Monogràfic de grans verticals: part II

28 i 29 de Març
Segon cap de setmana amb el monogràfic de grans verticals...

Canviem les destinacions: es substitueix el dissabte el Sallent per la cascada de Cantonigròs (Osona) i el diumenge el barranc d'en Boter (Roca Regina) pel Sallent i el Cavorques (Sant Privat d'en Bas).
La cascada de Cantonigrós estava espectacular, una gran quantitat d'aigua cau uns 20-25 metres i al seu costat, la roca foradada que la mira expectant.

Ohh.. sorpresa! quanta aigua...

Es van fer diversos grups i vam fer dues vies de baixada, banda dreta i banda esquerra. Totes necessitaven passamans recuperables i petits ràpels per accedir a les capçaleres.

pèndul a l'esquerra, què divertit és patinar...

A l'endemà cap a Rupit, més espantats deguts a les alçades. Aquí vam repartir-nos entre el barranc de Sallent i el de Cavorques. El Sallent és un salt d'aigua que s'estimba uns 80 metres avall, on l'aigua perd el contacte amb la roca i es fa microgotes semblant a una pluja fina. El Cavorques està situat a l'esquerra mirant de front, i més amagat de la vall. Per fer-lo vam utilitzar dos cordes de 55 metres. Tota la part vertical la vaig fer amb molt poc estil, de genolls i no és que fes penitència per la proximitat de la setmana santa, sino perquè la paret estaba molt relliscosa. Per la resta, barranc molt maco i recomanable sobretot ara que hi ha molta aigua. Si no es vol fer el barranc, hi ha una caminada circular molt maca.

vista general dels dos barrancs

Cavorques

Sallent

I ens queda pendent... el Boter!!!!

By Montse i Sergi.

Diedre Blanqueta (V+) Pala Alta. MontRoig.

5 d'Abril de 2009
Aquest diumenge anem amb el GEAMM a la Pala Alta, MontRoig, a fer algunes vies:

Diedre Blanqueta (V+): dos cordades, Carla i Pere; Montse, Sergi i Esther.
Via Lluís (V+): Anna i Jaumet.
Via del Curset (V+): Ferran i Cris.

El diedre Blanqueta està situat en el punt central i més elevat de la Pala Alta, és una gran clàssica de MontRoig. L'escalada és variada, sobre diedres fissurats, murs i algun tram de placa.

Primera ascenció: X. Garreta, E.Valentí, E.Bachs, X. Martínez (1971).

Equipament: parabolts i algun clau. Reunions equipades per rapelar. Poden anar bé algunes bagues i friends petits.
Orientació: Sud

Horari: 2-3 hores

Dificultat: V+ o A0.

vista de la via des de baixpreparem les cordes... i...

primer llarg comença l'Estherseguidament llarg entretingut, tira la Montseen Sergi és el nostre campió, veieu el diedre a dalt? també em tingut el plaer de veure a la Carla en acció

en Sergi pim-pam es menja l'últim llarg i en Pere des de dalt ens fa aquestes superfotos

les nenes
Com que acabem d'hora, l'imparable equip del GEAMM refà cordades i comença de nou algunes vies, sembla que amb 120 metres no n'han tingut prou... Sou la òstia i el dia ha estat genial!!! Petonets i per milers de vies més!!

Monogràfic de grans verticals: 1a part

28 i 29 de Març de 2009

Barranco de Lazas (Sierra de Guara, Huesca)

aproximació al barranc
Després de l'explicació teòrica donada per membres del GIEG a l'Agrupació Excursionista de Granollers, passem el cap de setmana a Guara.

La ideia és fer el barranc de Lazas dissabte i la canal del Palomo diumenge. Però amb la sessió de dissabte i el mal temps de diumenge, únicament vam fer el barranc de Lazas, que en teoria amb escarpins es suficient per fer-lo, pero vam sucar fins al pit abans de sortir a la vertical. La progresió es va fer lenta pel grup nombrós que érem, tot i fer petits grups independents amb les seves cordes.

Els últims ràpels els fèiem amb frontal degut al retard horari que portàvem, alguns també vam passar una mica de fred a conseqüència de la remullada inicial en els primers resalts d'aigua en no massa bon estat.

Però tot i això un bon gust de boca pel gran barranc que vam fer i la carn a la brasa que el David ens va cuinar.

To be continued...
Sergi.

I Curs monogràfic escalada artificial

Els Cursos Monogràfics del C.I.M. tenen dos objectius:

-Donar a conèixer l’especialitat esportiva escollida
-Perfeccionar i/o adquirir nous coneixements tècnics sobre una especialitat ja coneguda.

En el primer cas, els coneixements que s’imparteixen són els bàsics de l’especialitat que s’ampliaran en contingut i pràctiques en el curs corresponent. En el segon cas, sempre serà necessari dominar les tecniques bàsiques de l’especialitat.
La càrrega horària serà de 15 hores, concentrades en un cap de setmana teòric-pràctic. El quadre docent que imparteix les diferents formacions està compost per Instructors i Monitors de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya.

Continguts i objectius
Adquirir la tècnica de progressió en escalada artificial en vies totalment equipades amb encoratges expansius (Ae).

Monogràfic dirigit a

Escaladors federats què, coneixent i practicant l’escalada clàssica, vulguin adquirir els coneixements necessaris per progressar en vies d’artificial equipat o millorar-ne la tècnica. Per participar en el curs, cal conèixer les tècniques de triangulació de reunions, saber assegurar perfectament al primer i el segon d’una cordada i dominar el descens en ràpel autoassegurat.
Per inscriure’s serà obligatori tenir la llicència federativa de l’any en curs.

Inscripcions

Cal enviar un mail a comissiodinstrucciodemuntanya@gmail.com amb les dades personals i fer un ingrés de l’import en el compte del 2100.2863.67.0110224653, sent la data límit el 20 d’abril del 2009. El monogràfic no es durà a terme si no s’aconsegueixen un mínim de 8 participants. Les places estan limitades a 12 participants.

Import del monogràfic
L’import del monogràfic serà de 40,00 €. Els socis de l’Agrupe i del GEAMM gaudiran d’un preu especial de 20,00 €. Els desplaçaments no estan inclosos. El pagament es realitzarà mitjançant una transferència al n. de compte del CIM: 2100.2863.67.0110224653, deixant clar el nom i cognoms i el concepte “Monogràfic d’escalada artificial equipada”. L’ordre de recepció de les transferències serà l’utilitzat per a l’adjudicació de les places.

Més informació: http://cimagrupe.blogspot.com/

Sedeg a Vilanova de Prades

Una bona colla del Sedeg -17 persones: Laura, Salva, Albert G., Rafa, Raquel, Albert N., Marta, Dani, Fran, Rosa, Montse, Sergi, Eduard, Andreu, Irina, Anna G. i Xavi- i en Salva i la Laura del CEP, hem passat un fabulòs i esplèndid cap de setmana d'escalada a Vilanova de Prades.

Aquest petit poble de la Conca de Barberà és un espai especialment atractiu i acollidor pels escaladors i les escaladores, amb unes franges de roca conglomerada de molt bona qualitat per poder practicar la nostra afició preferida. El pic de Curull (1.023 m.) és el punt més alt de la serra de la Llena. L'escola de Vilanova de Prades compta amb unes 400 vies de entre tots els graus i, tot i que es caracteritza per la seva dificultat, és una de les escoles amb major nombre de vies de 4 i 5è grau de les Serres de Prades. La seva multitud de forats fa difícil l'escalada a vista, però queda del tot compensada amb la majestuositat dels seus moviments, tècnics de peus i força dinàmics.

Nosaltres vam estar el dissabte al sector de Penya Alta, i hem de dir que vam esgotar totes les vies. Entre la colla que èrem i les ganes de tocar roca calenta que hi havia, encara era fosc que provàvem els últims passos.
A l'endemà, vàrem estar al Barranc de Viern. El sector és duret però és un espai molt maco, més proper a la carretera però tot i això força tranquil.
En tot el cap de setmana, cap altre cordada. M'equivoco! Només un parell de nois, el dissabte. Increïble, no creieu?
Val a dir que el dissabte a la nit vam passar una vetllada molt riallera i divertida -oi Rosa?-, amb la fresca de la nit i la companyia d'unes cervessetes i uns vinets gràcies a l'hospitalitat dels més comodons que van dormir als "bungalous"... Jejejjejje ;P

Gràcies per un cap de setmana genial!! Sobretot pel coordinador de la sortida: l'Ardillu!!!!!

Segueixo el joc que ha plantejat en Dani... Endevineu de qui és aquest braç??

CURS D'ESCALADA EN ROCA

del 24 de març al 7 d'abril

L'objectiu del curs es ensenyar les tècniques de progressió i assegurament
i les tàctiques adequades per escalar vies equipades amb autonomia i seguretat.

Més informació a la web: http://www.cepalautordera.cat/

Escalada a Montmany

Avui he anat d'excursió per unes roques que hi ha a Montmany. No he anat sola, és clar, érem una bona colla. Els meus amos i alguns/es més que no coneixia de res. Bé, sí! Ara que ho dic alguna vegada els he vist al pavelló esportiu del poble on vivim, de Palautordera.

El trajecte ha estat llarg i dins el cotxe feia caloreta. LLavors hem parat i tothom ha anat a esmorzar. A mi no em deixen entrar als bars -es veu que molesto- i jo m'he quedat fora descansant i prenent el sol. El poble on hem arribat és tranquil, i la gent és simpàtica, em saluden abans d'entrar al bar. Els meus amos i els altres han estat una bona estona menjant i llavors hem tornat a fer un trajecte en cotxe, aquesta vegada més curt. Hem arribat a un camí amb moltes pendres i forats i més endavant han deixat els cotxes.

LLavors hem baixat per unes roques força empinades -casi em mato- però no he necessitat ajuda. He pogut jo sola. Això sí! gràcies a una tal Rosa que m'ha estirat dels pèls en un moment que casi rodolo barranc avall. Em sembla que s'ha espantat més ella que jo. Des d'aquest diari personal, gràcies noia.

Llavors la gent ha començat a disfressar-se d'una manera molt estranya, amb una mena d'arnesos a la cintura que els apretava força i una cosa al cap, com una escupidera, que els devia fer molta calor. Bufff! quina incomoditat, sort que a mi em deixen anar sense lligar... Això sí, si no m'escapo! Així que quan han acabat i m'ha semblat que es paraven una miqueta a descansar, jo m'he estès per unes bardisses, a la ombra. Allà estava fresqueta, però he hagut de treure durant una bona estona la llengua fins a refredar-me.

La qüestió és que jo estava la mar de bé i de cop i volta, s'apropava algú i em rascava la panxa, m'acaronava el cap i em deia coses. Però no saben que jo no parlo com ells i que per tant, no els puc contestar. Però sí entenc tot el que diuen, els humans acostumen a ser molt simpàtics.

Passada una estona han començat a bufar i deien que feia calor. I és que no callaven! No sé quina mena de coses han fet que cada dos per tres cridaven: reunió!! o deien: pilla! La veritat si tanta calor feia, es podien estar quiets i posar a la ombreta com jo. Però no, pujaven amunt i avall i no semblava pas fàcil. Hi havia un que no es queixava i anava somrient d'un lloc a l'altre. Pel que he sabut més tard era un local de la zona.

I així hem estat tot el matí i jo ho observava tot, des del meu cau improvitzat. Una noia feia fotos, uns altres jugaven amb unes cordes, altres s'agafaven molt fort de les roques...

I cada cop feia més calor, i ells i elles bufaven més fort. També he sentit una noia de taronja que no parava de renegar... Què pesada!

Quan ja semblava que estaven cansats han tornat a recollir les seves coses i hem enfilat caminet amunt. Altre cop aquelles roques! Aquest cop m'ha costat una mica més, però prova superada! I llavors han agafat uns palets de color verd i unes plantetes que fan olor i a mi em provoquen al·lèrgia. Tinc ganes de tornar a casa i jeure tota la tarda, immóvil i tranquil·la.







S'han fet quatre petons i jo ja m'estava col·locant bé al cotxe quan m'ha semblat sentir que la setmana vinent més!! Uffff!!! si fa aquesta calor, millor em talleu la melena. Sort que els meus amos sempre estan pendents de mi i no obliden un detall.

Espero tornar a veure aquesta gent, en el fons m'ho he passat bé. Potser si tornem pel poliesportiu del poble, allà on sembla que s'entrenen per aquestes sortides, els veuré sovint.

Apa, un altre dia més d'aquesta vida "gossa" que porto últimament.

Nuka
Bona setmana!