San Carlos: rio San Juan, el Castillo y reserva Indio Maiz

Hola de nou!
Buah, han passat dos dies i moltes coses :)
Hem travessat el llac de Nicaragua (Cocibolca) en ferry i vam matinar a San Carlos el dimarts.
Aquí parteix el rio San Juan que desemboca a la costa del carib. Hi ha dos reserves naturals importants: els Guatuzos (400km2) i la Indio Maiz (43.000 km2) bestial!!! Pumes, micos, lloros, tucans, granotes, aus, tortugues, caimans...
A mig camí hi ha la petita població de el Castillo, que té una fortificació que van fer els espanyols durant la colonització per combatre pirates que entraven pel mar carib. Durant molts anys, aquest riu ha estat ruta de tránsit entre l'oceà Atlàntic i Pacífic i per tant, molt reclamada i lluitada per la resta de païssos, en especial EEUU.


Estem dormint a la població de San Carlos. Avui hem passejat per la selva tropical de Indio Maiz, una part en bot i l'altre a peu. Sort que ens han llogat unes botes, hi havia fang fins els genolls! Llavors ens hem banyat en el rio Bartola, molt maco també.
Demà potser anem a los Guatuzos, més petita però amb molts ecosistemes a la mateixa reserva, com el bosc tropical humit. Hi ha tortugues, orquídees, infinitat de plantes... Està situat al sud del llac Nicaragua.
I divendres... avioneta cap a Managua!
Snif! Snif! ja queda poc per tornar...

RAAS: Bluefields

Demà agafem la panga cap a Corn Island i llavors l'avioneta cap a Bluefields. Passarem el cap de setmana i el dilluns avançarem pel rio Escondido fins a Rama. Llavors amb bus fins a Managua de nou.

La Regió Autònoma de l'Atlàntic Sud una regió autònoma de l'est de Nicaragua, a la costa del Carib, que fins al 1986 formava part del departament de Zelaya. És una de les dues regions autònomes nicaragüenques.

La capital és Bluefields.

Hi ha diferents etnies com els miskitos, creolos, etc... Realment es una cultura diferent a la resta de Nicaragua i per moments sembla que estiguis a l'Àfrica. Son fanàtics del reggae i el run down, una sopa de peix feta amb coco, llagosta, peix, verdures... MMmmmmmm....

Little Corn Island

Aquest es el nostre paradis, per uns dies...
Graces Place a Little Corn Island, o tambe Cool Spot...
http://www.bigcornisland.com/gracesplace.html
Snorkeling, bons apats, migdiades, banyets de mar caribenya i de sol...
No podem demanar mes!

Las Peñitas, Poneloya

Hem hagut d'avortar la travessa per dos dies doncs la càrrega de pes era molt forta i m'he sentit agotada, amb la calor i la durada de la caminada, al voltant de 8 hores, m'ha deixat KO. Havíem de dur 7 litres d'aigua per persona, més les tendes, el dinar i el sac, total uns 15 quilos! Però res és excusa, ara sé que tornaré a Nicaragua.
Així que sí hem pujat al Cerro Negro i n'he tingut més que suficient! Una passada!
Hem caminat per l'interior del cràter, fumaroles per tot arreu, colors grocs, vermells, marrons, negres... Hem anat amb l'Edwin, un guia molt trempat de l'alberg.



Demà anem a Poneloya, la costa del pacífic, a trobar la platja de las Peñitas. Només hem d'agafar un microbus i...
A gaudir!

Nicaragua, Nicaraguita...

La flor más linda de mi querer...
Les noies del grup ja han marxat cap a casa, segur que ara encara hi són a l'avió... Us enyoraré molt guapes, tot són records dels dies passts i sé que quan torni, estaré desitjant de compartir tot això amb vosaltres...
Ara estem a León, principal focus monumental de Nicaragua. Va ser la capital del país durant més de 300 anys i sens dubte, un punt neuràlgic en la revolució del FSLN.
Val la pena passejar contemplant les cases colonials i les numeroses esglèsies que guarneixen els carrers amb tocs reminiscents de ciutat espanyola de província... Plaça central, catedral, esglèsies...

Així hem arribat al museu de la revolució del FSLN i per 10 córdobes, hem posat al dia part de la història més eufòrica i entusiasmant de Nicaragua i de l'aixecament popular contra la dictadura de Somoza. Pell de gallina!!!!

Una dada curiosa, vermell i negre, colors del frente simbolitza: vermell, la llibertat, la pàtria, negre, la mort. Dos úniques opcions davant la dictadura militar.
Estem albergats a: www.sonati.org i demà farem dos dies per veure alguns dels volcans que formen part de la coordillera de los Maribios, el Pilas i el Hoyo.
La travessa dura dos dies i dormirem en tendes... Ja estem preparats per més aventura!
Un petò fort a tots/es!

NICARAGUA

www.palacaguina2010.blogspot.com


Ay Nicaragua, Nicaraguita

La flor mas linda de mi querer

Abonada con la bendita, Nicaraguita,

Sangre de Diriangen.

Ay Nicaragua sos mas dulcita

Que la mielita de Tamagas

Pero ahora que ya sos libre, Nicaraguita,

Yo te quiero mucho mas

Pero ahora que ya sos libre, Nicaraguita,

Yo te quiero mucho mas

La Pica d'Estats (3.143 m)

Sense paraules...

Fontmartina-Turó de l'Home

Desnivell: 770 metres
Dificultat: alta
Temps: 1 h 30 m anada

"Ascensió dura i sostinguda per l'aspre vessant occidental de la muntanya. És la ruta d'asecens al Turó de l'Home més forta i directa. D'altra banda, però, el camí és clar i de bon seguir. La vista panoràmica és amplíssima des del mateix començament de l'excursió. Eviteu els dies massa calorossos"

(mapa i guia excursionista Alpina. Montseny, Parc Natural)

unes tibadetes i la lluna plena

La tarda de dijous carreguem els bàrtuls, sacs de dormir i esterilles i fem camí cap a Canet de Mar, ens espera una vetllada magnífica: escalada + nit de lluna plena.

En primer lloc anem al rocòdrom a estirar una mica els braços. Li treiem la pols a la corda -ja duia dies a l'armari demanant una passejada- i ens cordem els peus de gat. Provem algunes vies, la de sota, no us penseu que l'acabo, arribo només a la 3a txapa... I en vaig tenir més que suficient, els avantbraços eren una pedra...

 Algú coneix aquest pelut?

Aquí en Jesús amb la Laia...

Arribada la nit, anem a la platja a fer una jam session d'ukelele desafinat i mantenim unes converses tranquiles amb la Neus, la Judith, en Sergi i la Laia C. La pena és que comencen a caure quatre gotes i la lluna està tapada pels núvols... Ens protegim sota un toldo de txiringuito i a dormir.

L'endemà, aquest era l'estat del mar a primera hora del dia...

Namaste.

Sadernes: castell s'espasa

Aquest divendres 3o d'abril quedo amb en Jesús i la Sara per anar a escalar per algun lloc de Girona, doncs els tres tenim la tarda lliure i podem aprofitar el solet d'última hora.

Ens trobem a les 13:30 amb la Sara al bar dels Oms i també s'apunta l'Aitor i en Pere, l'un de Sant Celoni i l'altre de Sant Esteve. Què bé! satisfactors sinèrgics, com diria algú... Resulta que passem a recollir també en Pep, que ens espera a la plaça del poble...

Carai! Som sis afortunitats que poden aprofitar una fabulosa i càlida tarda ...

Anem fins Sadernes i tirem cap al sector Castell s'Espasa, aprop del pàrquing i amb grau per tothom.

Diedre V+

La Eva (6c)
No e "pa re" (6a)

Pornomanía (V+/6a?)

La guerra del nap 6c
Aresta 6b
Com que estàvem extenuats i afamats vam parar al Collet (Montagut) i ens vam menjar una taula d'embutits per recuperar les energies perdudes i seguir amb marxa per l'endemà... que ens espera...

el Cavall Bernat!