dilluns, 5 de gener de 2009

Escalada esportiva a Andalusia

La nostra escapada a Andalusia ha estat passada per aigua. Dels 8 dies que hem estat fora, només hem escalat mitja tarda. Per tant, expectatives d'escalada més que frustrades. Malgrat tot, com que som fanàtics però fins a cert punt, ens hem fet un tip de menjar bé, passejar i veure paisatges diversos i pintorescos. La veritat Andalusia... ze lo vale!

Bé, duiem la guia de la Desnivell "Andalucía: guía de escalada deportiva". Per cert, que té molt que millorar i deixa molt per desitjar. Els crockis força malament, falten sectors que esmenen però no amplien... Bé, us recomano que no la compreu: és perdedora i hi ha molts errors. Nosaltres trucarem per fer algunes esmenes, almenys per a que facin les pertinents rectificacions.
Vinga, anem per feina!

1a parada: casi bé a Sierra Espuña (Murcia). Valorem escalar a la paret de Leiva a Sierra Espuña però no duem ressenyes i la cosa no està molt clara. Sabem que hi ha una bona aproximació i la meteo no ens ajuda. Ja indagarem un altre vegada, és tracta d'una paret de 2 kilòmetres de llargada i 180m metres d'alçada. Ara caldria veure si tenim "piiiiip" per obrir una via... Meteo: inestable. Fem unes tapes i a dormir.


2a parada: Cabo de Gata (Almería) Possibilitat de fer escalada en bloc però anar amb compte, no sé si és permès doncs és Parc Natural. Molt maco, penyasegats i platges de sommi. Nosaltres pillem pluges i nuvolusitat variable.

3a parada: el Chorro (Málaga) Jo ja hi havia estat fent esportiva i val a dir que és impressionant només per veure el Desfiladero de los Gaitanes amb el seu "caminito del rey" i les parets d'alçades vertiginoses... Meteo: humitat 100%, pluges i fang per tot arreu. 4a parada: Torcal de Antequera (Málaga). Paratge paisatgístic d'estranyes formacions i característiques geològiques peculiars. Es pot escalar però està regulat temporalment, també és Parc Natural. Cal demanar informació al mateix Parc. Meteo: boira d'espesa a molt espesa i humitat ambiental elevada.

5a parada: Loja (Granada). Ampli sector amb varietat de vies però predominant el 6è grau en amunt. Calcari compacte i alçada màxima uns 70 o 100 metres. Ens trobem una parella de Vic i més o menys estant tinguent la mala sort igual que nosaltres, després ells marxen cap a San Bartolo (CAdis). Meteo: assoleiat però no trobem el sector de vies fàcils encara menys facilitat per la meravellosa guia d'escalada que dúiem. Un noi del poble ens aconsella Alhama de Granada per visitar i fer uns banys termals.


6a parada: amb l'esperit alegre, positiu i entusiasta no decidim abandonar i aquell mateix dia ens apropem a Alfacar (Serra Alfaguara, Granada). Bé!!! escalem un parell de vies fins que enfosqueix i apurem els últims rajos de llum.



7a parada: Alpujarres i Sierra Nevada (Granada). Dia d'esquiada a pistes, Cap d'Any a Granada ciutat i l'endemà turisme pels pobles de l'Alpujarra. Als pobles de Lanjarón i Capileira es pot escalar amb l'ambient d'alta muntanya espectacular. Meteo: regular, sol i variabilitat el dia de pistes i la nit de cap d'any, pluja i més pluja la resta de dies.

7a parada: Alhama de Granada. Banys termals i visita turística. Tapes i canyes, tapes i canyes. Meteo: plujeta i més plujeta, però la gent no es rendeix i es banyen a altes hores de la nit, amb música màquina i tot. Al matí bany d'aigua termal i bon esmorzar. Coneixem una parella asturiana molt trempats també "furgoneteros" i ens expliquem les nostres -podríem dir simpàtiques- experiències per Andalusia, els seus parlars i la seva gent.

7a parada: Naranjito. Peña Cabrera (Diezma, Granada). Encara amb vistes a Sierra Nevada, un calcari vermellòs i fantàstic ens espera, però malgrat tot, pluja, pluja i més pluja. Alerta groga (que no havíem sentit en la vida: vol dir inundacions i tempestes molt fortes) per Sevilla, Cadis...

Aixxxx! I si anem cap a casa a veure la cavalgada de Reis? Encara, com que ens hem portat tant bé, potser ens portaran alguna coseta!!!

I he de dir que segur que m'he engreixat un quilet, però que darrera de l'escalada hi ha més vida, com la vida dels bars, de les barres i de les canyes, dels locals plens de fum i abarrotats, l'olor a fregits i tapes, els crits, el cava, els coets i el raim, de l'Alhambra, el fum que enborinia els espais, les cases que són coves i les coves que són cases, i el flamenc de Granada, i les teteries, l'art i l'arquitectura, el desert, la pluja, els paisatges, els costums, l'artesania... I per descomptat, la GENT I LA NATURA.

Avui, per desesperació, ens hem deixat les puntes dels ditets a Torrelletes (Penedès) i ens hem venjat de la pluja, la guia d'escalada esportiva d' Andalusia i les calories que hem augmentat aquests dies!

A reveure!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Torrelletes no està tant malament si es tracta de fer exercici.

Però ja es mala sort el tema de la pluja.

Jo en teoría hi anava a El Chorro abans d'ahir i estic una mica depre perque no hi vaig pero ja veus el teu article m'ha pujat una mica la moral.

Ja veus que sempre hi ha alguna cosa positiva en tot!

JAUME ORS ha dit...

Quina sortideta més guai, encara que llàstima del temps. El caminito del rei guapíssim i tot en general. Les fotos fantàstiques !! A mi també hem puja la moral quan veig tot això.
Una abraçada !!!

GEAMM ha dit...

Hola !!! He entrat al teu bloc per primera vegada !! i t'asseguro ho faré més. Les fotos del viatge increibles, son precioses. Bé, esperaré les fotos de la Font de l'Atmetlló per redactar una piadeta en el GEAMM. M'ho vaig passsar molt bé!. Gràcies. Records per a tu, el Sergi i els demés. Per cert, al Febrer és una bona epoca per a baixar per l'Alandalus a escalar ??
Carla :-)