divendres, 25 de desembre del 2009

tancat per vacances


Aquestes vacances fugim de la febre consumista i de la diarrea caganera del nadal cap al país d'entrada a l'Àfrica, el Marroc, a la recerca de nous paisatges i noves experiències. Us desitgem que passeu unes bones festes envoltats de qui més estimeu i sobretot...
Et desitjo primer que estimis i que estimant t'estimin. I que si no és així, siguis breu en oblidar i després d'oblidar, no guardis rencor. Et desitjo també que tinguis amics i, encara que poc savis, siguin nobles i fidels, i que n'hi hagi almenys un en qui puguis confiar cegament. I perquè la vida és així, et desitjo també que tinguis enemics. Ni molts ni pocs, en la mesura exacta, perquè així et faran qüestionar les teves pròpies certeses. I que entre ells, n'hi hagi almenys un que sigui just, per tal que no et sentis massa segur.
Et desitjo també que siguis útil, però no insubstituïble. I que en els moments difícils, quan no et quedi res més, aquesta utilitat et serveixi per mantenir-te en peu.
Igualment, et desitjo que siguis tolerant. No amb aquells que s'equivoquen poc, perquè això és molt fàcil, sinó amb aquells que s'equivoquen molt i de manera irremeiable i que fent bon ús de la teva tolerància, serveixis d'exemple als altres.
Et desitjo que sent jove no maduris massa de pressa, i que ja madur, no insisteixis en rejuvenir, i que sent vell no caiguis en la desesperació. Perquè cada edat té el seu goig i el seu dolor i han de fluir entre nosaltres. Et desitjo també que tinguis algú de qui respondre, que vegis com creix i com madura i que reconeguis la teva aportació en la seva forma de ser i en la seva forma de sentir. En allò bo, perquè no hi ha res més preciós que la vida, i en allò dolent, perquè et farà sentir les teves limitacions més profundes. I perquè siguis conscient que, encara que tu no ho vulguis creure, i per molt que intentis evitar-ho, hi ha moltes coses que se'ns escapen de les mans. Per sort.
Et desitjo de pas una mica de tristesa. No tot l'any, sinó tan sols un dia. Però que aquest dia et serveixi per descobrir que el riure habitual és bo, que el riure diari és avorrit i que el riure constant és malsà. També et desitjo que visquis moments difícils, aquells que posen a prova la nostra fràgil fortalesa, i que t'ensenyin qui ets i qui tens al teu costat. I que quan aquests moments difícils passin, perquè tard o d'hora sempre acaben passant, sàpigues donar-te compte que tot es pot superar i que, encara que molt poc, ets una mica millor que abans. I que aleshores sàpigues donar-ho als altres, ajudant-los quan els arribin les dificultats. Et desitjo que descobreixis, i amb màxima urgència, que més enllà del teu dia a dia existeixen i et rodegen sers oprimits, tractats amb injustícia, i persones infelices.
Et desitjo que acariciïs un gat, tiris una pedra a un riu i escoltis el silenci de l'albada, perquè seràs feliç amb no res. Desitjo també que plantis una llavor, per petita que sigui, i que l'acompanyis en el seu creixement, per tal que descobreixis de quantes vides està fet un arbre.
Et desitjo també que tinguis diners, perquè és necessari ser pràctic. I que almenys una vegada a l'any en posis una part davant teu i diguis: "Això és meu", només perquè quedi clar qui és l'amo de qui. Et desitjo que cap dels teus somnis es mori, però que si en mor algun, puguis plorar sense lamentar-te de no haver fet el màxim possible. I de seguida, alçar la vista i tornar a començar.
Si totes aquestes coses t'arriben a passar, no tinc res més a desitjar-te...
Els millors desitjos pel 2010

dimecres, 9 de desembre del 2009

retornant a les parets

Retornant a les parets, doncs després d'un seguit de caps de setmana liats amb infinitats de coses i altres projectes a mitges, hem pogut fer una escapada i anar cap al Priorat i les Garrigues.
I tocar roca!!! A Margalef i Vilanova de Prades, com no, ens encanten!!
Aquest cop acompanyats d'en Francesc i la Lorena, dos grans amics: un fora de sèrie en l'escalada i ella una campiona que és moolt, mooolt però que molt valenta.
I si no, mireu quines fotos:

Sector Penyes Altes (Vilanova de Prades)

Sector Cingles del Molí (Margalef)

Ell tibant a matar en un bon desplom i ella, per les alçades que mai hagués imaginat jejejjejeje...En Sergi tampoc s'ha quedat curt... Recuperant les forces...

I la Montse, que amb dos vies ha pillat unes tiretes que més val que reemprengui una mica d'entrenament setmanal al rocòdrom...

Les furgos, com sempre, a la fi del món, esperant més carreteres i nits de plàcida son i un bon i merescut descans.
A reveure!

diumenge, 22 de novembre del 2009

Barranc del Boter (LLeida)

Per enllestir el monogràfic de grans verticals que van organitzar fa uns mesos els megacracks del GIEG (Grup Investigacions Espeleològiques de Granollers) anem al barranc del Boter. Primer fem la via ferrada Regina en un tres i no res per arribar a la capçalera del barranc i a continuació descendim per els vertiginoses i aèrees parets del salt del Boter.




És la cascada més alta de Catalunya situada a la comarca de l' Alt Urgell, a la localitat d'Oliana. La situació geogràfica és la Serra de l'Aubenç, al municipi de Peramola.


Nivell de Dificultat: 5/6
Ràpel més Alt: R3/93 metres
Horari Global: nosaltres 7 hores en total
Equipament: MOLT BO
Ràpels llargs i aeris.
Equip: 9 membres de GIEG

Voldria donar el meu agraïment i la millor enhorabona als meus companys del GIEG per la seva extraordinària "manera de fer".
Sergi R.

dilluns, 2 de novembre del 2009

XVè curs d'iniciació a l'escalada SEDEG

Encara queda la cloenda però podem dir que ja hem enllestit el XVè curs d'iniciació a l'escalada en roca amb un resultat completament satisfactori tant per part dels monitors del SEDEG com per part dels participants.
En total han completat el curs 10 alumnes que han satisfet i assolit amb escreix els objectius proposats i les habilitats, destresses i maniobres necessàries per escalar vies esportives i clàssiques equipades amb total seguretat.
Ara ens espera un any per compartir escalades i moltes més aventures!!!


FELICITATS A TOTS ELLS I TAMBÉ A LA COMISIÓ ORGANITZADORA DEL CURS QUE HA ESTAT FENOMENAL!!!


Ànims i a seguir endavant!!!

dilluns, 12 d’octubre del 2009

Tardor a Ordesa

La muntanya es vesteix de colors de tardor al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut. La vall d'Ordesa és un immens solc esculpit per glaceres on s'alcen vertiginoses fortalesses calcàries a banda i banda del riu Arazas. Es troba envoltada de denses avetoses, pinedes, fagedes, prats espectaculars salts d'aigua i nombrosos cims de 3.000 metres entre els quals destaca el Mont Perdut. Població de Torla amb les parets d'Ordesa al fons


Orientades principalment al sud, les principals parets són el Tozal del Mallo, el Libro Abierto, el Gallinero, la Cascada i la Fraucata. L'escalada a Ordesa és d'extrema dificultat condicionada per la verticalitat de les seves parets, la manca de definició d'alguns passatges, els grans blocs rectangulars i les fissures poc contínues. Diguèssim que no ens hi veuran escalant a nosaltres, els manyos... O qui sap!!


Tozal del Mallo


Enfilem des de la Pradera de Ordesa pel corriol ascendent cap al refugi-mirador de Calcilarruego, per la senda del caçadors, que puja uns 600 metres de desnivell per una magnífica fageda. Panoràmica des del mirador

A partir de llavors prenem el caminet que a mitja alçada recorre la vessant esquerra de la vall al llarg de la Faja de Pelay. El corriol ens porta al circ de Sosao on gaudirem de la cascada de Cola de Caballo i en descendre de nou cap a la Pradera, amb las Gradas de Soaso, les cascades del Estrecho i la Cueva i altre cop espléndits boscos de faig i avets.
Un altre cop hi tornarem, això segur, i farem la ferrada de la cascada del Sorrosal, que ha quedat pendent i el cim del Mont Perdut és clar, el Cilindro de Marboré, el Tallón, las clavijas del circ de Cotatuero, de Salarons, la Faja de la Flores, la vall de Pineta, el circ de Gavarnie... Sempre ens quedan milers de sortides per fer!!

http://www.clubpirineos.org/index.php/Rutas/Vias-Ferratas/VIA-FERRATA-DEL-SORROSAL-Broto-Huesca.html

divendres, 2 d’octubre del 2009

VO TV: Programa Petjades a Sot del Bac

Ei, els protagonistes...
L'Anna
L'Eduard
Tomàs
Sílvia
Montse

Representant a SEDEG, és clar!

Podeu veure-ho a:

http://www.votv.cat/videos/petjades-01-el-figaro

Desitgem que us agradi :)

dijous, 10 de setembre del 2009

Arrampicata in Sardegna

Més endavant us expliquem...

divendres, 4 de setembre del 2009

Jatun Ayllu Yura*

*Frase en llengua quechua que vol dir "Gran Ayllu Yura". Yura es pot traduïr en l'actualitat com arbust o planta de tall petit. S'enten per Ayllu la unitat territorial on conviuen famílies que comparteixen la mateixa identitat col·lectiva, costums comuns i organització social.


Bolívia Yura 2009

Som un grup de sis noies i un noi que decideix marxar cap a Bolívia immersos en un Camp de Solidaritat que any rera any organitza Setem, una ONG fundada a Catalunya.
La intenció del camp és coneixer el funcionament intern d'una ONG de caràcter local, en aquest cas ISALP: Investigación Social i Asesoramiento Legal de Potosí, que des de 1985 treballa amb les comunitats indígenes de l'altiplà andí. L'objectiu és consolidar estratègies de substistència del pobles indígenes originaris, revaloritzant el seu sistema polític-econòmic, ritual i festiu, per enfortir el seu model social d'Ayllu, fent un desenvolupament sostenible responsable, reafirmant la seva identitat i territori i aprofitant els recursos naturals i humans locals.

Per altra banda hi ha la vivència durant dos setmanes en un dels internats de les petites però extenses comunitats de l'Ayllu Yura on viuen els nens i nenes al llarg de la setmana mentre els seus pares treballen fora i lluny de casa.

Al llarg de deu dies hem estat compartint i convisquent a l'internat de Tica Tica, població que queda a la carretera de Potosí a Uyuni, l' última de destacat interés turístic. L'internat acull alumnes de l'escola Elizardo Pérez (1) dels dels 5 als 17 anys aproximadament. Durant aquests dies hem tingut temps per aprendre de les seves costums i hàbits, de les seves cançons i instruments, dels seus jocs i entreteniments, però també de les seves preocupacions, dels seus projectes de futur, de les seves il·lusions...

Amb ISALP hem pogut viure en primera persona com són les reunions i els projectes que es desenvolupen a les comunitats i hem recorregut paisatges de sommi, hem creuat valls, rius, muntanyes, planícies... Entre pobles i famílies de cultura mil·lenària i encantadora, amb la seva acollida càlida i afectuosa, amable i humil. Amb en Ramiro a Saruyo en una reunió comunal on es tractaven temes d'agricultura ecològica i sostenible i amb el Gilberto i en Grover a Pisakery en una reunió de dones per parlar sobre els seus drets i deures com a indígenes. Senzillament un parell de dies inolvidables i exemplars per la nostra vida, molt emocionants i únics per nosaltres.

Després de totes aquestes experiències, el grup es reuneix de nou i fem un tour turístic pel Salar d'Uyuni i les llacunes del sud de Bolívia, casi a Xile. Perfils de muntanya, geisers, fred, flamencs andins, sal, volcans, vicunyes, llames, cóndors, astruços... Infinitat de bellesa i paisatge, de desert i de sol...

Tornem a casa i deixem una part important de nosaltres als andes. La Pachamama ens ha enamorat, la chicha, la coca, l'artesania i erspecialment els companys i companyes que en pocs dies ja hem començat a estimar. I molt. LLàgrimes de comiat i desfem el camí cap a el Alto que un dia amb tanta il·lusió i alegria vàrem començar a enfilar.

Tinkunacama (2) per tota la gent que hem conegut de Bolívia!!!

Jallalla (3) germans!!!

I una superabraçada per tot el grup de Setem que sou uns companys/es de viatge insuperables!!!

(1) Va ser el creador de l'escola indigenista Warisata en la seu mateixa dels ayllus de l'altiplà. Pérez va ser c0onsiderat el fundador de l'educació rural a Bolívia. Entre els actes destacats va fer la organització del 1er Congrés Indigenista Interamericà que es va realtzar a Pàtzcuaro, México l'any 1940. El 1949 va ser nomenat Ministre d'Educació gràcies a la proclamació popular que el volia en el càrrec, degut a la seva lluita pels indígenes.

(2) Vol dir "fins sempre"

(3) Visca!


dilluns, 3 d’agost del 2009

Bolívia -Yura 09-

Hi ha païssos on tenim els rellotges, hi ha d'altres on només tenen el temps
El primer síntoma que estem matant els nostres somnis, és la manca de temps
La meta en sí no és lo important, la forma com es fa el viatje és el que li dóna sentit
Pren temps per pensar, és la font del poder
No és valent qui no té por, sinó el que té voluntat de vèncer-la

Cal protestar fins i tot quan no serveix de res

Per veure-hi bé no n'hi ha prou en obrir els ulls, també s'ha d'obrir el cor

La vida és impredictible, però no viure-la a fons és la pitjor de les tragèdies

Qui viatja massa depressa perd l'essència del viatge


La naturalesa dels homes és idèntica, són les seves costums el que els separen

Tot el que posseixes és allò que podries salvar en un naufragi Tothom és estranger en alguna part del món

Demà comença una aventura... Seriosa i ambiciosa com sempre...

Rumb a BOLÍVIA!

dimecres, 22 de juliol del 2009

Cap de setmana multiaventura a la Serra de Prades

Aquest cap de setmana hem anat a la Serra de Prades amb el GEAMM. La proposta era molt agosarada però alhora molt motivadora: cap de setmana complet en casa rural (Mas de Caret) compaginant ferrada+avenc+escalada+barranc...
Com resistir-se? I més amb la seva companyia!

Ferrada de la Trona



http://espeleobloc.blogspot.com/2009/05/avencs-i-coves-de-la-febro.html

Escalada a Terranegra (MontRal)

http://amadorweb.iespana.es/otras%20zonas/tarragona%20zonas%20de%20escalada/montral.htm


Barranc Les fonts del Glorieta

http://www.descensodebarrancos.com/barrancos/glorieta/glorieta.htm


En fi, un cap de setmana immillorable en quan a activitats i companyia...
Per passar la setmana d'allò més feliç somriguent només pensant i recordant lo bè que ens ho hem passat...
I continuar "enganxats" a aquesta combinació d'amistats i d'aventura!

dimarts, 14 de juliol del 2009

Sortirem a la Vallés Oriental TV!!

La Televisió Vallés Oriental (VOTV) -que sortirà properament per TDT- està preparant uns programes sobre espais naturals de la nostra comarca amb encant especial. Aquest cop el racó escollit ha estat el Sot del Bac, a Figaró-Montmany. La cita estava prèviament preparada per el nostre veterà escalador del SEDEG, en Tomàs Segarra. Després de diversos canvis de dates i anul·lacions degut al mal temps, avui ha estat el dia.
La idea era fer una emissió al voltant de la passejada que es pot fer fins a la cascada final per aquest feréstec entorn i a més algunes escenes d'escalada, doncs aquest espai és emblemàtic en aquest aspecte.

S'han pres algunes tomes d'escalada a la germana petita, on els protagonistes han estat l'Anna i l'Eduard. Seguidament des de dalt de la cinglera ens han fet una entrevista a en Tomàs, escalador experimentat, i a mi, escaladora més jove (jejejejjejejjeje)

També ens hi ha acompanyat la Sílvia que s'ha estrenat amb un parell de ràpels i ha fet la seva primera agulla. Sí senyora!!! Ets una campiona!!! Felicitats!!