dimarts, 10 de gener del 2012

Tossa plana de Lles i estanys de la Pera

Han passat ses Magestats els Reis Mags d'Orient i és moment d'anar a estrenar les joguines i regalets que han portat als bons minyons de la casa...
Anem a la Cerdanya, a veure si podem fer una ascenció en raquetes o el que sigui, tenim ganes de respirar aire fred de muntanya i deixar passar un cap de setmana embogit per les rebaixes.
El dissabte fem el Pic de la Portelleta o Tossa plana de LLes (2916m) des de l'estació d'esquí nòrdic de LLes.
Sortim del refugi de Cap de Rec i avancem cap al Pradell, sense neu...

Superat el refugi del Pradell i el Pla de Someres comencem a trepitjar uns 10 cm de neu, poca cosa... Ja hem deixat les raquetes a la furgo, tot i que els grampons els portem a la motxil·la per si la cosa es posa... Dura, ja sabeu...
Finalment, ja veieu, en Sergi té ànsies d'estrenar material i a més sembla que... "patina la mandarina"... Vull dir, patina la neu "crosta" de la gelada nocturna.


Aquí l'última remuntada casi bé al cim i a partir d'aquest moment... Ohhhh... La bateria de la càmara s'esgota, el vent fa baixar en picat la temperatura i ens quedem sense energia... Snif! Snif! Hi ha unes vistes genials a Andorra, el Pessons, Montmalús... Això sí, en direcció oposada, res de neu al Cadí, una simple enfarinada ridícula. Però imponent, com sempre, i magestuós.


L'endemà, després de passar un xic de fred perque no tenim calefacció a la furgo (bbbrbrbbrrr), anem a veure els estanys de la Pera, des de l'estació d'esquí nòrdic d'Arànser. Agafem una pista foresta -que a l'estiu està oberta- que puja al refugi de Pollineres i posteriorment als estanys. També es pot fer el Perafita, però el dia avui no donarà per tant. Tampoc hi ha gaire neu, potser a partir dels 2200 metres, però poca cosa.


 Aquest és el refugi dels Estanys de la Pera (2357 m) que pertany a la FEEC.

 Aquí l'estanyol petit i seguidament el gran.



És impressionant sentir el cruixit del gel que es fon a les profunditats dels estanys! Fa yuyu!


Fantàstic... Estem sols... Només silenci i els sons de la natura.

 


Desfem el camí de tornada per una llarga i sinuosa pista de no dona treva a les nostres passes fins a l'estació d'esquí.
Allà, satisfets per un llarg cap de setmana, ens prenem una escudella per acomiadar aquesta maca i gran comarca... La Cerdanya.
Namasté gent!

2 comentaris:

Alfredo ha dit...

Asi se hace,,juguetes nuevos, que no pase un dia sin estrenarlos, una buen raquetada..

cuidaros

JAUME ORS ha dit...

Dons l´any que bé ha demanar calefaccó per la furgo !!! Una abraçada ben forta als dos.