dilluns, 29 d’octubre de 2007

Banyadores, un diumenge corrent

Anar a Banyadores un diumenge corrent pot ser molt entretingut. Hi ha una espècie animal de dos potes que és molt curiosa. Acostuma a deixar burilles entre les escletxes i fisures que la natura ha trigat anys i anys a fer. Li agrada mostrar les seves habilitats i destresses motrius per tal que tots els animals del voltant se n'assabentin, i a més, mostra la seva pell despullada per tal d'exhibir-se encara més.

Aquesta espècie no té cura ni compta amb els riscos que comporta viure i desenvolupar-se en aquest medi hostil, les roques. A més fa molt de soroll, sovint crida i fa xivarri, és com si hi hagués un bon grapat de la seva colla, però només n'hi ha un o dos. Per sort, té el costum de sortir cap a mig matí i marxar abans de dinar. Però la veritat és que sempre deixa una emprenta per allà on passa.


Els altres animals que comparteixen l'hàbitat amb aquesta espècie sovint observen amb resignació i queden bocabadats de que existeixi aquesta complexa i diversa realitat animal, però pateixen per la conservació de l'espai natural i també de la integritat física d'aquestes espècies.
Esperen que potser un dia, hi posi algú una mica de sentit comú a tot plegat. I el respecte per l'entorn, per la natura i la convivència en aquest regne animal sigui un fet imperant.
Siguem un exemple dels qui, com nosaltres, senten atracció i passió per les activitats a la natura.


5 comentaris:

Anònim ha dit...

Eo parella,
Com de costum setmana a setmana segueixo les vostres escalades. Veient la foto del Toucan em crida l'atenció la col.locació de la baga d'ancoratge de l'assegurador/a. De bon rotllo ¿Em podrieu explicar perquè la col.loqueu així o potser hi ha un reenviament a la paret que no surt a la foto...?

Montse ha dit...

Uola Joan!
El fet de la baga d'ancoratge és fortuit, està pasada pel mosquetó però per res en especial, és fruit de la casualitat. JEjejejeje... Puc entendre el que has estat rumiant, però senzillament està plegada en l'anella ventral.
Bé, a veure si t'animes a construir un bloc doncs tú sí que tens dots d'escriptor... Recordo un escrit de Margalef molt original!
A REVEURE! OMMMMmmmmmmm...

Anònim ha dit...

Jo que pensava que fariem història dissenyant un nou sistema per fixar l'assegurador a l'arnés.... Quina escalfada d'olla! L'escrit de Margalef no es meu, era un conte que va fer un colega, Patum, que casualment passava per allà. El que si es cert es que Quim Monzó dos anys mes tart ha emprat la mateixa tècnica del Patum per fer un discurs a Frankfurt que tothom a calificat de genial, fet que retruc valora molt l'antic conte de Patum.

Mohawk ha dit...

Hola Namasté!

Escolta, el diumenge passat vaig passar un moment per les Banyadores per mirar una via nova (estem fent una guia del Maresme), i em sembla que vaig parlar amb vosaltres, pot ser?, sou els de Palautordera?

A tibar-li!!

Montse ha dit...

Hola mohawk!
Doncs sí, som nosaltres, el team masai, jejejjee...
Esperarem amb dententes la teva guia doncs vindrà molt bé per tota aquesta zona... ànims!
Em sembla que conec el teu bloc..., bé, a reveure i fins la propera!
Salut i bones escalades!