Via Funció clorofíl·lica (130 metres, Vè.)Avui per celebrar la diada com cal, hem anat a grimpar per les muntanyes del cor de Catalunya, oh!, per Monserrat! com m'agrada...
I érem: jo mateixa, en Sergi i l'Anna, apa, que bé, cordada de tres!
En la foto es veu la seva cara Oest, per tant hem dormit fins tard i hem escalat a partir del migdia, amb solet doncs com que fa força vent, s'agraeix que ens toqui una mica.
L'equipament d'aquesta via són parabolts de color vermell i caldrà portar 12 cintes exprés i material per rapelar i reunions, és clar.
Llarg 1 (30 metres, Vè.): fa un passeig en diagonal ben aprop de la fissura esquerra de la pared, i veurem la primera xapa pintada des de peu de via. Ha començat en Sergi i com que estem a Montserrat i li ha agafat en fred per ser el primer llarg, no li ha molat gaire. Això que volia fer el llarg més curt i més fàcil...
Llarg 1 (30 metres, Vè.): fa un passeig en diagonal ben aprop de la fissura esquerra de la pared, i veurem la primera xapa pintada des de peu de via. Ha començat en Sergi i com que estem a Montserrat i li ha agafat en fred per ser el primer llarg, no li ha molat gaire. Això que volia fer el llarg més curt i més fàcil...
Llarg 2 (50 Metres i Vè): continuo amb aquest llarg i realment és per gaudir, ben assegurat i amb presses ben maques, forats, peus... No hi ha res millor que Montserrat.
El cert és que em fan enveja els de la cordada del costat que fan la Vilmambar i que un dia de pocs ànims vam abandonar amb en Ros. La reunió es troba en una feixa ampla on es pot caminar però tinguent molta cura de les pedres que ens amenacen amb la seva caiguda.
Llarg 3 (50 metres i IV): l'Anna es motiva i continua amb aquest llarg fins el cim 
de la pared, on hi ha força vent i el sol ja ens escalfa de debó. La part inicial d'aquest IV inicial és molt maca, compacta, amb presses grans i formacions rares. Després ja es tomba més i es troba més descomposta.
de la pared, on hi ha força vent i el sol ja ens escalfa de debó. La part inicial d'aquest IV inicial és molt maca, compacta, amb presses grans i formacions rares. Després ja es tomba més i es troba més descomposta.Mengem unes galetes superfarcides de xocolata i muntem el ràpel per anar baixant.
El que millor surt a la foto és en Sergi, jejeje...
En tres tirades som abaix i anem a berenar alguna coseta al Bruc.
En tres tirades som abaix i anem a berenar alguna coseta al Bruc.
I què més dir... doncs que... Visca Catalunya!!!
2 comentaris:
Ei Montse !!!
Molt xulo l'escrit un record gràfic breu i divertit. A la mesura perfecte. Les fotos m'han agradat molt i ja m'he les he copiat, pel que fa al video, és interessant veure's un mateix escalant, mola, mola jejeje.
Doncs una valoració molt possitiva molt be l'escrit i el blog, molt complert. Fins al pròxim
Hola Montse!
m'apunto la via... ja que just començo anar de primer en via llarga:P
un saludu desdel montseny!
Publica un comentari a l'entrada