divendres, 21 de setembre del 2007

Anyorant els amics...

És coneguda la dita que diu que trobem amics i companys per tot.
Trobem companys (parlo en masculí però sabeu que em refereixo a tots/es) per èpoques i per motius diversos, que ens omplen la vida de color, d'amor i de companyia.

Aquest és un petit retall dels seus sentiments i pensaments per vosaltres, del meu interior. És una dedicatòria perque rebeu el meu suport i per expressar l'afecte que sento, per les experiències viscudes conjuntament i per la vostra manera de ser.

Malgrat la distància, esteu aprop. Us tinc present. A banda i banda dels oceans d'aquest planeta, sento el vostre somriure, veig les vostres mirades còmplices, ens busquem amb els ulls. Aquesta complicitat ens unia, i a vegades la vida ens proposa reptes que fa que ens separem. Però això és sà, bo i natural. Estic orgullosa i contenta que aquests reptes no ens hagin separat per sempre.


Espero que els projectes que engegeu ara prenguin força i de nou ens retrobem amb molts ànims, per compartir rialles, ascencions, escalades, concerts i espectacles.




Vull que sabeu que jo us anyoro, i que recordo els moments viscuts al vostre costat, tant bé que ens ho hem passat, de viatge, de festa, de cap d'any i de vacances. Ha sigut un regal haver-vos conegut, de veritat, i haver compartit amb vosaltres àpoques de la meva vida tant especials.


Heu fet de germà, d'amic i de company. I us tinc un apreci molt especial. Per això crec que aquestes paraules eren necessàries per a que sabeu que la distància ens separa físicament però no mentalment. Espero que rebeu el meu calor, el meu amor però també la meva anyorança doncs us trobo a faltar, malgrat que sempre esteu amb mi.
Un petó i una abraçada molt però que molt forta.

Una companya.

Imatges que em recorden a vosaltres...