dilluns, 18 de febrer de 2008

Pic del Martell: via Reserva 120m. V+

Després d'un seguit de caps de setmana endinsats en el paradís blanc del Pirineu, decidim quedar-nos més a prop de casa i tocar una mica de roca als voltants del Garraf. Anem directes per fer via llarga i fem una ullada a les vies del Pic del Martell: Mutant Wolrd, Eucaliptus, Chumi Chúmez, Midi Plan... Vinga va! de cara a la Reserva!



I sommi! L'Albert i en Salva fan la Mutant World i nosaltres amb en Joan la Reserva. Aquestes són unes vies clàssiques que discorren entre fissures i diedres de la paret més llarga del Parc Natural del Garraf. I tant clàssiques! Hi trobem burins, tacs de fusta, estaques de metall, pitons, cordinos antics... I és que el calcari d'aquestes parets és molt agraït per equipar amb tot tipus de material: des de ponts de roca, a naturals, fissurers, friends...



Enfilo el primer llarg i vinga a dubtar: dreta, esquerra, aquella fissura té bona pinta, no veig res, puc posar un friend, ei, veieu alguna cosa des de terra...? Ah, sí! Ja veig, i directe al parabolt de l'esquerra! Un pont de roca, un spit... Reunió i recupero!
Però mentre asseguro no veig clara la següent tirada: em sembla que m'he equivocat, hauria d'haver arribat sota el diedre tant marcat que es veia des del terra. Bé, els hi comento i que des de baix facin una ullada o si no, al pujar que mirin si veuen l'autèntica reunió.

Doncs sí senyora!: M'he colat! Vaja.. Jodeer... Bé, a veure ara quan arribin què podem fer... Estic a la reunió de la Chumi Chúmez -que vaja nom li han posat a la via...- i m'he desviat massa a l'esquerra... Merda! Però tot té solució!


I tant si la tenia! Després de fer un intent frustrat de flanquejar a la dreta, decidim tornar a peu de via i reemprendre la via per "allà on toca".
Estem una mica freds, l'errada ens ha tallat el rollo, però ens queda un "cuquet" que hem de matar i així doncs tornem a començar.
Mentrestant, en Salva i l'Albert fan la seva més que contents.


I ara tira en Sergi, troba la reunió i amunt en Joan i jo mateixa.

La primera tirada és maca, té algun passet, però el segon llarg s'endú tot el protagonisme. És un diedre amb bona pressa que després té sortida per la dreta o per l'esquerra i dona pas a un esperó una mica aeri també amb pressa molt bona i disfrutona.
El tercer llarg comença amb una placa, de fet és difícil distingir per on va la via, peró té tendència a anar vertical, un xic a la dreta. I acaba amb un pas força atlètic que vam haver de superar amb un pedalet. No sé si ho vam agafar bé per allà o no, però ens semblava un xic difícil...
I això és tot! Vam haver de "lluitar" contra algunes desavinences com el vent, el fred i algun tasconet que s'havia encaparrat en quedar-se allà a la via. Però va decidir sortir finalment!
Un cop a dalt, caminem entre blocs i vegetació fins localitzar les fites i agafar el camí de baixada fins el cotxe.
L'Albert i en Salva ens esperen al sol, fa una bona estona que esperen. La seva via també els ha deixat satisfets i ens expliquen alguns detalls de la seva via i de la seva escalada.


Això és tot per ara!
Salut i bones escalades!

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Montse!
Aquesta via l´he fet un parell de cops.
Recordo el "pas finet" del primer llarg, el molt "guapo" diedre del segon.... ah i el pas que dius del tercer....
Li marquen V o V+.... a mi em va sortir però crec que ha de ser un 6a....havies d'empotrar la ma per sortir-ne .... quin mal! Un pas ben dur..... hi havia una petita branca mig podrida on podies recolçar el peu....encar hi és?
La via ben maca.....
Un petonet!

Anònim ha dit...

Eo Montse,
ha estat una escalada curteta però molt enriquidora doncs no hi van faltar "sorpreses" que sobre la marxa vam saber resoldre amb els mitjans que disposavem. M'enduc de la via l'esperit de l'escalada més que la part física de vèncer-la.
Star... jo diria 6a, empotrant la ma esquerra, bloquejant i amunt com dius però la branca no la vaig saber veure.
Montse, et proposo una via una mica més llarga: Olga Frontera al Serrat del Poll.
Salut i bones escalades a tothom!
Joan

Montse ha dit...

uola companys!
doncs Pere, jo tampoc recordo la branqueta mig podrida... Si estava mig podrida, ara ja deu haver passat a la història...
I Joan, m'agraden aquestes propostes... L'apuntarem a la llista infiniiiiiiitaaaaa...
namaste guapos!

Guillem ha dit...

Ei Montse! jo vaig fer la mutan world i em va agradar força! la reserva li tinc ganes. Que vau utilitzar de material??
un saludu

Montse ha dit...

Hola Guillem!
Doncs un joc de friends i tascons variats és necessari... A més de cordinos i bagues per algun pont de roca o naturals... La roca és excel·lent per equipar i no tens problema si vas just amb les mides dels "cacharros".
Tot i això, cada tant hi ha alguna assegurança.
Per cert, encara treballes al Montseny? ;)
Apa doncs, fins la propera!