dilluns, 4 de febrer del 2008

Reflexions...

La lliure comunicació dels pensaments i les opinions són un dels bens més preuats de l'home.
La paraula és mig de qui la pronuncia, mig de qui l'escolta.
La veritat es corrompeix tant amb la mentida com amb el silenci.
Les actituds són més importants que les aptituds.
És tant difícil veure's a un matexi com mirar endarrera sense girar-se.
Sorprendre'es, extranyar-se... És començar a entendre.
Tolerar és aquella sensació molesta de que l'altre pogués tenir raó.
Per fer-se sentir, a vegades s'ha de tancar la boca.
Només aquell que construeix el futur té dret a jutjar el passat.
Les grans ànimes tenen voluntats, les dèbils només desitjos.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Collons!
Quines paraules més ben dites.
Totalment d'acord.
Un petonet (des de un aspirant a instructor.... je je je)

Montse ha dit...

eip, star fisherman!
M'alegro per les teves aspiracions... No dubto que seràs un excel·lent i preparat instructor!
A reveure!

Anònim ha dit...

Benvolguts,
He llegit les fases / sentències /dogmes… i n’hi ha que estic d’acord, n’hi ha que no ho sé i n’hi ha que no ho estic gens. Puc opinar? Només ho faria sobre les que no estic d’acord, missatge a missatge… a veure si es crea intercanvi de missatges...
Espero que sigui ben rebut. No tinc cap altra intenció que dir la meva dins la més absoluta cordialitat, sense molestar a ningú. Puc?

ramón.tr

Montse ha dit...

Endavant...
Per descomptat que pots dir la teva, Ramon.
Felicitats per la mitja!

Anònim ha dit...

La paraula és mig de qui la pronuncia, mig de qui l’escolta.

D’aquí es pot entendre, entre moltes altres coses, que qui la pronuncia ho fa perquè el receptor li ha provocat pronunciar-la i, per tant, hi ha una part d’aquesta creació que sorgeix en el receptor. Però... és lliure l’emissor de pronunciar-la o no i, per tant, l’autoria és només de qui la pronuncia... no?

ramon.tr

Anònim ha dit...

La veritat es corromp tant amb la mentida com amb el silenci.

Què és la veritat? Com diu el poeta, la veritat és un mirall trencat que cadascú té un bocí. Llavors, quina veritat trobaríem corrompuda? La teva? La meva? Entenc que la veritat no es pot corrompre perquè no existeix una única veritat.

ramon.tr

Anònim ha dit...

Les actituds són més important que les aptituds.

Per seguir amb aquesta filosofada-de-cafè que estic fent.... jo vaig tenir actitud molt positiva per a dedicar-me a la música.... però no tinc aptituds... ja escolto la música, però des de l’orella fins al coll (per tal de reproduir-la) dec tenir el cable trencat... jajaja...
Crec que sense una bona actitud no arribem enlloc, però si tenim una bona actitud i una bona aptitud per a la música arribarem a fer-ne. Si tenim una bona actitud i una mala aptitud per a la música, no farem res. En aquest cas (el meu) que és més important?

ramon.tr

Anònim ha dit...

Només aquell que construeix el futur té dret a jutjar el passat.

Sí? Algú té dret a jutjar? Si observem la història podrem veure algun dictador que, tot construint el futur, va jutjar el passat.
Crec que ningú té dret a jutjar.

ramon.tr

Montse ha dit...

Interessants les teves aportacions...