diumenge, 11 d’abril del 2010

Boy-Roca (6a+/Ae) a l'Elefant




A 1144 m sobre el nivell del mar, l'Elefant és el cim més alt de Sant Benet.
Accedim a Sant Benet prenent el camí de les escales des de la plaça del monestir. Des del refugi (un pèl abans) agafem el camí que passa per una porta de ciment i reixa, a 100 m el camí es bifurca i ens mantenim sempre a l'esquerra del camí principal. Fent unes ziga zagues ja ens situem a la trompa de l'Elefant. Anem ben a la dreta enfilant una canal, des d'allà ja veiem el primer llarg.

Horari: 2'30-3 hores
Orientació: sol tot el dia
Recorregut: 135 metres
Primera ascenció: J.López, M.Roca finals dels 50.
Reequipada per en P.Tutusaus el Juliol de 2008.

"Megaclàssica montserratinai una de les vies més repetides de tot Catalunya. La Boy-Roca s'enfila per la proa de la cara sud de l'Elefant, l'aresta de la trompa, oferint roca implecable de poca dificultat i unes vistes espectaculars. Només el tercer llarg és dret i prou difícil si es fa en lliureperò la major part del personal opta per la versió 4c/Ae"

Estic supercontenta d'haver fet aquesta via i més amb el meu supercompany Albert que és un campió i que com sempre, mai falla a les millors propostes. Havíem mirat vegades i vegades la ressenya i la veritat els llargs aquests que posava "a pèl" no em feien ni mica de gràcia, uns 20 o 30 metres... Ni que siguin de 4t! I la veritat ha calgut una bona mentalització i sobretot prendre-s'ho amb calma, serenitat, només escalar i escalar, mirar amunt, amunt... Ara, quan mires enrera i veus els metres fins la darrera assegurança!!! Aixxxsss, millor tirar endavant i escalar amb seguretat.


LLarg 1. El tiro i que em passo 5 metres per sobre la reunió!!!! jopeta, desgrimpa i flanqueja cap a la dreta...




Llarg 2. 4c supercòmode i dos assegurances!

Llarg 3. 6a+ o Ae. Ell tira mig en lliure, mig descansos, mig Ao, jo en lliure fins que no puc més i trec el meu superestrep nou! amb recuperador i tot, que no cal ajupir-se per recollir-lo... Fifi, estrep, fifi, estrep... I res ja sóc amb ell! Tot i que m'he hagut d'estirar, eh?


Llarg 4. Segueixo amb 4t, 2 assegurances. S'intueixen unes vistes espectaculars...

Llarg 5. Fa cim l'Albert amb dos asseguerances més.

Abraçades i mirades de satisfacció, d'alegria, un lleuger somriure omple els nostres rostres... Gràcies Albert per compartir-ho amb tu!!

I quina dia més bo que fa!!!

Veiem els nostres companys als altres cims: en Jesús i l'Eva a la prenyada (via Gómez-Xàlmet) i Salva, Irina, Mikel, Susana, Xavi i Sandra entre els últims llargs i el cim del Gorro Frígid (via Carles).

St Salvador i la mòmia al fons



Antic monestir i actual refugi de Sant Benet

Namasté penya ;)

dimecres, 7 d’abril del 2010

Semana Santa 2010

Aquestes vacances han estat una combinació de GEAMM+REDES EN RED+amigues+nous amics+escalada molt xunga.

Primer dia, DIJOUS: arribem a Riglos i sopem amb la colla riglera a l'alberg del poble. Per l'endemà tenen pensades unes de bones així que després d'unes bromes van a dormir i nosaltres cap a la furgo.

DIVENDRES: ens trobem amb les nenes (Jud+Laia+Ione) i un amic, en Jesús.
Direcció: Ruesta, poble de la província saragossana, que es troba a camí entre el pirineu d'Osca i el navarrès. Fou un poble "abandonat" literalment per la construcció de l'embalse de Yesa, que va suposar la inundació de les seves terres de conreu, i per tant, del mode de subsistència dels seus habitants. La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre cedeix aquest poble el 1988 a la Confederació General del Treball d'Aragó, dintre de la política de recuperació d'aquests pobles abandonats.
I què coi anem a fer a aquest poble? doncs xarxes, sí xarxes (http://www.redesenred.net/: podem.cat, xarxa pel decreixement, podemos sureste, red de apoyo mutuo, red anticapitalismo Galicia, Caracol Zaragoza, Gaia -Portugal- ...). 4 dies de DECREIXEMENT, PERMACULTURA, AUTOGESTIÓ, AGROECOLOGIA, ECONOMIA SOLIDÀRIA, SOBIRANIA ALIMENTÀRIA... EN FI, VIURE SENSE EL CAPITALISME.
Anècdota! hem après una mica de autoconstrucció amb cases de palla, per flipar!
www.casasdepaja.org
Hem fet ioga, après de plantes remeieres, repoblació...
I macrobiòtica!

FINS DIUMENGE: cansadets de les llegums i els cereals, l'avena i el miso, tirem cap a Vadiello, allà ens retrobem amb els amics GEAMM.
Res, una via i para de comptar, però les nenes s'hi enfilen i ho fan la mar de bé! En Jesús, un crack, en mitja horeta es pela 4 vies: V+, 6a, 6a+ i 6b, amb dos cigronets per agafar-se. Ja tenim qui ens obri les vies.

DILLUNS: anem amb en Ferran (geammclub) i en Jesús cap a Alquézar, per veure el poble i admirar els desploms ataronjats i grisos, el que se'n diu escalar, poca cosa. Asseguro en Jesús que acaba obrint un 7a (per favor!) i jo em penjo com un fuet, però el meu dit diu: pupa!!!
fins un altre!!



dimecres, 24 de març del 2010

Entrenament: resistència de curta durada

Avui sessió d'entrenament com cada dimecres.
Hem treballat la resistència de curta durada de la següent manera: de 15 a 20 moviments intensos amb un minut de recuperació entre ells i així tres sèries consecutives. Després fer una recuperació intensa (5 minuts) i repetir la seqüència tres vegades més. D'això se'n diu sistema fraccionat per poder millorar la intensitat de l'esforç, fraccionant en parts de major intensitat però menor duració.


Per escalar convé tonificar la musculatura del tren superior, però sobretot la musculatura dorsal, deltoides i bíceps, sense descuidar el treball d’avantbraços, important per mantenir i assegurar les presses de mans. Seguidament al treball de resistència de curta durada hem fet una sessió de sostre amb bones presses de mans i amb els braços extesos, per no sobrecarregar els músculs i acostumar-nos a les extensions.
Després hem fet una via de 8-10 moviments en el plafó més tombat, fent girs de cintura i cadera per evitar l'efecte de la gravetat. Important la col·locació de peus.
Fa un parell de setmanes que tinc un dit de la mà esquerra una mica fotut i no puc tibar com m'agradaria. El meu fisio em va explicar que a la musculatura hi ha com uns tensors que subjecten els lligaments (com les arandeles de les canyes de pescar) que són els que deuen estar massa obligats i per això se m'han inflamat. I jo em pregunto... Que he fet malament? Si sempre escalfo i vaig mica en mica... Només s'explica d'escalar en fred com ho vam fer per última vegada a Montserrat.

Demà m'espera una sessió de fisio a veure si podem estar bé per les vacances de SS. Tant de bò!

diumenge, 28 de febrer del 2010

Camí de l'Alsina -Miranda del Pas del Francesos- 150 metres 6a+ (V+ obligat)

Via: El Camí de l’Alsina Zona: Montserrat – Sant Benet
Dificultat: 6a+ (MD-)
Grau d’exposició: Baix Compromís: Baix
Llargària: 150 metres Material: 10 cintes expres
Orientació: Sud-est Equipament: bolts

Aproximació:
Sortim del monestir en direcció Sant Benet per les escales. Un cop travessem un petit pont de fusta la via comença a una placa a la dreta, just al costat d’uns arbres. Si volem fer la via a partir del tercer llarg hem de continuar pujant pel camí una mica més (2 min) fins trobar un corriol a mà dreta que entra a un bosquet. Seguim el corriol fins arribar al peu de la paret.

1r llarg (6a+) El llarg més difícil de la via però que nosaltres vàrem evitar per una canal que queda a l'esquerra de la via Camí del Xas. Convé portar algun friend i bagues per fer naturals, també hi ha un pont de roca i una estaca de ferro. Passada la canal/diedre anar a buscar la reunió 1 amb tendència a l'esquerra. La roca és una mica lliseta, molt gastada per l'erosió de l'aigua. Són 30 metres.

2n llarg (V) Tercer llarg de roca polida però que mica en mica millora de qualitat. Fem reunió en un arbre dintre d'un bosquet. 20 metres.

3r llarg (V) Passat el bosquet anem a buscar la següent tirada. S'inicia en rampa fàcil i després el posa més dret amb un flanqueig que tira a l'esquerra per buscar la R3. Un flanqueig ben assegurat i amb bones preses de mans...30 metres.
4rt llarg (V) Seguim un xic a l'esquerra, aquestes dos últimes tirades per roca més agraïda. Ja podem gaudir de debò...



5è llarg (V) Escalem una placa mantinguda i molt amable de 35 metres. Només seguir els bolts...



6è llarg (II) Arribem al caminet que condueix a St Benet i podem gaudir de les vistes d'un antic mirador.


Retorn: avancem a l'esquerra pel caminet fins retrobar les escales que pugen a St Jeroni. Anem de baixada fins l'arribada al monestir.


FOTO DENÚNCIA: qui pot haver perdut uns calçotets fent aquesta via? Ja hem vist de coses, però com aquesta, mai fins el dia d'avui!!!!


Apa, a gaudir-ne!!!!

dimecres, 17 de febrer del 2010

Via OLGA FRONTERA Alòs de Balaguer

Piadeta de l'Esther al bloc de GEAMM:

Dissabte 6 de Febrer del 2010
A l’estiu quan varem anar a fer les vacances per el Alps, la Carla va repetir alguna que altre via…i tot i que deia “no m’importa tornar a repetir-les, em fa il·lusió fer els llargs que no havia fet de primera…”, jo sempre pensava “ostres, em sap greu”, encara que sempre portava el mateix somriure de punta a punta!

Be, el dissabte vaig experimentar la sensació de la que em parlava, amb una vía que va ser molt i molt especial per mi quan la vaig fer per primer cop. I amb l’Alfredo que tenia la mateixa inquietud de portar-me a “passejar” per una paret on ja hi havia estat.
L’Alfredo i jo encara acabarem sent una gran cordada, segur. I aquesta vegada es va afegir una senyoreta molt especial, amb qui només havia escalat un cop a la Pala Alta, la Monste.
Bé, quedem molt d’hora, a les 7.00AM per arribar aviat a casa (vaig fer una miqueta tard...10min). Anem cap a Balaguer fent parada a Artesa de Segre per esmorzar. Ens trobem amb els famosos croissants de gairebé un kg! I decideixo encarregar-ne un per sopar! Anem per feina, que encara farem tard!
DADES DE LA VIA
Grau: V+
Longitud: 230mts en 6 llargs
Material: 15 cintes exprés i algun friend per reforçar o tasconcs, i alguna baga per savines
Orientació: Sud, ideal per a un dia assoleiat d’hivern.
APROXIMACIÓ
Marxem de Artesa de Segre, cap a alòs de Balaguer. Passat el pont continuem recta agafant la pista de sorra. Continuem deixant enrera un picnic, fins a arribar on s’eixampla la pista. Aquí deixarem el cotxe.
Mentre ens aproximem veiem com a la zona hi ha dos tipus de roca, primer sembla conglomerat fins a arribar al calcari. De seguida es veuen dos esperons clarament diferenciats de calcari, el primer ens marca clarament el traçat de la nostra via.
Quin esperó més xulo!
Arribem i ens trobem amb la sorpresa de que tot i matinar hi ha una cordada, que molt tranquils s’estan preparant per fer la via.
Jo, al principi, una mica neguitosa per el tema temps! Fins que l’Alfredo em fa veure clarament que el millor és clamar-se, ja arribarem.

La via comença una 20mts més amunt en línia recta de on hem deixat el cotxe. I podem pujar per el caminet que hi ha cap a l’esquerra o camp a través com els hi vaig indicar jo (malament), grimpant una miqueta fins on es veu clarament el peu del primer llarg.










PRIMER LLARG (IV+, 35MTS)
Ens esperem a que la cordada avanci. Mentrestant ens repartim els llargs, gairebé a “pedra, paper, tisora” . Decidim que l’Alfredo començarà, la Montse farà el 3er llarg (orgàsmic), però jo vull fer el 4art (que quan vaig fer la via em va semblar molt difícil). Així que jo faré el 4 i 5 i la Montse acabarà la via.
L’Alfredo segueix les dues xapes que marquen la línia vertical del primer tram, sense cap tipus de problema. Només te dos parabolts però és deixa fer molt rebé! La Montse i jo aprofitem per posar-nos al dia mentre l’Alfredo deixa espai a la reunió amb la primera cordada.


Quan m’hi poso jo, darrera la Montse faig caure un roc que....sort que no hi havia ningú (i això que l’Al m’avia avisat!)

SEGON LLARG (IV+, 50MTS)
Similar al primer llarg, encara poc net, amb bastantes herbes etc. Just a la sortida hi ha una savina que demana ser assegurança. Doncs res “a por ella”. La resta de parabolts (3 en total) es troben amb molta facilitat.
El llarg acaba en una reunió improvitzada en un arbre.
Anem caminant fins a peu del 3er llarg. No hi ha reunió.

TERCER LLARG (V, 35MTS)
Tenim a la cordada d’abans entretinguda per arribar a la reunió... es tracta d’una reunió poc còmoda (la única de la via) i sembla que fa una ventolera impressionant! Això els fa baixar...be, la Montse comença.
Des de peu de llarg, es comença cap a la dreta resseguint el petit esperonet que hi ha, i un cop sota el primer parabolt, sempre amb tendència a la esquerra, sense perdre l’estel·la de les assegurances.
És tan espectacular com el recordava, a cada pas hi ha una pressa millor! Tot és com un formatge gruller! Per disfrutar com una “Enano”.
Quan més amunt més aire! Tant que la bosseta de magnessi s’aixecava, i també, les bambes! Ostres tu...a veure si tenien motiu de pes per baixar! –penso- i això que a baix em deia a mi mateixa –ja! Els del GEAMM no s’acoquinen mai!- i a sobre, ara em toca a mi!!!! GLUPS!


QUART LLARG (V+, 40MTS)
Ostres, em preocupo una mica per 3 motius:
- el cangueli de quan el vaig fer el primer dia
- recordava que al primer tram queien pedres
- fa un vent impressionant “Lucha cobarde!”

M’enfilo cap a munt abans de pensar-m’ho més del compte.
Això sí els hi demano un grapat de friends per si de cas m’entra el cangueli!
La sortida és saltant l’esperonet i passant per dins el diedrillu, en aquest tram hi ha dos parabolts que es veuen a mesura que puges. Amb tendència a la dreta. Arribes a una repisa, i comença el tram maco! Primer be, i després recordo el canvi de color de la roca, ara més vermell.
De cop està replet de assegurances, les noves més uns 3 pitons antics. Així que no es pot patir gens! Hi ha manetes, però de cop desapaixen els peus! Sense mirar-m’ho cap amunt recta. La recomensa; una reunió per a senyorets! Em planto allà i, uala! Ja no fa vent!
CINQUÈ LLARG (IV+, 40MTS)
Ara ja estoc enfrascada, i recordo que la reunió que m’espera és tant o més còmoda que aquesta. Així que “aquí os quedais, xaval!” ara ja estic enfrascada! Que xulo és tot! Això és millor que.....be, és molt bo! Comences amunt fins a una repiseta petita. A partir d’aquí cap a la dreta, alternant amb l’esquerda espectacular que ara tens els peus a la seva dreta i ara el forat et queda entre mig. Passada la repiseta poso un friend, perquè el següent parabolt queda una mica lluny!
Passat l’esperonet de l’esquerda, vas cap a l’esquerra, passes dues repisses bastant trecandes i tata xan! La següent reunió!


SISÈ LLARG (IV, 35MTS)
El cim per la nostra convidada d’honor!
Aquest llarg convé reforçar-lo una mica. No per la dificultat, tan sols per la distancia entre parabolts. De fet només n’hi ha 2 o màxim 3. Tot recta amunt, deixant a la dreta un sostre petitonet. Arribes a una repisseta (et queda un petit arbust a l’esquerra). I ara clarament a la dreta, passant per sota un altre sostre que et quedarà a la esquerra.
Arribem a la última reunió!





Som uns craks!
DESCENS
Pugem una miqueta més amunt. Assegurats. Ara ja sí al cim, veiem una “mardufia” de pi! Que ens queda una mica avall. Doncs sí, aquí farem el rapel, que ja hi ha preparat, ho veurem quan arribem a peu de l’arbre.
Tot avall (es veu clarament el traçat), una 35/40mts.
Ara comença el que a mí m’agrada! La pedreda i la baixada xunga. Em dec estar fent gran perquè cada dia que passa sóc més patosa!
Arribem a baix a la passera. Estem super feliços!
Ha valgut la pena repetir i hem escalar amb molt tranquil·litat!
Ara l’Alfredo i la Monstse són els encarregats de portar a fer aquesta fantàstica via, a qui en tingui ganes!
Una de les grans coses del dia, per arrodonir: vem tornar a Artesa a buscar el meu croissant (més 2 més que varem comprar), i allà ens va vvenir a Saludar en Xavi de Lleida, amb una noieta em temo...molt especial!
Més rodó impossible, no?!
Ther!


Moltes gràcies Esther!