dilluns, 11 de febrer del 2008

Circ de Pessons: esquí de muntanya

Quina paciència i empenta que tenen els meus companys/es! Gràcies novament!


I és que aquest diumenge hem estrenat la temporada d'esquí i jo també per primera vegada, el de muntanya.

Els assistents: Fran, Rosa, Pep, Esther (de Manresa), Elena, Montse i Sergi.

Comencem desde l'estació de Pas de la Casa-Grau Roig i enfilem per les pistes fins a un gran llac glaçat just on deixem les instal·lacions i ens desviem cap al circ de Pessons.


A partir de llavors progressem amb poc desnivell però continuu entre alguns arbres enfonsats per la neu i també algunes roques.




La companyia esclata a riure ara sí ara també i jo vaig intentant-me adaptar als esquís, a les botes, a les passes sobre la neu... Uf! sort que ha quedat enrera la primera pujada... Però els seus ànims i la seva alegria fa que tot plegat sigui més àgil del que podria ser...



En algun punt la Rosa i en Pep prenen posició avançada i van decidint si per una banda o un altre. El més divertit el flaqueig sobre alguna plaqueta glaçada o amb neu "crosta" -ara ja sé més o menys de què va tot això- però que superem sense cap problema.



La fatiga es va a poderant de mi de mica en mica i les passes es fan més feixugues i més lentes... Quina baixa forma! I és que l'escalada no té res a veure amb això!


Arribats casi bé (casi bé!) a la última pala que puja fins al coll d'accés al cim de Pessons, decidim tornar enrera per tal de fer una baixadeta tranquil·leta i que no ens caiguessin les hores a sobre.

Però, "cuidadín"!, que a l'hora de baixar, poca conya, ens hem de treure les pells de foca. I no vegis ara com llisca el tema! Pom! Pam! Pim! Ui! Ai! Oi! Ei! El suau desnivell que hem fet de pujada ara em juga una mala passada i haig de fer mooolta cunya per baixar sense menjar-me cap arbre, roca o company/a, tot i que sense poder evitar-ho caic una vegada i un altre.
Per això no podeu contemplar cap foto. Ho sento, podia haver estat molt divertit, oi?

Segons la colla, hi ha una neu de conya. I estic d'acord amb ells. Fa un dia de solet molt agradable i la neu és flonja, tova, amorosa, però freda, collons! Jejejjeje...


I com que sóc una impacient i força tossuda vull ensortir-me així d'entrada a la primera, i necessito a més del suport tècnic, un xic de teràpia per elevar els ànims i la força. Gràcies altra vegada, nois/es.

El resultat ha estat un dia dur però d'aprenentatge personal i també a nivell d'activitat. M'haig de prendre aquests petits reptes amb més mesura, paciència i tranquil·litat.

L'esquí de muntanya m'espera, no hi ha pressa. Els meus amics també m'esperen, no hi ha pressa. I la vida transcorre amb alegria, amb esperança i bon humor.

A reveure família!

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Veig que has sobreviscut amb al·legria a un dia dur però maco.
Prim llindar entre l'esperit de descobriment i superació i el masoquisme.

Com tu deies, l'actitud és el més important. Les ganes i una mica més de relax per deixar-te portar per un nou mòn.
Be water my friend! Cold condensed water!

Montse ha dit...

He sobreviscut i millor del que em pensava... NO em fa mal casi bé res, només una mica els bessons.
Fins aviat, Fran!
Be free my friend!

Anònim ha dit...

M'encanta que ho passeu be en aquesta nova faceta!
Realment val la pena tot l'esforç esmerçat en un marc i companyia tan agradables.
All the best for my friends!
Joan

Montse ha dit...

T'espero a la muntanya Joan!
A veure si ens esgresquem i fem una de roca!
Per cert, molt bo l'arxiu d'en Tomàs, oi?
Fins divendres... :DDD

Anònim ha dit...

carai... ja glateixo...

enorabona per tots,
m'agrada pensar que aquest diumenge tots vam compartir la mateixa muntanya desde punts de vista diferents.

Mai deixis de ser feliç