Miradors d'Estana

Estana és un petit nucli de muntanya, agregat al municipi de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya).

Situat a 1.400 metres d'altitud aproximadament ofereix unes vistes panoràmiques bestials a la muralla nord del Cadí i cap a la plana de la Cerdanya, la zona de Lles, la Muga...



En Lluís, que és el senyor que regeix el bar/restaurant del poble i que a més a més, és bomber voluntari de l'equip de rescat, ramader, agricultor, mecànic, cuiner, botànic i mil i una cosa més, ens ofereix un sopar calent amb la companyia d'un gat privilegiat que dorm a cobert i més d'una anècdota sobre aquestes parets que tenim al davant...


També ens aconsella que tornem al matí ben d'hora per fer un cafè amb llet i que ens dirà una petita ruta que ofereix unes panoràmiques fantàstiques per estrenar la meva nova càmera!

Des del poble mateix hi ha uns indicadors, en Lluís ens aconsella que seguim la ruta sense pèrdua. 

Comencem a veure la Tossa plana de LLes i la Muga, hi ha poca neu... 

El poble de Montellà més enllà!

Les de sempre que acompanyen el paisatge ens miren... 

Volen sortir guapes a la foto!

I en Sergi també fa de model...

Avui ha tingut molta paciència!

Ei voilà! Sublim!

Veieu el Puigmal?? És l'olla de Núria, tal qual!

I algunes bordes casi en runes...

Detalls que ara amb el macro podem fotografiar! M'encanta!

L'església parroquial, dedicada a sant Climent, és una preciosa esglesiola d’estil romànic amb un campanar de torre.

I aquest és l'ambient que hi ha per Estana.

Calma, pau, serenor... 

Després de tornar d'Andorra és d'agraïr.

Namasté ;)

Circular al massís del Comabona

"Aquesta és l'ascensió més assequible entre tots els cims de la gran serra del Cadí, gràcies al disposar com a punt de partida el privilegiat paratge de Prat d'Aguiló, amb el seu refugi enclavat al bell mig. 

En aquest punt ens situem davant la sensacional cara nord del Cadí i del seu històric i mític pas de Gosolans, pensant que per aquí passaren els primers homes molts segles enrere, amb una indumentària i uns objectius que ja no són d'aquest món". 

Sergi L.G: "A peu pel Parc Natural del Cadí-Moixeró i el massís del Pedraforca", col·lecció Azimut-81. 

Amb aquesta favorable presentació proposo a la petita colla disposada a fer una sortida muntanyera l'excursió per aquest dissabte.
Quedem ben d'hora a Martinet i fem els quilòmetres de rigor per una pista que ens porta al refugi de Prat d'Aguiló.

Aquí el tenim, palplantat! Impassible a les tempestes, a les esllavissades, a les allaus, a les ventades  i a les calamarsades de la muralla nord del Cadí, el petit però acollidor refugi de Prat d'Aguiló. 

Que mica en mica va quedant minúscul, perpetu... A la nostra vista fins el pas de Gosolans. 

Aquí les mosses que per fer temps i esperar als nens que arribessin fins nosaltres, aprofitàvem el temps fent algunes fotos... Jejeje :) 

En poc més de dues hores ja som al pas, on una gran placa mostra l'orgull local per la vigència d'aquest topònim: "les marxes dels habitants del poble de Gòsol, per anar a treballar durant l'estiu a la sega de camps de la Cerdanya, trobava en aquest pas el punt de major fatiga i compromís. El sender PR-C124 encara conserva el sobrenom de "Ruta dels Segadors, per referir-se a un temps llunyà però que manté una empremta inamovible gràcies al record llegendari". 

 El cim del Comabona (2554m) és vèrtex geodèsic de primer ordre i autèntic balcó de la Cerdanya.

Les panoràmiques sobre l'Alt Berguedà són magnífiques i destaca la visió que hi ha de l'aixecament extraordinari de la paret nord del massís del Pedraforca.

Sembla un gegantí vaixell petrificat.

Seguidament descendim cap al coll de Tarrés (2425m) on enllacem amb el GR 150 i posteriorment al pas de Bou on estarem al cas per agafar el sender de la Cavalls del Vent, que ens durà de nou, vorejant del massís i creuant el barranc de Tosselletes, fins el refugi.

A la nit som uns convidats de luxe a casa que l'Eli i l'Eduard tenen a Llívia i ens proposen a l'endemà de fer una escalada al sector proper d'esportiva de Llo. 

Aquí teniu les topos, és un lloc fantàstic!! 

Hi ha uns banys termals i una via ferrada ;))

http://lloescalade.jimdo.com/

Té una aproximació d'uns 20 minuts de pujada...

I es gaudeix d'aquestes panoràmiques a 1800 metres d'altitud i orientació plenament sud. 

Ai Eduard, quina il·lusió veure't de nou!!

Vam gaudir molt del dia i de la companyia...

Gràcies!!

Un cap de setmana rodó, fantàstic!!

Namaste ;)

Experiències "aventuroses" pel Cadí

Be, ja ho ha explicat ben explicat el company Pere T, del GEAMM.

Arribem el dissabte vora les 12:30h o 13:00h a Estana i decidim aparcar en una zona de "barbacoa". No creiem que amb les temperatures i l'ambient hivernal ningú estigui d'humor per fer una carn a la brasa...

Al llarg del mateix dia, consultes al butlletí d'allaus, la predicció i l'estat de les temperatures i les precipitacions. La cosa pinta més o menys adequada, però la meva intuició no acabada de veure el tema clar. Els de Mataró pugen cap allà, l'ALbert i en Fran també convençuts. Doncs vinga! Anem de companyia i si es veu clar bé, i si no, doncs una experiència més.

A la nit, ja estic rondinant: que si anem a esquiar, que si ho deixem, que no es veu clar... Però el cel està ben "despejat" i la veritat és que els ànims es van escalfant.
Al matí, esmorzar ràpid i enfilem amunt, cap a Prat de Cadí. Intenció: fer la canal Amagada de la cara nord del Cadí. Està nevant lleugerament, però la visibilitat és baixa i sembla que hi ha neu tova acabada de caure. Nosaltres vista la situació, decidim que els acompanyem fins a peu de la canal i que després anirem a Prat una altre vegada a fer pràctiques amb les ARVAs acabades d'estrenar.

A Prat de Cadí, ens trobem una parella que torna de l'aproximació a l'entrada de la canal i que es fan enrera. Ens assabentem que els de Mataró han dormit allà i que han tirat cap a la de l'Àliga.

L'aproximació a l'entrada de la canal ja veieu com era, una mica penosa en algunes passes, que si trencaves la capa de gel que hi havia un pam per sota, et quedaves enfonsat ben bé fins la cintura.

Va, què feu? Nosaltres girem cua...

I ells amunt, amunt, tenen clar que van endavant.

Vinga! ens parlem pels walkies, ok?

Vale, vale!

Arribem a Prat de nou i... sopresa!!

Els del GEAMM han patit un allau i per sort només ha quedat en una espatlla adolorida. Les seves cares reflecteixen l'ensurt i el patiment per un company, en Ferran, que van rebre directament la força i l'empenta de la neu.

Immediatament, penso: I els nostres què? Allà estaran? Hauran seguit? Hauran fer enrera? Els haig d'avisar. Ni cobertura, ni walkies, ni res de res...

Els del GEAMM baixen fins el poble, per refer-se i pendre alguna cosa. Nosaltres ens quedem a esperar, a veure si retornen o podem contactar amb ells d'alguna manera.

El tema és que mentre esperem un temps prudencial, anem fent pràctiques amb les ARvEs.

I de sobte, entre el pip i pip! de l'aparell, apareixen, entre la boira i la neu, tres nois, amb un pas lent i fatigat. Són ells!!

Ens expliquen que en Jordi ha baixat amb un allau uns 150 metres, que estaven ben bé a dins de la canal, a punt d'arribar al punt de fer el ràpel per passar a la Sàbat i que de sobte, fas! es trencar una placa i en Jordi ha baixat, primer d'esquena, després de cara... I fins i tot peraltant a les corves! BuF! Quina por! En Jordi allà dret, escoltant com en Fran ens relata la història, encara no s'ho pot creure. A la foto superior es pot veure el tall que va deixar la placa al baixar.

Els expliquem l'altre ensurt dels de Mataró i mirem de justificar tot plegat d'alguna manera.

De tot plegat, he aprés algunes coses:

La muntanya no és exacta, la muntanya és la muntanya. Per sota de la natura estem les persones.

La intuició és una bona companya, sempre que no sigui desmesurada. Si no ens sentim ni el el lloc ni en el moment adequat, millor no forçar.

I un altre dia encara que em faci pesada, si el temps sembla que no acompanya...

La muntanya estarà allà, sempre per nosaltres.