Fa dies que la nostra corda d'esportiva no toca roca...
Fa dies que la meva motivació per escalar tampoc llueix...
Fa dies que no tremolen les nostres cames davant d'un pas difícil, que no ens apreten els peus de gat, ni que esmolem les empremtes dels dits de tant tibar...
Potser que sigui hora, no?
De fet, aquí el més motivat és en Sergi, jo faré de "chica grigui".
La meteo ens convida a tirar cap al terç sud-oest així que decidim apropar-nos al Garraf, al sector Penya Ginesta.
Inicialment fa un dia esplèndid. La costa ens convida a fer un bany però les temperatures encara no ens ofereixen confiança plena. Haurem d'esperar...
La treva meteorològica permet que en Sergi pugui fer un parell de vies i jo, prenc el sol i gaudeixo d'una estada silenciosa i calmada.
El massís del Parc Natural del Garraf, a més de comptar amb un bon grapat d'avencs i forats -i un fantàstic abocador com el de Palautordera-, té un monestir budista, anomenat Sakya Tashi Ling, ubicat al palau Plana Novella.
Us recomanem aquesta visita, és un espai ben cuidat i que permet endinsar-te ni que sigui per uns instants en una experiència mística i autèntica.
Finalment, ni els mantres ni les oracions al voltant de l'estupa van evitar que caigués una tempesta de cal déu!
Aquí us deixo un:
"Yo soy el que es y el que sigue siendo"
I un altre vídeo que és d'una monja budista que té una fundació al Nepal que es diu Any Foundation:
2 comentaris:
fa dies que ... dons això no hem de deixar pasar els dies que pasen molt ràpids i hem de disfrutar-lo ... junts !!!
Amunt, Montse, que els somnis sense passió mai deixen de ser un somni.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada