Namasté

dilluns, 13 de juliol del 2009

Via Lapònia (V+/Ae, 150 m) Roca Gran de la Portella

En un sentit ampli, Lapònia (en sami Sameadnäm, en suec Lappland, en finès Lappi) designa el país dels Samis. És llavors una regió boreal europea, situada al nord de la península escandinava (al nord de Noruega i Suècia), al nord de Finlàndia i al nord de la península de Kola a Rússia. Lapònia està situada en gran part més enllà del cercle polar àrtic. El Cap Nord és el punt més septentrional d'Europa (de fet, està situat sobre la petita illa de Magerøya molt a prop del continent).

Ni temperatura sota zero, ni rens, ni ossos bruns, ni neu ni gel ni res de tot això...

Estàvem a Montserrat i feia força calor. Ens decidim per la Lapònia, amb alguns passets entretingudets d'artificial i orientada a l'oest. Grau d'exposició i compromís baix. Llargària: 150 metres, via equipada, material cintes exprés i estreps. Ideal per l'estiu i per compartir amb bons amics.

La Portella gran al centre

L1 V+/Ae: es decideix en Sergi. L'inici és molt divertit, estàs dintre una cova que relament sí que és Lapònia, doncs és fresqueta, fresqueta... Es fa un petit flanqueig a l'esquerra, després sobre una repisa fins arribar a una canaleta que escalem en diedre fins sortir ben bé de la cova. Llavors escalem en artificial fins que més o menys s'acaba una bona fissura i a la dreta la R1. 35 metres

L2 V+: tiro jo decidida i amb ganes i sortim per un terreny fàcil fins un pas delicat i amb panxona molt ben protegit. Seguidament fàcil fins la R2 que està situada sota una bauma. 45 metres

L3 V+/Ae: surt l'Albert un xic a la dreta, s'enfila recte amunt fins trobar uns passos desplomadets que supera en artificial fins tornar en lliure cap a la dreta i R3. 30 metres

L4 IV: continua en Sergi amunt i només superar alguns petits ressaltets fins la següent R. 30 metres més

L5 IV+: continuo amb l'últim tram que s'inicia molt a la dreta, puja vertical amb uns cantells molt bons i a gaudir fins la última R, ja al cim. 20 metres

Descens: 50 metres de ràpel per la vessant nord-est

La resta de penya: en Salva, la Marta i l'Anna per la Saca Gran i la Laura, en Xavi i en Dani per l'agulla de l'Arbret. Felicitats als que s'ha estrenat en via llarga de forma autònoma i que han gaudit també d'un dia perfecte d'escalada per Agulles...

Visca el SEDEG! i...

A per més escalades!!!

dilluns, 6 de juliol del 2009

Vilmambar 130 mts 6a (V obligat)

Enfilem cap a la Pastereta, ben d'hora perquè no ens torri el sol.

Fran, Rosa i Dani: via Josep Nieto (130 mts V+, V obligat)

Lògic itinerari de placa en diagonal (30, 50 i 50 mts)

Material: bicoins i cordinos.

Equipament: parabolts.

Raquel, Salva i Irina: via Funció Clorofíl·lica ( V 130 mts)

Similar a l'anterior (30, 50 i 50 mts).

Material: 12 cintes i reunió. Chapes vermelles.

Montse, Sergi i Rafa: via Vilmambar (6a, V obligat i 130 mts)
Itinerari molt maco, super ben equipat i molt popular al Clot de la Mònica, la Pastereta (30, 20, 45 i 35 mts).

Equipada el 2001 per J. Moragas, F. García, R. Majó i E. Sales.
Material: 11 cintes i reunió

Descens: tres ràpels, l'últim de 50 mts.

Aconseguim escalar totes les vies a l'ombra (orientació OEST!!!) però la baixada és feixuga i mooooolt calurosa...

Un cop al bar del Bruc, ens trobem amb la Marijou, en Jaument i l'Anna que venen d'escalar per can Jorba. També hi apareix la Lu, companya del GEAMM...

En fi, el petit però GRAN món de l'escalada!!!

dijous, 25 de juny del 2009

Òpera prima 6a *** al Gorro Frigi

Horari: 1.5-2.5 hores

Dificultat obligada: 5b

Recorregut: 165 metres

Primera asc.: G. Arias, E. Fabra, M.Pedro, Juliol de 1985.

Es tracta d'una via relativament llarga, mantingudeta i molt ben equipada amb bolts de color groc. Segueix una canaleta esculpida per l'aigua. Superecomanable!!!

Aproximació: com que hem estat dormint fins tard i les oportunitats no es poden deixar perdre, agafem el cremallera de Sant Joan -per celebrar-ho, és clar!-i arribem a peu de via en aprox. uns 15 minuts.

Llarg 1+2: 4c + 4b. Perfectament enllaçables, en total una tirada de 45 metres. Tira en Sergi.

Llarg 3: un passet guapo de 5c i perfectament protegit. Passa la Montse.

Llarg 4: pas clau de la via (6a) però generosament equipat i perfecte per fer Ao. Li tira en Sergi i els dos fem trampes... Què us penseu? Ja ho vam provar ja... Però... Un altre cop serà!

LLarg 5 i cim: una escaladeta en diedre de 5b en conglomerat... Tiro amunt i entre boires es divisa la creu, les fites... Es fa ús de la creu per muntar la R.

Totes les reunions són rapelables en el cas que calgui abandonar.

Descens: cables i cadenes equipats per la via normal.

Quin fred carai!!

Arribem al cotxe i en Sergi...

I el mòvil? On tinc el mòvil?? (veu nerviosa i cada cop més estressada)... Merda! merda! merda! A peu de via, joder! Vaig amunt!

Corre que es fa de nit nano!

Sort que vam fer l'aproximació pel cremallera...

Bones escalades,

i namasté.

diumenge, 21 de juny del 2009

escalem per Sant Benet

Dueu sempre el "mosquetó dels invents"... Montserrat és un país d'expansions, i aquestes es fan velles i es rovellen; algunes ens les podem trobar sense xapa. Dueu el "MOSQUETÓ DELS INVENTS" en tot moment. Un "mosquetó dels invents" ha de tenir algun tipus de ganxo, un parell de plaquetes recuperables i una petita selecció de cordinos o bagues entre 3 i 6-8 mm de gruix. Això us permetrà obtenir una assegurança de gairebé qualsevol relíquia d'expansió, o equipar algun merlet. I quan us aventureu en vies de fissura, dueu un joc de tascons, o un grapat de friends petits ( per ex. aliens), fins i tot quan la via estigui considerada EQUIPADA.

Això és el que hauríem d'haver fet, prèvia recomanació del llibre Montserrat Rock Climbs. Ens aventurem a la via del Cabra (6a)**** quatre estrelles a la Panxa del Bisbe: una de les millors escalades esportives llargues de grau moderat a Montserrat, completament esquipada. Ei, el peu de via pinta genial, roca vertical amb panxonetes i canto visible...

Temperatura ideal i bon ambient per escalar... Però diu: la primera xapa està molt amunt, però un tascó mitjà col·locat a tocar d'una fissureta... Oixsss.... ens faltava el mosquetó dels invents... No sé si és que haurem d'anar a fer una revisió oftalmotlògica o què però no veiem res, ni la primera xapa ni res, i de tascons tampoc no en duien... Així és que amb mal sabor de boca ens enfilem millor a la via del costat, la via del Davant (5b) ***: pel Davant combinada amb la variant Canaletes és una de les millors vies llargues del seu grau a Montserrat, una aventura inolvidable... Tiro el primer llarg, una llisquent el primer pas però genial fins la R1. Equipament: espits. Veiem la via del costat, la del Cabra, equipament: burils. Ja dèiem nosaltres que no veiem res... Esperàvem uns parabolts lluents, brillants i tipus... cremallera. Què innocents i quines grans expectatives! Total que el llarg 2 de la via del Davant sense equipament fins la variant Canaletes i decidim baixar, un ràpel de 30 i som al terra.

VAja! quin mal dia que tenim! estem una miqueta malhumorats, feia dies que no escalàvem sols i teníem unes elevades expectatives de passar-ho bé i a Montserrat, joderrr!

Vaaaaa... Dinem, meditem una estona, petita migdiadeta al solet -l'ambient ha refrescat- i tirem a l'Aresta del Violí (5b) ***-100 metres-, a la Miranda de St. Benet. Què bé! tres tiradetes, ventada de tarda al cim i cap a casa!!

Si fos una miqueta més llarga millor...

Per cert, la zona està genial, el llibre està molt ben ressenyat i les vies són excepcionals... El que no entenc és perquè tothom estava escalant al Gorro Frígid i la Magdalena Inferior amb les vies guapes que hi ha a Sant Benet... L'Elefant, la Momieta, la Prenyada...

Bones escalades...

dimarts, 16 de juny del 2009

Navegada en veler... ehem , ehem...

Bé, aquest fet demostra que som uns apassionats de la muntanya però que també ho som del mar. I especialment de la navegació pel mar... La navegació a vela. Uffffs! mira que ens agraden coses...
Contant que el dia 15 de Juny va ser l'aniversari d'en Sergi (uaaaaauuuu 32 tacos!!), doncs fem una passejada en veler de regata amb el Club de Vela del Port de Mataró, que organitzen sortides de 3 hores, en torn de matí i de tarda.
Aquest és el "decisión 7.5". Sí, sí, 7.5 metres d'eslora i mireu si hem apres coses: és un veler de regata, no de creuer. Aquests últims serien els que duen camarot a dintre.

En Sergi, en la foto següent, desplega les veles del vaixell, la davantera és diu Gènova i la posterior, la Major. Amb les cordes resulta que sí que tenim una mica de traça... Ah! i amb els nusos... Si és que el món de la muntanya i el mar són molt semblants...

També vam apendre a portar el timó, cosa que a mi personalment se'm va donar fatal... I que el mapa al mar es diu carta marítima, la brúixola és el compàs... El pal que la vela Major és la botavara... En fi, mooooltes coses... Gràcies al nostre patró, a l'Esteve.

Aquí es pot veure, anàvem ben tombats!!! Fins i tot aquesta maniobra amb les veles té un nom que ara no recordo... Quina passada! és un moment realment emocionant!!

Altres velers de navegació pels voltants... Va fer un dia esplèndid i una temperatura ideal... Fins i tot ens vam fer una capbussada a alta mar!

Aquest és un regalet per en Sergi que és un grumet en potència: la melena a l'aire, la mirada perduda a l'horitzó, el timó a la mà... Mireu quina planta!!

Felicitats i per molts anys més!!!

dilluns, 18 de maig del 2009

Espeleoescalada a l'Ariège

Aquest cap de setmana hem estat a l'Ariège fent una sortida combinada d'escalada i espeleologia. Ens hi han acompanyat uns convidats d'honor de la secció de Gieg: en Mario, en Francesc i Mari i un parella de Torelló, en Quim i la Carme.

La resta del Sedeg hem estat: la Rosa, en Fran, l'Albert N., la Laura, en Xavi, en Sergi i servidora.

La idea era escalar esportiva el dissabte a Sinsat, en els sectors Odin, la Dalle i Petit Pimous. Vies esportives equipades amb químics sobre un calcari excel.lent de placa i fissures, amb l'acompanyament sonor d'un riu cabalós i fresc.

Al vespre podíem veure una cova -l'Ermite-, preparar el sopar i fer carn a la brasa a la seva entrada i després dormir a dintre, en unes sales interiors que tenen una sorra molt fina. I així va anar la cosa. La festa està servida!

A l'Ariège hi ha catalogades i explorades unes 500 cavitats, entre coves i avencs.

Aquesta és la Groutte de l'Eglise, a Ussat les Bains.

Aquesta és la Groutte de l'Ermite, que és on vam sopar, fer la juerga i dormir.

A l'endemà, vam visitar la grotte de Sabart, que té alguna estretor però en general es caracteritza per amples sales i espectaculars formacions.

I això és tot!

esperem repetir-ne moltes més!!

dijous, 14 de maig del 2009

I Curs Monogràfic d'Autorescat en Roca

Continguts i objectius
Conèixer les tècniques d´autorescat per poder afrontar amb garanties qualsevol incidència que ens podem trobar en una escalada de via llarga. Assolir amb seguretat els coneixements de les diferents maniobres necessàries. Criteris i pautes d’actuació en cada cas. Nusos específics.
Tallers pràctics a realitzar: Desbloqueig del reverso; Ràpel en contra pes; Politges: polipast 3:1; Ràpel assistit; Ascens per corda; Traspàs de pes del reverso a la reunió. Simulacres d’autorescat per accident greu del primer i del segon de cordada.
Primers auxilis en muntanya. Transport d'accidentats. Actuació en un rescat amb helicòpter.

Monogràfic dirigit a:
Escaladors federats què, coneixent i practicant l’escalada clàssica, vulguin adquirir els coneixements necessaris per socórrer a un accident i facilitar un rescat en alta muntanya. Per participar en el curs, cal conèixer les tècniques de triangulació de reunions, saber assegurar perfectament al primer i el segon d’una cordada i dominar el descens en ràpel auto-assegurat.Per inscriure’s serà obligatori tenir la llicència federativa de l’any en curs.

Inscripcions

Cal enviar un mail a http://es.mc257.mail.yahoo.com/mc/composeto=comissiodinstrucciodemuntanya@gmail.com amb les dades personals i fer un ingrés de l’import en el compte 2100.2863.67.0110224653, sent la data límit el 27 de maig del 2009. El monogràfic no es durà a terme si no s’aconsegueixen un mínim de 8 participants. Les places estan limitades a 12 participants.

Programa d’activitats
Dissabte, 30 de maig del 2009 al rocòdrom de Canet de Mar
· De 09:00 a les 10:00 Inscripcions, acreditacions i entrega de documentació.· De 10:00 a les 10:30 Presentació de les activitats.

· De 10:30 a las 13:30 Realització de 2 tallers d’autorescat.· De 13:30 a las 14:30 Dinar (xerrada)· De 14:30 a las 19:30 Realització de 4 tallers d’autorescat.

Diumenge, 31 de maig del 2009 a l’escola de Banyadores (Cabrera de Mar)
· De 9:00 a las 09:30 Concentració a l’aparcament superior de la Font Picant de Cabrera.
Comentaris del dia i distribució de cordades.· De 09:30 a las 15:30 Realització d’un simulacre d’accident greu d’un segon de cordada.· De 15:30 a las 16:30 Dinar (xerrada)· De 16:30 a las 18:30 Realització d’un simulacre d’accident greu d’un primer de cordada.
· De 18:30 a las 19:30 Despedida i entrega de la documentació final.

L’import del monogràfic serà de 45,00 €. Els socis de l’Agrupe i del GEAMM gaudiran d’un preu especial de 25,00 €. Els desplaçaments no estan inclosos. El pagament es realitzarà mitjançant una transferència al n. de compte del CIM: 2100.2863.67.0110224653, deixant clar el nom i cognoms i el concepte “Curs Monogràfic d'Autorescat en Roca”. L’ordre de recepció de les transferències serà l’utilitzat per a l’adjudicació de les places.

Llistat de material
Roba adequada per a l’activitat tenint en conte l’època de l’any. Peus de gat còmodes. Material personal: casc, arnés, baga d’ancoratge, assegurador. Una corda de 60 m., 6 cintes exprés, 2 bagues llargues (120cm) i 6 mosquetons de rosca. Material específic: 5 metres de cordino de 6mm i dos cordinos de 120cm i 6mm.