Arrampicata in Sardegna

Més endavant us expliquem...

Jatun Ayllu Yura*

*Frase en llengua quechua que vol dir "Gran Ayllu Yura". Yura es pot traduïr en l'actualitat com arbust o planta de tall petit. S'enten per Ayllu la unitat territorial on conviuen famílies que comparteixen la mateixa identitat col·lectiva, costums comuns i organització social.

Bolívia Yura 2009

Som un grup de sis noies i un noi que decideix marxar cap a Bolívia immersos en un Camp de Solidaritat que any rera any organitza Setem, una ONG fundada a Catalunya.
La intenció del camp és coneixer el funcionament intern d'una ONG de caràcter local, en aquest cas ISALP: Investigación Social i Asesoramiento Legal de Potosí, que des de 1985 treballa amb les comunitats indígenes de l'altiplà andí. L'objectiu és consolidar estratègies de substistència del pobles indígenes originaris, revaloritzant el seu sistema polític-econòmic, ritual i festiu, per enfortir el seu model social d'Ayllu, fent un desenvolupament sostenible responsable, reafirmant la seva identitat i territori i aprofitant els recursos naturals i humans locals.

Per altra banda hi ha la vivència durant dos setmanes en un dels internats de les petites però extenses comunitats de l'Ayllu Yura on viuen els nens i nenes al llarg de la setmana mentre els seus pares treballen fora i lluny de casa.

Al llarg de deu dies hem estat compartint i convisquent a l'internat de Tica Tica, població que queda a la carretera de Potosí a Uyuni, l' última de destacat interés turístic. L'internat acull alumnes de l'escola Elizardo Pérez (1) dels dels 5 als 17 anys aproximadament. Durant aquests dies hem tingut temps per aprendre de les seves costums i hàbits, de les seves cançons i instruments, dels seus jocs i entreteniments, però també de les seves preocupacions, dels seus projectes de futur, de les seves il·lusions...

Amb ISALP hem pogut viure en primera persona com són les reunions i els projectes que es desenvolupen a les comunitats i hem recorregut paisatges de sommi, hem creuat valls, rius, muntanyes, planícies... Entre pobles i famílies de cultura mil·lenària i encantadora, amb la seva acollida càlida i afectuosa, amable i humil. Amb en Ramiro a Saruyo en una reunió comunal on es tractaven temes d'agricultura ecològica i sostenible i amb el Gilberto i en Grover a Pisakery en una reunió de dones per parlar sobre els seus drets i deures com a indígenes. Senzillament un parell de dies inolvidables i exemplars per la nostra vida, molt emocionants i únics per nosaltres.

Després de totes aquestes experiències, el grup es reuneix de nou i fem un tour turístic pel Salar d'Uyuni i les llacunes del sud de Bolívia, casi a Xile. Perfils de muntanya, geisers, fred, flamencs andins, sal, volcans, vicunyes, llames, cóndors, astruços... Infinitat de bellesa i paisatge, de desert i de sol...

Tornem a casa i deixem una part important de nosaltres als andes. La Pachamama ens ha enamorat, la chicha, la coca, l'artesania i erspecialment els companys i companyes que en pocs dies ja hem començat a estimar. I molt. LLàgrimes de comiat i desfem el camí cap a el Alto que un dia amb tanta il·lusió i alegria vàrem començar a enfilar.

Tinkunacama (2) per tota la gent que hem conegut de Bolívia!!!

Jallalla (3) germans!!!

I una superabraçada per tot el grup de Setem que sou uns companys/es de viatge insuperables!!!

(1) Va ser el creador de l'escola indigenista Warisata en la seu mateixa dels ayllus de l'altiplà. Pérez va ser c0onsiderat el fundador de l'educació rural a Bolívia. Entre els actes destacats va fer la organització del 1er Congrés Indigenista Interamericà que es va realtzar a Pàtzcuaro, México l'any 1940. El 1949 va ser nomenat Ministre d'Educació gràcies a la proclamació popular que el volia en el càrrec, degut a la seva lluita pels indígenes.

(2) Vol dir "fins sempre"

(3) Visca!

Bolívia -Yura 09-

Hi ha païssos on tenim els rellotges, hi ha d'altres on només tenen el temps

El primer síntoma que estem matant els nostres somnis, és la manca de temps

La meta en sí no és lo important, la forma com es fa el viatje és el que li dóna sentit

Pren temps per pensar, és la font del poder
No és valent qui no té por, sinó el que té voluntat de vèncer-la

Cal protestar fins i tot quan no serveix de res

Per veure-hi bé no n'hi ha prou en obrir els ulls, també s'ha d'obrir el cor

La vida és impredictible, però no viure-la a fons és la pitjor de les tragèdies

Qui viatja massa depressa perd l'essència del viatge

La naturalesa dels homes és idèntica, són les seves costums el que els separen

Tot el que posseixes és allò que podries salvar en un naufragi Tothom és estranger en alguna part del món

Demà comença una aventura... Seriosa i ambiciosa com sempre...

Rumb a BOLÍVIA!

Cap de setmana multiaventura a la Serra de Prades

Aquest cap de setmana hem anat a la Serra de Prades amb el GEAMM. La proposta era molt agosarada però alhora molt motivadora: cap de setmana complet en casa rural (Mas de Caret) compaginant ferrada+avenc+escalada+barranc...

Com resistir-se? I més amb la seva companyia!

Ferrada de la Trona

http://www.latrencanous.com/ferratapdf/tarragona/trona.pdf

Avenc de la Febró

http://espeleobloc.blogspot.com/2009/05/avencs-i-coves-de-la-febro.html

Escalada a Terranegra (MontRal)

http://amadorweb.iespana.es/otras%20zonas/tarragona%20zonas%20de%20escalada/montral.htm

Barranc Les fonts del Glorieta

http://www.descensodebarrancos.com/barrancos/glorieta/glorieta.htm

En fi, un cap de setmana immillorable en quan a activitats i companyia...

Per passar la setmana d'allò més feliç somriguent només pensant i recordant lo bè que ens ho hem passat...

I continuar "enganxats" a aquesta combinació d'amistats i d'aventura!

Sortirem a la Vallés Oriental TV!!

La Televisió Vallés Oriental (VOTV) -que sortirà properament per TDT- està preparant uns programes sobre espais naturals de la nostra comarca amb encant especial. Aquest cop el racó escollit ha estat el Sot del Bac, a Figaró-Montmany. La cita estava prèviament preparada per el nostre veterà escalador del SEDEG, en Tomàs Segarra. Després de diversos canvis de dates i anul·lacions degut al mal temps, avui ha estat el dia.

La idea era fer una emissió al voltant de la passejada que es pot fer fins a la cascada final per aquest feréstec entorn i a més algunes escenes d'escalada, doncs aquest espai és emblemàtic en aquest aspecte.

S'han pres algunes tomes d'escalada a la germana petita, on els protagonistes han estat l'Anna i l'Eduard. Seguidament des de dalt de la cinglera ens han fet una entrevista a en Tomàs, escalador experimentat, i a mi, escaladora més jove (jejejejjejejjeje)

També ens hi ha acompanyat la Sílvia que s'ha estrenat amb un parell de ràpels i ha fet la seva primera agulla. Sí senyora!!! Ets una campiona!!! Felicitats!!

Via Lapònia (V+/Ae, 150 m) Roca Gran de la Portella

En un sentit ampli, Lapònia (en sami Sameadnäm, en suec Lappland, en finès Lappi) designa el país dels Samis. És llavors una regió boreal europea, situada al nord de la península escandinava (al nord de Noruega i Suècia), al nord de Finlàndia i al nord de la península de Kola a Rússia. Lapònia està situada en gran part més enllà del cercle polar àrtic. El Cap Nord és el punt més septentrional d'Europa (de fet, està situat sobre la petita illa de Magerøya molt a prop del continent).

Ni temperatura sota zero, ni rens, ni ossos bruns, ni neu ni gel ni res de tot això...

Estàvem a Montserrat i feia força calor. Ens decidim per la Lapònia, amb alguns passets entretingudets d'artificial i orientada a l'oest. Grau d'exposició i compromís baix. Llargària: 150 metres, via equipada, material cintes exprés i estreps. Ideal per l'estiu i per compartir amb bons amics.

La Portella gran al centre

L1 V+/Ae: es decideix en Sergi. L'inici és molt divertit, estàs dintre una cova que relament sí que és Lapònia, doncs és fresqueta, fresqueta... Es fa un petit flanqueig a l'esquerra, després sobre una repisa fins arribar a una canaleta que escalem en diedre fins sortir ben bé de la cova. Llavors escalem en artificial fins que més o menys s'acaba una bona fissura i a la dreta la R1. 35 metres

L2 V+: tiro jo decidida i amb ganes i sortim per un terreny fàcil fins un pas delicat i amb panxona molt ben protegit. Seguidament fàcil fins la R2 que està situada sota una bauma. 45 metres

R2

L3 V+/Ae: surt l'Albert un xic a la dreta, s'enfila recte amunt fins trobar uns passos desplomadets que supera en artificial fins tornar en lliure cap a la dreta i R3. 30 metres

L4 IV: continua en Sergi amunt i només superar alguns petits ressaltets fins la següent R. 30 metres més

L5 IV+: continuo amb l'últim tram que s'inicia molt a la dreta, puja vertical amb uns cantells molt bons i a gaudir fins la última R, ja al cim. 20 metres

Descens: 50 metres de ràpel per la vessant nord-est

La resta de penya: en Salva, la Marta i l'Anna per la Saca Gran i la Laura, en Xavi i en Dani per l'agulla de l'Arbret. Felicitats als que s'ha estrenat en via llarga de forma autònoma i que han gaudit també d'un dia perfecte d'escalada per Agulles...

Visca el SEDEG! i...

A per més escalades!!!

Vilmambar 130 mts 6a (V obligat)

Enfilem cap a la Pastereta, ben d'hora perquè no ens torri el sol. Fran, Rosa i Dani: via Josep Nieto (130 mts V+, V obligat)

Lògic itinerari de placa en diagonal (30, 50 i 50 mts)

Material: bicoins i cordinos.

Equipament: parabolts.

Raquel, Salva i Irina: via Funció Clorofíl·lica ( V 130 mts)

Similar a l'anterior (30, 50 i 50 mts).

Material: 12 cintes i reunió. Chapes vermelles.

Montse, Sergi i Rafa: via Vilmambar (6a, V obligat i 130 mts)
Itinerari molt maco, super ben equipat i molt popular al Clot de la Mònica, la Pastereta (30, 20, 45 i 35 mts).

Equipada el 2001 per J. Moragas, F. García, R. Majó i E. Sales.
Material: 11 cintes i reunió

Descens: tres ràpels, l'últim de 50 mts.

Aconseguim escalar totes les vies a l'ombra (orientació OEST!!!) però la baixada és feixuga i mooooolt calurosa...

Un cop al bar del Bruc, ens trobem amb la Marijou, en Jaument i l'Anna que venen d'escalar per can Jorba. També hi apareix la Lu, companya del GEAMM...

En fi, el petit però GRAN món de l'escalada!!!

Òpera prima 6a *** al Gorro Frigi

Horari: 1.5-2.5 hores

Dificultat obligada: 5b

Recorregut: 165 metres

Primera asc.: G. Arias, E. Fabra, M.Pedro, Juliol de 1985.

Es tracta d'una via relativament llarga, mantingudeta i molt ben equipada amb bolts de color groc. Segueix una canaleta esculpida per l'aigua. Superecomanable!!!

Aproximació: com que hem estat dormint fins tard i les oportunitats no es poden deixar perdre, agafem el cremallera de Sant Joan -per celebrar-ho, és clar!-i arribem a peu de via en aprox. uns 15 minuts.

Llarg 1+2: 4c + 4b. Perfectament enllaçables, en total una tirada de 45 metres. Tira en Sergi.

Llarg 3: un passet guapo de 5c i perfectament protegit. Passa la Montse.

Llarg 4: pas clau de la via (6a) però generosament equipat i perfecte per fer Ao. Li tira en Sergi i els dos fem trampes... Què us penseu? Ja ho vam provar ja... Però... Un altre cop serà!

LLarg 5 i cim: una escaladeta en diedre de 5b en conglomerat... Tiro amunt i entre boires es divisa la creu, les fites... Es fa ús de la creu per muntar la R.

Totes les reunions són rapelables en el cas que calgui abandonar.

Descens: cables i cadenes equipats per la via normal.

Quin fred carai!!

Arribem al cotxe i en Sergi...

I el mòvil? On tinc el mòvil?? (veu nerviosa i cada cop més estressada)... Merda! merda! merda! A peu de via, joder! Vaig amunt!

Corre que es fa de nit nano!

Sort que vam fer l'aproximació pel cremallera...

Bones escalades,

i namasté.