3 vietes i una barbacoa ;)

Trucada ràpida d'en Francesc divendres al vespre:

-Hola Montse, que ets embla si demà anem a escalar... Havia quedat per fer una ferrada amb en F. però ha canviat de plans i m'he quedat penjat...

-Ahhhh... Doncs vinga!

I així tal i com arribo a casa, endreço el material d'esquiar -ha estat un dia fantàstic amb els nebots que per ser debutants ho han fet genial ;) - i preparo els bàrtols per anar demà a escalar... Bufff, si em fan mal les cuixes, els bessons, l'esquena, he dormit poc... Però què collons! Demà a escalar!!

En Sergi no ho deixa perdre, i com sempre ens deixa ben esparverats! Més sobrat que mai...

Anem a els Graus, ràpida aproximació, hem de ser a dinar a casa. Comencem per la roca del Sioux i aquí ens quedem, no hi ha temps per més. La Laia i en Richard ens preparen una barbacoa a casa seva, a Campins... Ueeeeeueeeee!!!

Fa un solet que ens deixa un pèl acalorats, treiem les mànigues curtes i entre descanset i descanset, a prendre el solet!

via Poma, Poma 6a+ (segur???)

I apurant el temps, en Francesc, valent com és, prova una via més cap a l'esquerra i cap a casa ben content! No sabem el seu nom però volta el V+/6a.

Vies fetes:

Maleïda al·lèrgia V+

Rhinoceroscript V+

Poma, poma 6a+

Corre, corre, que fem tard a la barbacoa!

MMMMmmmm... Ja sentim la oloreta!

Formentera 2011

De Santa Fe al Turó de l'Home i les Agudes

El Turó de l'Home i les Agudes, els cims més alts del Montseny.
La vall de Santa Fe, encatifada de faigs, té un aire hivernal i misteriós, enboirada i freda, humida i fosca.
L'itinerari s'inicia al km 22 de la carretera de Santa Fe a St Marçal, al punt on la carretera travessa la riera i trobem un bon aparcament.

Durada: 3 hores en total
Desnivell: 644 m
Dificultat: mitjana, segons mapa i guia excursionista de l'Alpina.

La ruta és perfecte per fer-la amb nens/es, així que fem la sortida amb els nebots, en Pau i la Laura, i el cap de família, el meu germà Loren.

Hi ha clapes de neu gelada. A mesura que avança el matí s'estoven i a mesura que pugem més amunt, omplen la carena de la muntanya.
El dia és fred, però els ànims no decauen.
Ha estat una excursioneta tranquil·la i amable, al seu ritme i aturant-nos aquí i allà per contemplar el bosc en estat hivernal.
La fageda fa goig, sigui primavera, estiu, tardor o hivern.
Quina sort tenir tant aprop el nostre Montseny!

La vuelta a la cumbre

Avui la companyia d'uns bons amics m'ha desvetllat la inquietud que durant uns quants anys m'ha portat a pujar i baixar muntanyes, recórrer i descendre rius, pedalejar corriols i saltar engorjats... Aquesta inquietud que durant un temps ha quedat mermada.

Han estat uns mesos de fluixera i d'energies reorientades cap a altres objectius.

Avui han sonat campanes, he vist brots verds d'il·lusió i entusiasme.

Vaig veure tancar-se una porta però avui he vist obrir-se un altre. Espero que no quedi enrera res del que he viscut, em satisfà i m'omple moltíssim recordar-vos un per un, en cada escalada o muntanya.

Tinc ganes de respirar fons, de sentir el vent a la cara, els esbufecs de la meva respiració i dels altres a la meva esquena. Seguir les passes d'algú, compartir converses i rialles.

Avui he decidit que el canvi sóc jo mateixa. Necessito ioga i molta més muntanya.

Gràcies Unamuno.

El cuerpo se limpia y restaura con el aire sutil de aquellas alturas y aumenta el número de glóbulos rojos, pero el alma también se limpia y restaura con el silencio de las cumbres...

Unamuno: "La vuelta a la cumbre"

La Riba, Sector Penya Roja

Dia dels Sants Innocents!

Ens plantem a la Riba en Jaume, l'Anna, en Jordi B. i jo i allà ens esperen en Xavi i la Eli, amb l'Aina.

El dia és esplèdid, fa un solet boníssim i les parets ens esperen camí a Farena, al sector Penya Roja.

Gràcies Jaume, molt xulo el vídeo!!

APROXIMACIÓ: Agafem la carretera de la Riba direcció a Farena. Passat el kilòmetre 3 veurem a mà esquerra un parking amb un rètol de Penya Roja, com a referencia al mateix riu hi ha les ruines d´un antic moli. Deixem el cotxe, creuem el riu, i direcció evident a les parets magestuoses.

Això és tot!

FELIÇ 2011 PLE D'ESCALADES, CIMS I MUNTANYES

Montse Curto (V, 95 metres)


Primera ascenció: R. Vicente i F. Suñol (2007)
Material: 10 cintes exprés
Orientació: Sud
Totes les reunions són rapelables.

Comencem l'any molt bé!!!
Amb una vieta de 3 llargs a la banda oest de la paret del Devessó.

Aquest cop en Sergi fa una reentré a la via llarga, després d'uns mesos d'excuses, poca motivació i algunes que altres lesions... Per aquest motiu escollim aquesta via còmode, planera i en un sector tranquil i amable com és Malanyeu. Ens acompanya en Xavi, que tampoc vol perdre's la oportunitat d'estrenar l'any com cal.

Aproximació i localització de la via: un cop travessat el rierol de la petita vall de Malanyeu, agafem el corriol cap a l'esquerra i un cop superat un ressalt de roca enganxat a la paret, seguim per peu de vies fins localitzar visualment la Montse Curto (fotografia).



L1 (IV) 25 metres. Comença en Sergi, que pas a pas recupera la merescuda confiança que necessita per tornar a fer metres de corda. Comença per una placa tombadeta, fins arribar a una lleixa, seguim recte amunt per la dreta d'una fissura fins reunió.
L2 (V-) 30 metres. Segueixo les xapes que van indicant perfectament per on segueix la via, una placa molt agradable i plena de foradets, i a més, surt el sol...

L3 (V) 40 metres. Tira en Xavi, aquest cop per una placa més vertical però amb més preses de mans. De cop una petita feixa i de nou, placa amb fissura ampla a la dreta. Just a sobre, reunió.

Descens: 2 ràpels per la mateixa via. Un fins la R2 i l'altre fins a terra.

No hi ha cap brètol que ens destorbi, no sentim res. No hi ha escaladors per la paret, ni pel peu de via, ni boletaires, ni caminants...
Només la remor del rierol que creua aquests paratges, solitaris però alhora càlids i amables... També les esquelles fan sentir la seva presència a Malanyeu, com no.

I així hem començat l'any amics, amb una companyia immillorable en aquest petit racó del Pirineu i fent el que més ens agrada, ESCALAR.

Buff Pic Run 2010

Dia 19 de desembre
Operació: castell de Montjuïc
Cacos: Marta, Joel·le, Judith, Guillem, Sergi, Montse, Anna Bertran i la mosca Ferran
Obstacles: fang, tubs, teranyines, escuma, mur de bales de palla...
Lema: "A robar carteras!"
Lema distracció a les víctimes: "la poli, la poli!!!"
El resultat va ser un èxit: vam quedar en penúltima posició però un bon grapat de carteres i bolsos vàren ser nostres...

1, 2, 3... A robar carteras!!!

Audiovisuals Camp Base

Paret del Devessó: Stoc de Coc + Monges mascles (130 m V+)

Combinació Stoc de Coc sortint per Monges Mascles
Dificultat: V+ (D+)
Llargària: 130 metres
Grau d’exposició i compromís: Baix
Equipament: Equipada molts parabolts
Valoració de la via... 5 estrelles!

Arribem a peu de via, mirem la ressenya, creiem que hem reconegut la via...
Però tot i així preguntem a uns nois que estan a la primera reunió:
"Perdoneu, a quina via sou?"

Responen:
"Pos si te digo la verdad no tengo ni idea, nos hemos metio aquí porque ya la he hecho otras veces pero no sé ni como se llama ni nada...No tengo ni pajotera idea"
Bé, creiem que és l'Stoc de Coc i ens col·loquem a peu de via. Quin dia tan maco que fa!! I quines ganes d'escalar!!! Ja enfilo cap a la primera xapa... MMmmmmmm...
Però resulta que el mateix brètol que ens ha donat la benvinguda amb la seva completa resposta inicial ens rep des de la segona reunió amb aquestes carinyoses paraules:
"Socio, socio, ps, ps... Pero no te cres que te deberias de haber esperao un poquito?"
Si, si, el mateix personatge però amb moltes ganes de gresca i alegria... Un d'aquells "fenòmenus" que per sort ens trobem poques vegades per les parets arreu del nostre país i menys encara per llocs tan idílics i reservats com el de Malanyeu.
Total que vaig tirant el primer llarg i el col·lega, vinga a escalfar l'ambient...
Potser no en tenia prou amb l'apreciable estiuet de sant martí que ens va sorprendre aquell dissabte?
I vinga: "Joer, no me estraña que luego hayan accidentes, si es que, seguro que no ha hecho esta via en su puta vida!!"
Ja no ens ho podíem ni creure... Ens mirem de forma confident amb en Xavi i en Francesc, somriem, continuem amunt tot pensant que tot allò sigui només és un sommi o més aviat una petita broma del tio que escala per sobre de nosaltres.
Però no, no s'acaba aquí:
"Oye, oye? vamos a tener unas charlas tu y yo aquí arriba, si, si, a ver que os habeis pensao, si es que..."
I el colega de cordada, que avança xino xano pel segon llarg:
"Pero no te das cuenta que si me caigo me voy encima tuyo y nos vamos tos pa abajo?"
Bé, amb tot això, jo encara no he arribat a la 1a reunió.
Li contesto:
"Ei, tio, dígali al teu col·lega que es calli ja la boca i tu tranquil, que nosaltres no tenim pressa, no cal que corris si t'has de parar, et pares i ja està. I el teu col·lega que es calmi que en tot cas, el problema de que caiguin pedres o poguem patir un accident és nostre"
Tinc els nervis a flor de pell, el pols del cor em bat fort al coll i una mena d'espiral de còlera i mala baba m'enfila pel pit, però empasso saliva, respiro fons i miro de concentrar-me en "lo" meu.
Si aquests volen festa, avui no la trobaran. Amb nosaltres no.
Ei, no us penseu que aquí acaba tot!
Arribo a reunió. Faig el que toca i els meus companys s'enfilen sobre la paret.
El col·lega segon de la cordada ja és a la 2a reunió. I mira, se'ls acudeix que es bon moment per netejar la paret, per llençar pedres i aquestes coses... I van dient:
"Ojo! Ojo!"
Però aquests no han escalat mai i no saben que es diu PEEEEEEDRAAAAA?
NO creieu que ho fan involuntàriament, les agafen amb la mà i les llencen avall!!! Que ens hem tornat bojos o QUÈEEE??
Ara sí que ja no puc més. Han posat a prova la meva psique però no ho aconseguiran amb el nostre físic.
"Eh! però què fas tio? Voleu parar, vigileu que està pujant gent pel camí!! Però tio, PAREEEEEEU!!!! Ei, gent de peu de via o marxeu o us posseu un casc que aquests estan sonats!!!!"
A peu de via s'arreplega una munió de persones que tenen intenció de fer la mateixa via i s'amaguen per entre els arbres, fugen cap a llocs més segurs... Acaben d'arribar i no saben què collons està passant!!!
Total, que estem a la 1a reunió i continua en Xavi el següent llarg. Ja sabeu, uns 55 metres de tirada, mantinguda i llarga.
Els nostres "amics" s'esperen a la reunió intermitja de la feixa i aprofiten per taladrar el coco del meu company quan està arribant a la 2a reunió:
"Como lo llegas socio? Ya os vale, macho, a mi me suda la polla si teneis un accidente pero no me estraña joder..." patatim, patapam...
I en Xavi:
"Sí, sí, pues vienen dos cordadas más!!!"
I els tios:
"Òstia puta, pero que se cree la gente!!! Me cago en la puta, ya les vale..."
En fi, que sort van tenir que fossim una cordada de "pau, petes i floretes" si no aquests no surten sencers de la paret del Devessó... I menys mal que els meus companys em van calmar perquè una mica més i m'espatllen la via i el magnífic dia.
A partir de llavors no hem sabut res més d'ells. No van rapelar per la via. No ens van esperar per parlar, per resoldre el conflicte. Només tenien ganes de "bronca", però es van quedar amb les ganes.
La Lorena, que ens esperava desde l'altre vall i va poder visualitzar tot el tema amb els prismàtics, ens va dir que van enlluernar-la amb els seus pits despullats a dalt de tot de la via, fent mostra de la seva virilitat masculina. No eren res més que això, uns "garrulos "que no en tenen prou amb escalar una via, si no que també necessiten una mica de "juerga" i "peleilla".
Això sí, la via 5 estrelles!!

valoració curs SEDEG

aprendre...

coordinació...

seguretat ....








unió

treball en equip

superació

diversió

suport mutu

AMISTAT!