I quin dia!!! 5 hores de descensos entre blaves i vermelles, pistes solitàries, sense cues ni aglomeracions.

Ei, però que no n'hi ha prou! A les 20 hores curs d'entrenament en rocòdrom. Vinga, més canya!

Avui aquí estic, reposant el body i recuperant les energies per les properes aventures.

Sortida postcurset: la Font de l'Ametlló

Carai! Quin fred! Collons!

Aquests escaladors/es sí que s'han curtit bé! Ni fred, ni mandra, ni por...

La roca gèlida, el cel ennuvolat... Només durant alguns segons el sol sembla que treu el nas entre els núvols grisos i espesos...

Per nas... el nostre, oi???

I vinga!! quins ànims! cordes noves i lluents, cintes exprés que volten per aquí i per allà...

Uns més agosarats, uns més reservats, pilla per aquí, i pilla per allà, qui més qui menys, amb la roca s'ha barallat!

I com diria un famós personatge caracteritzat a Polònia: "Es para mí una honda satisfacción..." veure tota aquesta colla escalant amb autonomia, aconsellant al seu company/a, donant i rebent ànims, afrontant els seus propis límits i superant les pors que invaeixen la nostra ment, tinguent present els aspectes bàsics i imprescindibles de seguretat, i que, malgrat el fred i les condicions adverses, gaudeixen i s'il·lusionen per escalar.

I res més, que no oblideu que els dies 14 i 15 de Març ens espera una altra a Tarragona!!!!

Esperem que el sol vagi prenent terreny al fred i els núvols per gaudir de debò!

Dani i Sandra

Irina

Albert i Pere

Raquel

Montse i Sergi

Xavi








Mar

Anna

Salva

Carol

Pep

-L'amfitrió que va tenir la fantàstica idea de portar un nas i unes ulleres-

Més escalades

Rosa, Sergi, Xavi, Anna, Carla ( del GEAMM) i Montse.

-Sí, avui ens acompanya la Carla i tenim l'honor de que ens expliqui les seves recents aventures per Perles. Està feta una màquina!!!-

8:00 matí a Granollers. Destinació: Moja, l'estimada i odiada font de l'Ametlló.

Una servidora i la Rosa amb la intenció de provar les vies i veure com ens va el tema de l'entrenament. Aix... Em sembla que hem de baixar les expectatives... Tenim panallons als dits i jo el canell amb pupa d'un pinyo amb bici del dia anterior. Hauríem d'anar a jugar a cartes, no a escalar... Però el fanatisme és el fanatisme.


Vies del dia que fem entre tots:
Distribucions gasianes V
Bavaresa V+
Crisis V+ (***)
¡? Sense nom 6a
Polvo ancestral 6a (la meva preferida***)

Sempre dic que si faig algun dia aquesta via de primera, llavors ja puc comptar que tinc el 6a, però com que encara no l'he fet, no ho dic :(

Carla escalfant motors

Les mans, els dits, els peus, la pell, el coco... Desitjant de tocar la roca i escalar. De superar-nos, de treballar i fer força, de palpar les presses, de sentir satisfacció i plaer per l'escalada. M'agrada sentir com escalo i el vent suaument recorre la pell, els cabells i jo tranquil·lament em relaxo i només escalo. Però la concorreguda Font de l'Ametlló aquest dia està més a petar que mai.

Què més voldria escalar en una paret perduda i solitària d'un país exòtic!!!

Tot arribarà...

Sunny in Torrelletes

Hem tornat amb més força i motivació que mai, així que el dilluns dia 5 anem a Torrelletes -Penedès- a cremar les calories i a matxacar "literalment" la pell de les puntes dels dits. És un sector petitet però fantàstic per l'hivern. Es tracta d'un calcari rugós i amb moltíssimes formacions en forma de gotes d'aigua, de variat tamany, fet que provoca que hi hagi presses en forma de forats, regletes, pinces... Però sobretot presses doloroses d'agafar per la pell estovada i tendre de l'hivern.

Quedem amb la Rosa i en Francesc, l'una del SEDEG -i habitualment fotografia en d'aquest bloc, jejejje :P-, i l'altre de Palautordera, però coneguts entre ells a través de sortides populars i diverses del SEDEG.

Tenim poques hores: cavalgada de Reis a la tarda, compres d'última hora, tortells de Reis van i venen... Així que després d'esmorzar a l'Arboç, anem cap a sector amb el solet assegurat per l'esquena. Allà la Rosa es troba a un company del curs de monitors, l'Òskar o Passarell, que també gaudeix de les vies "punxegudes" amb la seva companya, la Núria.

Cadascun fa unes tres vies, el cel s'enteranyina -m'agrada aquesta paraula però no la sensació que comporta- així que tornem cap a casa satisfets i contents de la nostra escapadeta d'última hora.

Les vies que fem són:

Pica'm l'ullet V

Diedre de la Figuera V+

Rucasana V+

Sense nom (entre les anteriors i amb químics) V+/6a

El foradet 6a+ (de segones, merci K.)

Tela marinera 6a
JA estan aquí les fotos!!!!

Merci Passarell per les teves fantàstiques instantànees!!

Moja -Penedès-

La Font de l'Ametlló és un bon sector per anar-hi a escalar els dies que el temps està una mica dubtós. És un sector que està en una petita vall i mig ensotat, de forma que es genera un microclima elevat de temperatura amb una orientació fabulosa al sud. En poques paraules: s'hi està de conya!!! Però els dies de primavera entrada i l'estiu eviteu anar-hi per que quedareu torrats.

La roca és calcària, amb formacions de gotes d'aigua, fissures, regletes, porositats... Molt abrassiva i adherent. S'eixuga rapidíssim si plou i només on hi ha cantus de debò s'acumula l'aigua i es formen petites basses.

Sovint hi ha força gent escalant però hi ha moltes vies i de graus variats.

A més a més el sector té una curiositat: durant l'època dels íbers hi va viure un poblat en aquesta zona rocosa de forma que han quedat mostres de les seves construccions a la pared. Hi ha canalitzacions i excavacions a la roca per evitar que l'aigua els entrés a les seves vivendes i també forats per posar-hi les bigues que sustentaven el pes del sostre de les cases. És molt curiós aquest detall de la zona a més a més dels inumerables fóssils de restes marines que hi ha per la roca: petxines, cargols...

Per anar-hi des de Vilafranca del Penedès agafeu la carretera a Moja, sortir cap al cementiri i abans d'aquest, girar a la dreta cap a Caves Hill. Continuar fins un coll, allà agafar a l'esquerra una pista pedregosa i ja veurem alguns aparcaments a pocs metres. Un caminet ens porta fins el cim de Can Ximet, des d'on podrem baixar fins a la base de la pared per unes instal·lacions fixes. Més endavant hi ha el sector de la Font de l'Ametlló (seguir caminet paral·lel camps de vinyes).
Per més informació llibre de Barcelona i rodalies.

Bé, tot plegat una escalada matinal amb bon clima i fantàstica companyia. Aquí teniu algunes de les millors fotos del dia:

Sergi

Rosa i Albert

Montse

FranMontse i Rosa