Namasté

Tossa plana de Lles i estanys de la Pera

2012-01-10T13:36:00.000-08:00

Han passat ses Magestats els Reis Mags d'Orient i és moment d'anar a estrenar les joguines i regalets que han portat als bons minyons de la casa...

Anem a la Cerdanya, a veure si podem fer una ascenció en raquetes o el que sigui, tenim ganes de respirar aire fred de muntanya i deixar passar un cap de setmana embogit per les rebaixes.

El dissabte fem el Pic de la Portelleta o Tossa plana de LLes (2916m) des de l'estació d'esquí nòrdic de LLes.

Sortim del refugi de Cap de Rec i avancem cap al Pradell, sense neu...

Superat el refugi del Pradell i el Pla de Someres comencem a trepitjar uns 10 cm de neu, poca cosa... Ja hem deixat les raquetes a la furgo, tot i que els grampons els portem a la motxil·la per si la cosa es posa... Dura, ja sabeu...

Finalment, ja veieu, en Sergi té ànsies d'estrenar material i a més sembla que... "patina la mandarina"... Vull dir, patina la neu "crosta" de la gelada nocturna.

Aquí l'última remuntada casi bé al cim i a partir d'aquest moment... Ohhhh... La bateria de la càmara s'esgota, el vent fa baixar en picat la temperatura i ens quedem sense energia... Snif! Snif! Hi ha unes vistes genials a Andorra, el Pessons, Montmalús... Això sí, en direcció oposada, res de neu al Cadí, una simple enfarinada ridícula. Però imponent, com sempre, i magestuós.

L'endemà, després de passar un xic de fred perque no tenim calefacció a la furgo (bbbrbrbbrrr), anem a veure els estanys de la Pera, des de l'estació d'esquí nòrdic d'Arànser. Agafem una pista foresta -que a l'estiu està oberta- que puja al refugi de Pollineres i posteriorment als estanys. També es pot fer el Perafita, però el dia avui no donarà per tant. Tampoc hi ha gaire neu, potser a partir dels 2200 metres, però poca cosa.

Aquest és el refugi dels Estanys de la Pera (2357 m) que pertany a la FEEC.

Aquí l'estanyol petit i seguidament el gran.

És impressionant sentir el cruixit del gel que es fon a les profunditats dels estanys! Fa yuyu!

Fantàstic... Estem sols... Només silenci i els sons de la natura.

Desfem el camí de tornada per una llarga i sinuosa pista de no dona treva a les nostres passes fins a l'estació d'esquí.

Allà, satisfets per un llarg cap de setmana, ens prenem una escudella per acomiadar aquesta maca i gran comarca... La Cerdanya.

Namasté gent!

Adéu 2011, hola 2012!

2012-01-09T13:59:00.000-08:00

Aquesta és la manera com acomiadem el 2011, fent la via Àfrica a la Paret del Grau de Coll de Nargó.

Hem decidit sumar-nos al comiat del 2011 i a la benvinguda del 2012 a Organyà, amb la colla GEAMM-HOritzons, on s'ha llogat una caseta de poble molt comfortable.

Esn apropem a la paret i veiem que els companys de Mataró estan fotent-li fort a les vies del Manelet (Esther, Pere i Sergi) i Gran Bavard (Xavi i Eli). També hi ha en Jordi i la Carla a la via Àfrica.

Cap problema! Ens esperem una mica i de seguida tots amunt!

Mentrestant, la Judith, que aquest cop ens acompanya, se'n va a fer un volt per la zona i en Iago, la Eva i en Jordi C, cap a una zona d'artificial que queda a mà esquerra de la paret del Grau.

Aquesta és la piada del primer cop que vam fer la via Àfrica:

http://www.padmasan.blogspot.com/search/label/Coll%20de%20Narg%C3%B3

A l'endemà ens reunim una colla per fer la cresta de coll Piquer de Coll de Nargo, alguns amb els ossos i els músculs entorpits per la ressaca de la nit de cap d'any. Quina festassa!!!

En aquest punt es pot abandonar la cresta o bé seguir fent algunes de les vies que ens porten de nou al capdamunt de la paret.

Finalment rapelem per una de les vies del sector de més a la dreta de la paret i ja som a terra.

Per un 2012 ple d'aventures!!!

Ribes-Sabaté (V, 100 mestres)

2011-12-13T12:48:00.000-08:00

Anem una colla d'arreplegats: Alfredo, Bladé, Nogués, Xavi, Montse i Sergi camí de Sant LLorenç de MOntgai amb la intenció d'enfilar algunes de les seves parets combinades de calcari i conglomerat, concretament el cim rocòs del Cilindre.

Ja sabeu que l'entorn de Sant LLorenç és fantàstic, amb el curs del riu Segre als seus peus, amb la boira humida i espesa que renvolta les parets, els camins... Això si no fa inversió tèrmica!!! Llàstima perque avui no és el cas...

L'Alfredo i en Bladé tiren cap a l'esperó Vidal-Farreny i nosaltres cap a la orientació completament contrària, l'esperó Ribes-Sabaté. Ens segueixen en la via en Jordi N i en Xavi, que hem conegut avui mateix.

La via és força curteta, fet que la fa combinable amb altres de la zona, com per exemple la cresta Disblia, o Tío María.

L1 Recomanem fer R a un arbre que hi ha amb una baga per evitar el fregament si continuem fins la següent reunió.

També podem empalmar L2 i L3 tot i que s'ha de reconèixer que pesen les cordes i també fan fregament per un petit flanqueig.

Ja veieu en Sergi quina cara d'alegria...

Aquí en Nogués arribant a la última reunió...

I la cordada en el seu últim llarg.

Fa fred però aguantem com campions!

...Feia dies que no escalàvem i les sensacions han estat fantàstiques...

M'encanta aquest lema:

Lleida... És la pera!

Reequipament Sot del Bac

2011-12-04T10:07:00.000-08:00

Aquí teniu algunes imatges del reequipament que han fet els companys de Sedeg, de l'Agrupació Excursionista de Granollers, a l'agulla de la Papallona.
Les vies reequipades han estat:
1. Normal
2.Via de l'Albert
3.Variant a l'esquerra
4. Diedre amb despenjament

Això és tot!
Felicitats companys/es de SEDEG i moltes gràcies de part dels escaladors vallesans!

Pedraforca Sud: via Camí del Tro (170 metres, 6a)

2011-10-05T10:36:00.000-07:00

La cordada Sergi-Alfredo-Ramón s'encaren a la paret Sud del Pedraforca, per la via Camí del Tro. Fan l'aproximació per les coves dels Talibans, amb els seus respectius passamans ;))

I com són homes de poques paraules... Us deixem senzillament amb unes imatges.

Ressenya imprimible aquí.

Toscana-Mont Blanc

2011-08-22T16:09:00.000-07:00

Buuuuuuuuuffff...
Que difícil és fer un resum de les vacances...
Hi ha tants paisatges per descriure!
Hi ha tantes sensacions per explicar!
Hi ha tantes anècdotes per riure!
Hi ha detalls organitzatius que comentar!
Etc, etc...
Però com sempre 4 paraules i un bon complement fotogràfic ajuda molt.
Primera fase del viatge, la Toscana italiana: Manarola (Chinque Terre), Lucca, Pisa, Vincci, Florència, Sant Gimignano, Siena...
Paisatges, momuments, art, cultura, calor, bons àpats, passeigs romàntics, postes de sol, calma...

Segona part del viatge: Tour del Mont Blanc i Chamonix.
Hem de donar les gràcies a les aportacions tècniques i organitzatives d'uns amics, la Lorena i en Francesc i en Xavi i la Laura, que l'han fet en anys anteriors.

La Tour de MOnt Blanc és una ruta que rodeja tot el massís del Mont Blanc i que es fa majoritàriament a l'estiu, que no requereix equipament d'alta muntanya -piolet o grampons-, sino d'una bona motxil·la a l'esquena i la roba adequada pels canvis precipitats de la metereologia. Es necessari fer cada dia unes 6 o 9 hores de marxa, passant dos o tres collats de 500 metres de desnivell, mai per sobre dels 2.700 metres. Això sí, contemplant a curta distància glaceres, aristes clàssiques d'escalada i pics més importants del massís. La sort és que la nit es pot fer en dortoirs (dormitoris), gites d'etape, albergs o refugis i càmpings, fet que permet fer la jornada al propi gust.

Recorre tres païssos: Itàlia, Suïssa i França. Es necessari dur mapes excepcionals de L'Institut Géographique National de França. La Tour completa es pot fer en 9 dies, us aconsellem el llibre: Cándido Muñoz: Tour de MOnt Blanc, la vuelta al macizo en 9 etapas. Desnivel ediciones.

Bé, com que no som caminaries de mena, vam decidir fer-nos la proposta de fer-ne , almenys, la meitat. Així que vam arribar a Courmayour (Itàlia) per la vall d'Aosta, vinguent de la regió de la Toscana. La veritat és que enyoràvem la fresca i trepitjar una mica de muntanya. Amb la vall d'Aosta ja ens vam anar ambientant en el que serien els Alps, allà ja pots contemplar les grans muntanyes de Gran Paradís, etc. Per un altre any!

Passegem per Courmayor i us podeu imaginar... Una pijoterisme total! Organitzem les motxil·les per un màxim de 4 dies, fem les compres d'última hora i mirem la meteo. Hi ha 4 dies de bonança espectacular i això vol dir... Que farà solet que t'hi cagues! Visca!

Deixem la furgo -pobreta- a un aparcament del poble i girem la vista un cop i un altre, pensant que al tornar la volem trobar al mateix lloc i en el mateix estat.

Primera jornada

Courmayour-Refugi Elena: aquesta etapa la vam fer en 9 hores, a un ritme lent però constant, passant pel refugi Bertone i Bonatti, amb unes vistes a la muralla sud del massís brutals... Mont Blanc, Dent du Géant, Jorasses... Fem una carena de la vall Ferret, preciosa, que es pot arribar en cotxe des de Courmayour de manera que compartim part del camí amb famílies que passegen, avis, etc. Tot i que hi ha moments de solitud... És preciós, estem flipant!

Segona jornada
Refugi Elena-Relais d'Arpette: passem pel gran Col Ferret, la Peule... Fins a Champex i llavors al Relais. Notem la duresa i llargada de la jornada anterior, sobretot als peus i genolls. Després de la dura pujada al gran col de Ferret, amb la seva imponent glacera de Pré de Bar, girem sobre el Mont Dolent i tenim al davant el gran panorama suís. El gran col de Ferret separa Itàlia i Suïssa, la vall d'Aosta i i el Cantó Valais. A l'arribar a Ferret, població de la següent vall, agafem una de les variants poc ortodoxes que ens explica el llibre... És a dir, un autobús que ens deixa a Champex. Tinc els peus escaldats i amenacen d'unes ampolles terribles. Descansem, mengem i a mitja tarda avancem una mica més fins al Relais d'Arpette, el nostre agradable però car refugi per aquesta nit. La següent etapa es mereix un bon sopar i un massatge de peus... Mmmmm...

Tercera jornada
Relais d'Arpette-Trient: passem un pas espectacular anomenat la Fenêtre d'Arpette, una finestra que sobre a la glacera de Trient per un collet entre dos gendarmes rocossos a 2.665 metres... Baixem a 1.583 de cop fins al Chalet du Glacier i d'aquí a Trient, població suïssa de la vall. Dormim a la gite d'Etape la Gardenie i coincidim de nou amb un grup d'andalussos que fan la tour completa mentre que perdem de vista a un grup de noies vasques que pujen fins a Coll de Blame per les Grands. Gràcies pels ànims i la companyonia!!!

Quarta jornada
Trient-Col de Posettes-La Tour: agafem la variant de Vallorcine per ser més solitària i enfilem un bon collat, sort que els anem acabant... Flanquegem pel darrera veient la vall de Vallorcine i arribem al coll de Possettes, amb una vista impressionant del massís per la cara nord... És molt impressionant veure aparèixer, amb la mirada a l'horitzó i des dels parts herbosos del collat... El Mont Blanc, generós de neu i gel, amb les agulles de Chamonix, els Drus... Anem seguint les indicacions a la Tour i vinga, un altre desnivell negatiu del cagar-se! Arribats a la vall, ràpid, ràpid, agafem un bus fins Chamonix... No m'ho puc creure... Civilització! Turistes! que no tour-istes!

Així acabem la nostra particular forma de fer la Tour amb les seves variants poc ortodoxes, diguem-ne, i esperem l'arribada del bus que ens creuarà pel túnel de Mont Blanc de nou a Itàlia.

Un cop a Courmayour anem amb presses a veure com està la furgo... I ens la trobem... en perfecte estat! Bé, la bateria de la nevera esgotada... Però tot intacte!

Com que necessitem descansar una mica i refer-nos, fem dos dies tranquils.
Creuem de nou a França pel Col du Grand Saint Bernard, antic pas d'un país a l'altre, mític per les seves heroiques llegendes i històric per les invasions dels normads, romans... A més també es característic la tasca que van fer els gossos de sant Bernard, que rescataven persones perdudes a la muntanya.

A Chamonix ja preparem dos dies d'escalada a esportiva: les Gaillands i les Sources de l'Aveyron i dos excursions: el Gran Balcó i el mirador de Brevent.
L'esportiva està bé però hi ha una munió de persones a tots els sectors i has d'estar buscant les vies, esperant i demanant tanda. A les Sources només ens trobem una cordada però allà les vies són més difícil i la veritat, que fa força calor si el sector no té una determinada altitud. Per un altre any, no dubtarem i anirem als sectors de Brevent, més alts i menys massificats. A més, també hi ha vies de vàrios llargs.

Les excursions són genials, amb poca dificultat tens unes vistes garantides del massís, tot i que si no utilitzes els remuntadors mecànics, siguin cabines, telefèrics, remuntadors de pistes d'esquí entre d'altres, tens un desnivell d'entrada força elevat. Així que van fer compatible una cosa amb l'altre.
La situació a Chamonix, les Bossons, Argentiere és ideal per fer activitats de qualsevol tipus: parapent, ràfting, escalada en roca, en gel, alpinisme, senderisme i trekking, btt, barranquisme... És el paradís de les activitats a l'aire lliure, esportives o d'aventura.
Anem esgotant els dies i les hores, però també les nostres forces... Teníem previst fer un tomb també per Zermatt o bé de tornada els Ecrins, Vercors... Però haurà de ser un altre any perque en unes poques hores ja som de nou a casa descarregant les fotos i pensant en la piada.
Buffff... Ara ja bufo menys, no ha estat ni taaaan llarg ni taaaaan difícil.

By Namasté ;)

Properament...

2011-08-22T14:34:00.000-07:00

Gorges de Carançà+Estunes+llac de Banyoles

2011-08-01T05:59:00.000-07:00

Una sortida curta però intensa amb les nenes per les contrades de la Catalunya nord i el Pla de l'Estany... Fantàstic!!!

Arribem a Thues entre Valls i som-hi!!! fa yuyu?? piernnnaaaaaassss!!!
Comencem per la ruta de les Cornisses

I arribem a les escales...

les passarel·les...

ponts penjants...

riu Tet

I més!

vista del retorn des les Cornisses

Dormim al càmping de les Bullosses (MontLouis)

I baixem fins al Pla de l'Estany a veure una amiga i al museu escultòric a l'aire lliure, el Bosc de Can Ginebreda

de pas anem a voltar per les Estunes

I fins el llac de Banyoles!

Au maques!!! ja veieu que los gatos... Caeeeeeeennnnn!!! jajajjajaa

Via Itzi, les Agudes

2011-07-13T01:50:00.000-07:00

Diumenge, 3 de Juliol.
Alguns col·legues del GEAMM volen fer un tomb per les Agudes.
Ei, alarmes que sonen al nostre cervell! Aprofitem i fem una matinal amb ells i llavors obrim les portes de casa i preparem un berenar... Amb pastissets i tot cassolans!
Les 7.30, hospital de Sant Celoni.
Quedem massa d'hora, els restaurants i bars de Sta Fe encara estan tancats. Ens apropem a ST Marçal, massa car. Total, acabem esperant que siguin les 9 i entrem a l'hotel de Sta Fe.
Lliguem bé les cordades:
Jaume-Eva (via Itzi)
Montse -Sergi (via Itzi)
Esther-jOrdi N (Terra Incógnita)
Ramon-Alfredo (el Vol de l'Home Ocell)

Ja som a dalt, casi a peu de via! Estic en baixa forma, em pesa tot...

En Sergi al primer llarg. És una via discontínua, amb trams herbosos i roca poc compacte. Però per nosaltres qualsevol ascensió no és poca cosa! Això sí, he de dir, que en Sergi ens vacil·la i la fa tota en bambes... És un màquina i ni s'ho creu!

En Jaume ens trepitja els tal·lons però encantats, així els fem fotos...

Aquest tercer tram es maco i es creua amb la via que van obrir en Fran i l'Albert, amb l'ajuda d'alguns del Sedeg, de GRanollers. Reconenc els long life que vam col·locar. La via es diu Navegant i Cagamandúrries.

Aquí ja tenim les ampolles buides i s'inicia la deshidratació. A les Agudes o hem passat molt fred o molta calor.

Ah! He de dir que en Josep i la Laura també són per les Agudes, s'han proposat fer 4 vies: Terra Incógnita, el vol de l'Home Ocell, Itzi i Mar d'estels, la reequipada per en Sergi i en Pere T.

Les dues cordades de la Itzi, assedegats i acalorats, al cim de les Agudes.

Bé, cal dir que serà la última vegada que fem el retorn per Castellets, cap cotxe ens va agafar de baixada, rancis!! No costa res, 4 escaladors suats, mors de sed, cansats i carregats de ferralla, home, desconsiderats! Em sembla que per la propera, ja haurem après el camí de retorn al pàrquing del km 23 aprox.

Aquí podeu trobar informació de la via.

Namasté ;)

Gorges de Gouleyrous a Tautavel

2011-07-06T09:18:00.000-07:00

El Sedeg arriba el 2 de Juliol amb tota la tropa i descarrega a les Gorges de Gouleyrous, a Tautavel!!!

Està prevista una sortida post-curset i... Felicitats Pere! Has proposat trepitjar altres terres no catalanes i animar la gent a visitar aquest raconet de França... Gràcies!

Anys enrera havíem escalat en aquest lloc amb el nostre amic Ros, que si ens llegeix, esperem que deixi comentari, pàjaru! Recordes que ens vam banyar de nit? aiiii.... Si tornessis a venir a grimpar amb nosaltres.... Et trobem a faltar, a veure si t'animes!

Tautavel és un indret molt maco, càlid i amb molts camps de vinya, que decoren el paisatge i el fan més plaent. De Vingrau a Tautavel, trobem aquestes gorges...

I les seves aigues turqueses que recorden a la tant apreciada costa blava dels francessos...

La nit de divendres nosaltres ja hem dormit al pàrquing i hem descansat de conya, amb un cel ben ple d'estrelles...

La colla però, arriba aviat i molt animada, es posen els arnesos i amunt!Entre via i via, com que també ens agafa l'hora del migdia que hi toca força el sol, doncs ens tirem de cap a l'aigua i amb el banyador moll, continuem escalant...
Anna, ets una crack! Bé, haig de dir que tots esteu molt forts i espavilats... Visca el sedeg!

Tots plegats dormen molt a prop de Tautavel, al mas de l'Alzine, un lloc ben curiós però on tots vam poder fer-nos una dutxeta i un sopar col·lectiu de PM! Els furgoneteros vàrem aprofitar un revolt d'una pista, on vam dormir de conya, també.

A l'endemà, un cop esmorzats, de nou a les gorges. I això és el que veiem... Una parella que s'assegura de banda a banda del riu... Pero estamos locos o qué? Per fotre un saque, saps? Això sí, no s'els van mullar ni una mica les cordes...

En Sergi i jo havíem parlat de fer el Petit Dru, a Vingrau, però la veritat després d'un sopar amb menjar i beure en abundància com el de la nit anterior, no em sento gaire fresca per fer la via.

I això és tot, un cap de setmana diferent, molt ben acompanyats i satisfets de la breu escapada.

Val a dir que als voltants hi ha força sectors que també són molt guapos com Opoul. Podeu consultar-los aquí: Route de la Grimpe.

A reveure!

I namasté ;)

cIM DEL cANIGÓ

2011-06-28T03:45:00.000-07:00

Lo Canigó és una magnòlia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada;
per abelles té fades que la volten,
per papallons los cisnes (cignes) i les àligues.
Formen son càlzer (calze) escarides serres
que plateja l'hivern i l'estiu daura,
grandiós beire on beu olors l'estrella,
los aires rellentor, los núvols aigua.
Les boscúries de pins són sos bardissos,
los Estanyols ses gotes de rosada,
i és son pistil aqueix palau aurífic,
somni d'aloja que cel davalla.

Jacint Verdaguer, Canigó (fragment poema: Canigó. Llegenda pirenaica del temps de la Reconquista.)

Via Redrum, Àger

2011-05-25T00:20:00.000-07:00

No calen paraules...

Ells s'ho passen bé, facin el que facin...

Vagin allà on vagin...

Quina enveja em fan!

Enhorabona per la via, nois!

I namaste ;)

Vicenç Soto a l'agulla de l'Arbret, Montserrat

2011-05-19T03:26:00.000-07:00

Aquesta via guanya el cim de l'agulla de l'Arbret, de les més altes de la regió d'agulles. S'enfila per la seva cara oest, gaudint d'una primera tirada d'aproximació i contrafort, després una de tirada vertical i potent i la última que resulta un plaer pels sentits, en veure un panoràmica de la zona d'agulles. La segona tirada es pot fer en lliure o artificial, o bé combinada.

Onde tan las shapasss?? no porto ulleres sabeu??

Aquí la Carla, mica en mica, pas a pas... I llestos!

En Bladé fet miques després de la via d'Oliana del dia abans

però tira i tira...

L'última tirada tampoc té desperdici

Ja veieu com s'hi està aquí a dalt...

Via: Vicenç Soto
Zona: Montserrat – Agulles
Dificultat: 6a+/Ao (MD)
Dificultat obligada: V+/Ao
Llargària: 115 metres
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Equipament: Equipada amb espits i algun clau
Material: 12 cintes exprés i una baga savinera
Orientació: Oest

La veritat que aquesta parella són uns privilegiats, els dos tenen oportunitat d'escalar els dilluns, casi bé en solitari, els dos són unes màquines d'escalar, amb empenta, il·lusió i coratge i a més a més tenen la mateixa talla de jersei, es poden intercanviar els polars i tot!!! Són taaaan macos!! A veure si teniu l'oportuinitat d'escalar amb ells i us hi trobareu com a casa ;))

ByNamasté...

de la Noguera al Berguedà

2011-05-11T13:51:00.000-07:00

Tenim entre cella i cella una via, a Àger. La Redrum, que dies enrera hem d'abandonar, per allò que vulgarment en diem "estar cagats de por".
Aquest cop carregat de piles i ànims, en Xavi fa una proposta deshonesta a en Sergi i aquest, sense pensar-ho, posa data.
S'afegeix en Francesc, que abans de ser pare, vol deixar el pavelló ben alt. Té el repte de fer una via llarga, de debò.
Els acompanyem la Laura i jo. Una servidora es raja, i li proposo a Laura fer una via ferrada pel voltants, la "Teletubbies".
La qüestió és que els nens matinen i nosaltres ens quedem "sobant" a les furgos fins més tard.
Al matí, un cop ens hem llevat, esmorzem tot escoltant els gemecs i esbufecs dels nois que estan en el primer dur i tibant llarg.
Preparem les motxil·les i aparquem bé les furgos.
De sobte! ens criden des de la paret: en Xavi s'ha fet un tall a la mà i decideixen baixar...
Un cop abaix ens expliquen com ha anat, es veu que li ha marxat un peu i en patinar, s'ha fet un tall a la mà amb un clau de la pròpia via... Carai! ben profund...
Anem a Àger, li fan les cures pertinents i una vacuneta de tètanus.

Decidim anar tirant cap a Camarassa, ja que a l'endemà hem quedat per la romeria a Malanyeu. Podrem fer esportiva a la ombra i almenys es treuran el mono. Al final li fotem la Laura i jo, com campiones!!!

I en Xavi prova d'escalar amb el tall i tot... Si és que n'hi ha per tallar-li el braç!!

I en Sergi amb la contrallum de les figueres...

Finalment, prenem alguna cosa a St LLorenç de Montgai. La Laura i en Xavi marxen cap a casa.

Francesc, Sergi i jo tirem cap al Berguedà. Ens trobem amb la colla en un revolt de la carretera que puja a MAlanyeu. Petons, salutacions, converses, ratafia, coca i cava. Quina alegria de gent!

A l'endemà, s'ha acabat la festa i tothom a escalar!!

La Vicky i la Laura cap a les vies...

I nosaltres ens fiquem a la Badalona (V+), 100 metres.
Primera ascensió: F. Suñol i R. Vicente (2007)

Per sorteig ens repartim els llargs. Em toca el primer llarg.
Res, no puc, se'm regira el coco i no hi ha res a fer.
Tira en Francesc, després en Sergi, finalment faig el tercer llarg més tranquil·la.

Aquí és el pas on em quedo, i després de segona, també se m'atravessa.

Però io preguuunto: por qué??? por quéee?? Bé, tant és! Tenim un dia i una companyia de puta mare!!!

Aquí en Sergi Lugo, amb bambetes dale, que dale, amb en Jaume a la via Epirimontains.

I en Ramon i l'ALfredo lluitant amb la via dels Senzills, que de senzilla no té res.

Estem molt contents, finalment hem gaudit d'unes tirades i hem sentit els nostres companys enfilats per les altres vies.

Complim amb el ritual Cherokee i foto de rigor, una fantàstica cordada.

Ah!
Per cert! Avui que faig la piada, 21 de Maig, per fi la cordada Sergi, Francesc i Xavi han fet la Redrum, tornen d'Àger esgotats d'un calorós i llarg dia d'escalada però amb les esquenes ben amples de satisfacció per haver fet la via. Una més al sac, nois!!! Felicitats!!
By Namasté ;)

Barranc de Sant Aniol d'Aguja

2011-05-03T10:11:00.000-07:00

El dia 17 d'abril ens plantem una colla del GEAMM -Sergi, Amàlia, Jana, Pere T, J. Bladé, J. Nogués, Sergi R, Montse, Xicu- al barranc de Sant Aniol, a Sadernes (Alta Garrotxa). Ens acompanyen uns colegues d'en Xicu, de Banyoles i uns amics d'en Nogués.

Alguns de nosaltres pugem el dissabte a la nit i aprofitem l'avinentessa per veure un partidet del Barça, al bar que hi ha abans d'arribar a Sadernes.

A l'endemà ens trobem a les 8 al càmping i no esperem més temps, doncs si ens baixen la barrera del pàrquing... Mig hora més d'aproximació! Depenent del ritme, es triga unes 2'30h fins a l'inici del barranc, això sí, si ens despistem una mica més, aquest dia nosaltres el comencem a França, oi??

La pujada és suau al principi però més feixuga i dura a la part final, on cal agafar alçada per arribar a dalt de tot. Passem per Sant Aniol d'Aguja, una ermita molt bonica. Davant de l'església hi ha la casa de Cal Sastre, antiga rectoria i refugi, actualment abandonada i en ruïnes. Es pot dormir o fer un vivac en aquesta zona, té un encant particular.

Arribem a dalt i ens col·loquem els neoprens i escarpins. Estem una mica cagadets pel fred -millor dit jo sóc la única que pateix pel fred, aquests homes estan mooolt calents...- , però sembla que el sol es deixa entreveure entre els núvols i podrem gaudir d'un bon descens.

NO es veu una P merda, però bueno... SI la volguéssiu trobar per internet, és fàcil.

Quin és aquest descarat que ens planta el cul a la cara?

Els amics d'en Nogués, o més ben dit, un amic i el seu cosí, són força agosarats, que si salten per aquí, que si pugen per allà... Quin parell de cabres boges!!

També ens acompanya una perruca negra i rissada que ja sabeu a quin personatge amaga.

La part inicial del barranc és més tancada i ombrívola, amb salts que se succeeixen entre algun que altre ràpel curtet.

Arribem al salt de la capa, una cascada de 40 metres aproximadament.

Això és tot, però hem de dir que hem fet un gran vídeo Cherokee... L'haveu vist???
FITXA TÈCNICA
LONGITUD: 800 m

DESNIVELL: 250 m

DIFICULTAT: ALTA (4 de 5).

RÀPEL MÉS ALT: 40 m

HORARIS: 2,5H + 2H + 1,5H

EQUIPAMENT: EXCEL·LENTCORDES: 2×40 m – OPCIONAL 1×20 m

ÈPOCA: Tot l’any. Millor després de pluges.

COM ARRIBAR-HI:

Per l’autopista A-7, passat Girona, agafem la sortida de Banyoles. Continuem per la carretera C-66, passem Banyoles, després Besalú, i agafem l’autovia A-26 direcció Olot fins a la sortida de Montagut. Al final d’aquest poble surt, a mà esquerra, una carretera estreta que ens porta cap a Sadernes. En arribar passarem per davant d’un hostal; des d’aquí continuarem per la pista de l’esquerra, creuarem el riu dues vegades i continuarem fins a trobar un desviament a mà esquerra tancat amb una cadena. Aquí podrem estacionar el nostre vehicle. Pot ser que trobem tancada la pista que surt de l’hostal; llavors haurem d’aparcar allà mateix i fer la pista a peu.
By Namaste ...ommmm....

Castells medievals, vi i cava al Penedès

2011-04-10T12:56:00.001-07:00

I moltes coses més! Com l'escalada!
Aquesta està resultant ser un cap de setmana molt fructífer, ahir a Tagamanent i avui al Castell de Subirats, tot i el cruiximent general dels músculs...
Ens retrobem després de mesos sense escalar amb la Rosa i en Fran i en Joan. Trobem a faltar en Pep, que va ser el punt d'inflexió d'aquesta retrobada.
Malgrat l'abatuda del dia anterior, ens posem les piles i comencem a pujar, uns per unes vies, els altres per les altres...

El sector està bé, recordo haver-hi anat un parell de vegades amb anterioritat, però sempre a l'hivern. Han obert més vies des que havíem estat.

Aquesta és la vista al Castell de Subirats des del peu de via. Després d'esgotar les poques energies que ens quedaven, anem cap a Sant Sadurní a fer-la petar i a brindar amb cava per la nostra reentré tot fent memòria de vies i dels nostres anys enrera en el món de l'escalada.
Fins ben aviat eh, nois?
Namaste...

Sot del Torn o de la Guillota

2011-04-07T02:59:00.000-07:00

Aquest dissabte 2 d'abril quedem una colla de rovellats per anar a escalar a prop de casa, al Sot del Torn, de Tagamanent. Bé, rovellats tots excepte en Pere, que diu que porta una època força roquera...

La Marta i en Dani -que han fet una escapada i deixen en Marçal amb els avis-, en Pep -que acava de passar per una operació-, en Fran i la Rosa -que s'han dedicat més a altres activitats i més coses...-

En fi! que treiem el material del fons de l'armari, espolsem la pols i netegem teranyines... Que fa bon temps i hem de posar-nos les piles!

en Pere a tope

i aquí... Volaaaaaaant!!

la Rosa que no es perd una jajaja

els lligaments i el cusit aguanten bé, oi Pep?

Us deixo les ressenyes que em va passar en Tomàs, que fa fer un últim reequipament amb en Just Garcia. Molts gràcies companys!

3 vietes i una barbacoa ;)

2011-03-06T08:08:00.000-08:00

Trucada ràpida d'en Francesc divendres al vespre:

-Hola Montse, que ets embla si demà anem a escalar... Havia quedat per fer una ferrada amb en F. però ha canviat de plans i m'he quedat penjat...

-Ahhhh... Doncs vinga!

I així tal i com arribo a casa, endreço el material d'esquiar -ha estat un dia fantàstic amb els nebots que per ser debutants ho han fet genial ;) - i preparo els bàrtols per anar demà a escalar... Bufff, si em fan mal les cuixes, els bessons, l'esquena, he dormit poc... Però què collons! Demà a escalar!!

En Sergi no ho deixa perdre, i com sempre ens deixa ben esparverats! Més sobrat que mai...

Anem a els Graus, ràpida aproximació, hem de ser a dinar a casa. Comencem per la roca del Sioux i aquí ens quedem, no hi ha temps per més. La Laia i en Richard ens preparen una barbacoa a casa seva, a Campins... Ueeeeeueeeee!!!

Fa un solet que ens deixa un pèl acalorats, treiem les mànigues curtes i entre descanset i descanset, a prendre el solet!

via Poma, Poma 6a+ (segur???)

I apurant el temps, en Francesc, valent com és, prova una via més cap a l'esquerra i cap a casa ben content! No sabem el seu nom però volta el V+/6a.

Vies fetes:

Maleïda al·lèrgia V+

Rhinoceroscript V+

Poma, poma 6a+

Corre, corre, que fem tard a la barbacoa!

MMMMmmmm... Ja sentim la oloreta!

2011-02-28T12:25:00.000-08:00

Formentera 2011

De Santa Fe al Turó de l'Home i les Agudes

2011-02-22T13:46:00.000-08:00

El Turó de l'Home i les Agudes, els cims més alts del Montseny.
La vall de Santa Fe, encatifada de faigs, té un aire hivernal i misteriós, enboirada i freda, humida i fosca.
L'itinerari s'inicia al km 22 de la carretera de Santa Fe a St Marçal, al punt on la carretera travessa la riera i trobem un bon aparcament.

Durada: 3 hores en total
Desnivell: 644 m
Dificultat: mitjana, segons mapa i guia excursionista de l'Alpina.

La ruta és perfecte per fer-la amb nens/es, així que fem la sortida amb els nebots, en Pau i la Laura, i el cap de família, el meu germà Loren.

Hi ha clapes de neu gelada. A mesura que avança el matí s'estoven i a mesura que pugem més amunt, omplen la carena de la muntanya.
El dia és fred, però els ànims no decauen.
Ha estat una excursioneta tranquil·la i amable, al seu ritme i aturant-nos aquí i allà per contemplar el bosc en estat hivernal.
La fageda fa goig, sigui primavera, estiu, tardor o hivern.
Quina sort tenir tant aprop el nostre Montseny!

La vuelta a la cumbre

2011-02-13T12:50:00.000-08:00

Avui la companyia d'uns bons amics m'ha desvetllat la inquietud que durant uns quants anys m'ha portat a pujar i baixar muntanyes, recórrer i descendre rius, pedalejar corriols i saltar engorjats... Aquesta inquietud que durant un temps ha quedat mermada.

Han estat uns mesos de fluixera i d'energies reorientades cap a altres objectius.

Avui han sonat campanes, he vist brots verds d'il·lusió i entusiasme.

Vaig veure tancar-se una porta però avui he vist obrir-se un altre. Espero que no quedi enrera res del que he viscut, em satisfà i m'omple moltíssim recordar-vos un per un, en cada escalada o muntanya.

Tinc ganes de respirar fons, de sentir el vent a la cara, els esbufecs de la meva respiració i dels altres a la meva esquena. Seguir les passes d'algú, compartir converses i rialles.

Avui he decidit que el canvi sóc jo mateixa. Necessito ioga i molta més muntanya.

Gràcies Unamuno.

El cuerpo se limpia y restaura con el aire sutil de aquellas alturas y aumenta el número de glóbulos rojos, pero el alma también se limpia y restaura con el silencio de las cumbres...

Unamuno: "La vuelta a la cumbre"

La Riba, Sector Penya Roja

2011-01-07T01:49:00.001-08:00

Dia dels Sants Innocents!

Ens plantem a la Riba en Jaume, l'Anna, en Jordi B. i jo i allà ens esperen en Xavi i la Eli, amb l'Aina.

El dia és esplèdid, fa un solet boníssim i les parets ens esperen camí a Farena, al sector Penya Roja.

Gràcies Jaume, molt xulo el vídeo!!

APROXIMACIÓ: Agafem la carretera de la Riba direcció a Farena. Passat el kilòmetre 3 veurem a mà esquerra un parking amb un rètol de Penya Roja, com a referencia al mateix riu hi ha les ruines d´un antic moli. Deixem el cotxe, creuem el riu, i direcció evident a les parets magestuoses.

Això és tot!

FELIÇ 2011 PLE D'ESCALADES, CIMS I MUNTANYES

2011-01-03T07:09:00.000-08:00

Montse Curto (V, 95 metres)

Primera ascenció: R. Vicente i F. Suñol (2007)
Material: 10 cintes exprés
Orientació: Sud
Totes les reunions són rapelables.

Comencem l'any molt bé!!!
Amb una vieta de 3 llargs a la banda oest de la paret del Devessó.

Aquest cop en Sergi fa una reentré a la via llarga, després d'uns mesos d'excuses, poca motivació i algunes que altres lesions... Per aquest motiu escollim aquesta via còmode, planera i en un sector tranquil i amable com és Malanyeu. Ens acompanya en Xavi, que tampoc vol perdre's la oportunitat d'estrenar l'any com cal.

Aproximació i localització de la via: un cop travessat el rierol de la petita vall de Malanyeu, agafem el corriol cap a l'esquerra i un cop superat un ressalt de roca enganxat a la paret, seguim per peu de vies fins localitzar visualment la Montse Curto (fotografia).

L1 (IV) 25 metres. Comença en Sergi, que pas a pas recupera la merescuda confiança que necessita per tornar a fer metres de corda. Comença per una placa tombadeta, fins arribar a una lleixa, seguim recte amunt per la dreta d'una fissura fins reunió.
L2 (V-) 30 metres. Segueixo les xapes que van indicant perfectament per on segueix la via, una placa molt agradable i plena de foradets, i a més, surt el sol...

L3 (V) 40 metres. Tira en Xavi, aquest cop per una placa més vertical però amb més preses de mans. De cop una petita feixa i de nou, placa amb fissura ampla a la dreta. Just a sobre, reunió.

Descens: 2 ràpels per la mateixa via. Un fins la R2 i l'altre fins a terra.

No hi ha cap brètol que ens destorbi, no sentim res. No hi ha escaladors per la paret, ni pel peu de via, ni boletaires, ni caminants...
Només la remor del rierol que creua aquests paratges, solitaris però alhora càlids i amables... També les esquelles fan sentir la seva presència a Malanyeu, com no.

I així hem començat l'any amics, amb una companyia immillorable en aquest petit racó del Pirineu i fent el que més ens agrada, ESCALAR.

Buff Pic Run 2010

2010-12-27T08:29:00.000-08:00

Dia 19 de desembre
Operació: castell de Montjuïc
Cacos: Marta, Joel·le, Judith, Guillem, Sergi, Montse, Anna Bertran i la mosca Ferran
Obstacles: fang, tubs, teranyines, escuma, mur de bales de palla...
Lema: "A robar carteras!"
Lema distracció a les víctimes: "la poli, la poli!!!"
El resultat va ser un èxit: vam quedar en penúltima posició però un bon grapat de carteres i bolsos vàren ser nostres...

1, 2, 3... A robar carteras!!!

Audiovisuals Camp Base

2010-11-15T12:09:00.000-08:00

Paret del Devessó: Stoc de Coc + Monges mascles (130 m V+)

2010-11-14T11:06:00.000-08:00

Combinació Stoc de Coc sortint per Monges Mascles
Dificultat: V+ (D+)
Llargària: 130 metres
Grau d’exposició i compromís: Baix
Equipament: Equipada molts parabolts
Valoració de la via... 5 estrelles!

Arribem a peu de via, mirem la ressenya, creiem que hem reconegut la via...
Però tot i així preguntem a uns nois que estan a la primera reunió:
"Perdoneu, a quina via sou?"

Responen:
"Pos si te digo la verdad no tengo ni idea, nos hemos metio aquí porque ya la he hecho otras veces pero no sé ni como se llama ni nada...No tengo ni pajotera idea"
Bé, creiem que és l'Stoc de Coc i ens col·loquem a peu de via. Quin dia tan maco que fa!! I quines ganes d'escalar!!! Ja enfilo cap a la primera xapa... MMmmmmmm...
Però resulta que el mateix brètol que ens ha donat la benvinguda amb la seva completa resposta inicial ens rep des de la segona reunió amb aquestes carinyoses paraules:
"Socio, socio, ps, ps... Pero no te cres que te deberias de haber esperao un poquito?"
Si, si, el mateix personatge però amb moltes ganes de gresca i alegria... Un d'aquells "fenòmenus" que per sort ens trobem poques vegades per les parets arreu del nostre país i menys encara per llocs tan idílics i reservats com el de Malanyeu.
Total que vaig tirant el primer llarg i el col·lega, vinga a escalfar l'ambient...
Potser no en tenia prou amb l'apreciable estiuet de sant martí que ens va sorprendre aquell dissabte?
I vinga: "Joer, no me estraña que luego hayan accidentes, si es que, seguro que no ha hecho esta via en su puta vida!!"
Ja no ens ho podíem ni creure... Ens mirem de forma confident amb en Xavi i en Francesc, somriem, continuem amunt tot pensant que tot allò sigui només és un sommi o més aviat una petita broma del tio que escala per sobre de nosaltres.
Però no, no s'acaba aquí:
"Oye, oye? vamos a tener unas charlas tu y yo aquí arriba, si, si, a ver que os habeis pensao, si es que..."
I el colega de cordada, que avança xino xano pel segon llarg:
"Pero no te das cuenta que si me caigo me voy encima tuyo y nos vamos tos pa abajo?"
Bé, amb tot això, jo encara no he arribat a la 1a reunió.
Li contesto:
"Ei, tio, dígali al teu col·lega que es calli ja la boca i tu tranquil, que nosaltres no tenim pressa, no cal que corris si t'has de parar, et pares i ja està. I el teu col·lega que es calmi que en tot cas, el problema de que caiguin pedres o poguem patir un accident és nostre"
Tinc els nervis a flor de pell, el pols del cor em bat fort al coll i una mena d'espiral de còlera i mala baba m'enfila pel pit, però empasso saliva, respiro fons i miro de concentrar-me en "lo" meu.
Si aquests volen festa, avui no la trobaran. Amb nosaltres no.
Ei, no us penseu que aquí acaba tot!
Arribo a reunió. Faig el que toca i els meus companys s'enfilen sobre la paret.
El col·lega segon de la cordada ja és a la 2a reunió. I mira, se'ls acudeix que es bon moment per netejar la paret, per llençar pedres i aquestes coses... I van dient:
"Ojo! Ojo!"
Però aquests no han escalat mai i no saben que es diu PEEEEEEDRAAAAA?
NO creieu que ho fan involuntàriament, les agafen amb la mà i les llencen avall!!! Que ens hem tornat bojos o QUÈEEE??
Ara sí que ja no puc més. Han posat a prova la meva psique però no ho aconseguiran amb el nostre físic.
"Eh! però què fas tio? Voleu parar, vigileu que està pujant gent pel camí!! Però tio, PAREEEEEEU!!!! Ei, gent de peu de via o marxeu o us posseu un casc que aquests estan sonats!!!!"
A peu de via s'arreplega una munió de persones que tenen intenció de fer la mateixa via i s'amaguen per entre els arbres, fugen cap a llocs més segurs... Acaben d'arribar i no saben què collons està passant!!!
Total, que estem a la 1a reunió i continua en Xavi el següent llarg. Ja sabeu, uns 55 metres de tirada, mantinguda i llarga.
Els nostres "amics" s'esperen a la reunió intermitja de la feixa i aprofiten per taladrar el coco del meu company quan està arribant a la 2a reunió:
"Como lo llegas socio? Ya os vale, macho, a mi me suda la polla si teneis un accidente pero no me estraña joder..." patatim, patapam...
I en Xavi:
"Sí, sí, pues vienen dos cordadas más!!!"
I els tios:
"Òstia puta, pero que se cree la gente!!! Me cago en la puta, ya les vale..."
En fi, que sort van tenir que fossim una cordada de "pau, petes i floretes" si no aquests no surten sencers de la paret del Devessó... I menys mal que els meus companys em van calmar perquè una mica més i m'espatllen la via i el magnífic dia.
A partir de llavors no hem sabut res més d'ells. No van rapelar per la via. No ens van esperar per parlar, per resoldre el conflicte. Només tenien ganes de "bronca", però es van quedar amb les ganes.
La Lorena, que ens esperava desde l'altre vall i va poder visualitzar tot el tema amb els prismàtics, ens va dir que van enlluernar-la amb els seus pits despullats a dalt de tot de la via, fent mostra de la seva virilitat masculina. No eren res més que això, uns "garrulos "que no en tenen prou amb escalar una via, si no que també necessiten una mica de "juerga" i "peleilla".
Això sí, la via 5 estrelles!!

valoració curs SEDEG

2010-10-25T09:55:00.000-07:00

aprendre...

coordinació...

seguretat ....

unió

treball en equip

superació

diversió

suport mutu

AMISTAT!

Arbolí + Sta. Tecla

2010-09-30T08:21:00.000-07:00

Aquest cap de setmana hem aprofitat per fer una visita a terres tarragonines, on viu i treballa la meva estimable antiga companya d'universitat, la Carolina.

El dissabte fem una escapada matinal a Arbolí, sector que en anteriors ocasions sen's havia resistit pel vent que acostuma a voltar aquelles regions. Fem unes tibadetes que en poques vies esgoten la nostra energia i bloquegen els nostres dèbils i fràgils músculs. Estem en baixa forma, s'ha de reconèixer. Quan recollim, ens fa mal tot: que si els trapezis, que les caderes... O tenim molt poques ganes o tot són excuses.

Gràcies que la natura ens ofereix sempre els seus detalls que fan de la jornada un dia més amable.

Aquesta és la panoràmica del poble des de l'ermita de St. Pau, petita i bufona.

I sembla que s'ha aturat el temps i només sentim la remor de les branques que ballen seguint el ritme del vent que les acaricia amb suavitat... I el miol d'un gat, i l'escalfor del sol... Quina pau a l'ermita de St. Pau!

Això sí, a Tarragona està començant una grossa!!!

Santa Tecla: Festa Patrimonial d'Interès Nacional.

A la vesprada comença la 28a MOstra de Folklore viu, amb passejada per la rambla i encesa conjunta a la plaça de les Cols.

Hi havia força grups participants, entre municipis d'arreu de Catalunya. La particularitat és que totes el bestiari festiu són dracs en versió infantil per iniciar a la canalla.

La nit s'allarga amb concerts per les places, rumba, reggae, etc.

A l'endemà passem el dia a Torredembarra, actualitzant amb la Carolina les nostres vides i els nostres petits projectes de futur més immediat.

Un petonàs Carolina, m'encanta retrobar-te i gaudir de la teva companyia!

Seminari maniobres de seguretat i autorescat

2010-09-26T12:25:00.000-07:00

En 3 sessions (2 indoor i 1 en paret) han organitzat l'Eduard i en Joan del SEDEG aquest seminari de repàs de maniobres d'autorescat i seguretat per la gent de la secció. Han fet alguns tallers com:

ràpel compensat i assistit,
desbloqueig de reverso per baixar un company a reunió,
transferència de pes a reunió,
polipast 3:1,
remuntar cordes fixes...

És de molta utilitat recordar aquestes pràctiques a tots/es les persones que practiquem l'escalada per ser el màxim d'autosuficients i autònoms en la nostra activitat.

La sortida pràctica s'ha completat amb la simulació d'un accident i la posada en comú de totes les maniobres treballades i assimilades.

Les sessions teòriques s'han dut a terme a la sala polivalent de l'agrupa.

Jo només he anat a una classe, la de dimarts, doncs la resta de dies he estat "massa" ocupada.

Mireu com ha quedat el nou rocòdrom!!!

Ja podem tibar-li!!!

Moltes gràcies JOan i Eduard!

2010-09-23T03:15:00.000-07:00

XVIè curs escalada en roca SEDEG

Finalitat
L’objectiu primordial del curs és dotar a l’alumne dels coneixements i les capacitats que li permetin escalar amb seguretat VIES EQUIPADES per poder desenvolupar una activitat esportiva de risc amb total seguretat i autonomia. No cal cap coneixement previ.

Assistents
Podran prendre-hi part tots els majors de 16 anys sense límit d’ edat. Els menors de 18 anys hauran de presentar autorització signada pel pare i per la mare.

Sobre el curs
Els alumnes es comprometen a seguir les indicacions del monitors, els quals, juntament amb l’entitat, no es fan responsables dels accidents que pugin sorgir al no seguir les indicacions donades. Tot cursetista que no guardi les normes de convivència, seguretat, respecte a la natura o interés pels ensenyaments, perdrà tots els drets, si la direcció del mateix ho creu convenient.
Qualsevol cas no previst en el present reglament, serà resolt per la direcció del curs, així mateix será ella qui efectuará els canvis que les circumstàncies aconsellin. El curs está homologat per la FEEC (Federació Catalana d’Alpinisme i Escalada) amb monitors-iniciadors reconeguts per aquest organisme. Les classes teòriques es faran al local social de 21.00h a 23.00h. Es prega puntualitat.

Inscripcions
A secretaria de l’Agrupació Excursionista de Granollers, carrer Corró, nº 10, de 20h a 22h cada dilluns i dimecres.
Els drets d’inscripció seran de 165€ pels socis de l’AEG i de 185€ pels no socis.
S’inclou la tarjeta d’assegurança obligatòria, llicència federativa, material personal i col.lectiu necessari, llibres de divulgació, apunts i dret d’ús de material per un any. L’aportació de la llicència federativa podrá significar un estalvi en el preu de la inscripció a concretar amb l’organització del curset.
PLACES LIMITADES.
Informació adicional:
Rafa Saló: rasatesa@gmail.com
Susanna Velasco: susanna.velasco@yahoo.com
Octubre 2010

Calendari
- Dimecres 29 de Setembre
Presentació del curs. Material i equipament personal. Nusos.

- Dijous 30 de Setembre
Tècniques de progressió en via esportiva I. Entrega de material.

- Diumenge 3 d’Octubre
Sortida de pràctiques a Solius.

- Dimecres 6 d’Octubre
Fisiologia de l’esport. Primers auxilis.

- Dijous 7 d’Octubre
Tècniques de recolzament i desplaçament. Coneixement del medi i
Interpretació de Ressenyes.

- Dimecres 13 d’Octubre
Tècniques de progressió en via esportiva.

- Dijous 14 d’Octubre
Pràctiques de maniobres de progressió.

- Diumenge 17 d’Octubre
Sortida de pràctiques a Montserrat.

- Dimecres 20 d’Octubre
Conceptes bàsics de seguretat. Tècniques de fortuna.

- Dijous 21 d’Octubre
Història de la escalada. Logística i preparació d’una sortida.

- Dissabte 23 i Diumenge 24 d’Octubre
Sortida de pràctiques a Vilanova de Meià.

Cloenda i seguiment en l’escalada a especificar.

PER MOLTS CURSOS MÉS!!!

bones vibracions

2010-09-19T11:59:00.000-07:00

Avui he tornat a escalar després de casi bé tres mesos sense tocar roca.

La veritat és que fins aquesta setmana no he tingut la necessitat d'anar-hi...

I m'he preguntat com he trigat tant de temps a recuperar la motivació, les ganes, l'energia...

Doncs desde que vaig començar a escalar -ara ja fa casi bé 9 anys- mai havia fet una parada de tantes setmanes sense fer una sortida, buscar i escalar una via, tenir un repte entre mans, proposar parets i llargs als meus companys de cordada...

Però si reflexiono profundament llavors sí que trobo arguments i justificacions personals que expliquen que en aquests últims anys de la meva vida he descobert nous elicients i conviccions que m'ha dut a viure unes exeriències fantàstiques i a conèixer unes persones excepcionals. I és que ara la meva vida, és molt més que escalar. I me n'alegro molt d'haver-ho viscut tal i com ho he viscut.

Des de la tornada de Nicaragua he tingut el cap ocupat, en stand by, meditant i saborejant sensacions i records inolvidables. Les meves companyes de viatge, la família d'acollida, els paisatges, l'enyorança de la meva família, la gent del poble nicaraguenc... Una lliçó de vida.

Gràcies per tot plegat!!!
roca del Sioux (Montserrat)

namasté Carolina, namasté Montse, namasté Jesús...

I bones vibracions amb els vostres somriures cap a l'India i Nepal ;)

Diada de Catalunya

2010-09-10T11:41:00.000-07:00

La celebració d'una derrota: Barcelona cau en mans dels borbons durant la Guerra de Successió Espanyola. Abolició de les institucions catalanes i s'instauren els Decrets de Nova Planta.

Fem sentir la nostra veu, fem una crida per la nostra terra!

DIVISA

L'estel d'un esguard

i el d'una senyera,

la guerra i l'amar:

la sal de la terra.

Al llavi una flor

i l'espasa ferma.

Joan Salvat-Papasseit

La gesta dels estels

Només fa unes hores...

2010-08-16T07:00:00.000-07:00

Hem fet les últimes compres al mercat de Masaya d'artesania i al vespre hem pres unes copes amb en David i la seva parella, a la discoteca Chaman, de Managua.

Per no oblidar mai!!!

El comiat va ser, sens dubte, la cireteta que va colmar el dolç i saborós pastís que ha estat aquest viatge. Cumbia, salsa, reggaeton, merengue, bolero, mambo, la guaracha, la pachanga, la marimba... Aquests i altres ritme latins i caribenys es van apoderar dels nostres músculs i del nostre esquelet... I la suor i l'embriagadesa del ron va començar a invadir la nostra pell i el nostre cos... Suau i delicadament...

Allà queda una petita part del meu cor, impregnat pels seus carrers anònims i l'alegria de la seva gent.

Només fa unes hores estàvem a Nicaragua.

Un país de colors, sabors i cançons.

Colors dels oceans, de la selva, de les flors, dels volcans i dels seus llacs.

Sabors dels seus plats, dels sucs, de la cervesa i el ron.

Cançons d'amor, de pàtria i de revolució.

Alguns colors de Nicaragua...

Alguns sabors...

Alguna cançó...

Va pues, no t'oblidarem fàcilment!!!

San Carlos: rio San Juan, el Castillo y reserva Indio Maiz

2010-08-11T16:42:00.000-07:00

Hola de nou!
Buah, han passat dos dies i moltes coses :)
Hem travessat el llac de Nicaragua (Cocibolca) en ferry i vam matinar a San Carlos el dimarts.
Aquí parteix el rio San Juan que desemboca a la costa del carib. Hi ha dos reserves naturals importants: els Guatuzos (400km2) i la Indio Maiz (43.000 km2) bestial!!! Pumes, micos, lloros, tucans, granotes, aus, tortugues, caimans...
A mig camí hi ha la petita població de el Castillo, que té una fortificació que van fer els espanyols durant la colonització per combatre pirates que entraven pel mar carib. Durant molts anys, aquest riu ha estat ruta de tránsit entre l'oceà Atlàntic i Pacífic i per tant, molt reclamada i lluitada per la resta de païssos, en especial EEUU.

Estem dormint a la població de San Carlos. Avui hem passejat per la selva tropical de Indio Maiz, una part en bot i l'altre a peu. Sort que ens han llogat unes botes, hi havia fang fins els genolls! Llavors ens hem banyat en el rio Bartola, molt maco també.
Demà potser anem a los Guatuzos, més petita però amb molts ecosistemes a la mateixa reserva, com el bosc tropical humit. Hi ha tortugues, orquídees, infinitat de plantes... Està situat al sud del llac Nicaragua.
I divendres... avioneta cap a Managua!
Snif! Snif! ja queda poc per tornar...

RAAS: Bluefields

2010-08-06T15:49:00.000-07:00

Demà agafem la panga cap a Corn Island i llavors l'avioneta cap a Bluefields. Passarem el cap de setmana i el dilluns avançarem pel rio Escondido fins a Rama. Llavors amb bus fins a Managua de nou.

La Regió Autònoma de l'Atlàntic Sud una regió autònoma de l'est de Nicaragua, a la costa del Carib, que fins al 1986 formava part del departament de Zelaya. És una de les dues regions autònomes nicaragüenques.

La capital és Bluefields.

Hi ha diferents etnies com els miskitos, creolos, etc... Realment es una cultura diferent a la resta de Nicaragua i per moments sembla que estiguis a l'Àfrica. Son fanàtics del reggae i el run down, una sopa de peix feta amb coco, llagosta, peix, verdures... MMmmmmmm....

Little Corn Island

2010-08-03T17:13:00.000-07:00

Aquest es el nostre paradis, per uns dies...
Graces Place a Little Corn Island, o tambe Cool Spot...
http://www.bigcornisland.com/gracesplace.html
Snorkeling, bons apats, migdiades, banyets de mar caribenya i de sol...
No podem demanar mes!

Las Peñitas, Poneloya

2010-07-29T17:40:00.000-07:00

Hem hagut d'avortar la travessa per dos dies doncs la càrrega de pes era molt forta i m'he sentit agotada, amb la calor i la durada de la caminada, al voltant de 8 hores, m'ha deixat KO. Havíem de dur 7 litres d'aigua per persona, més les tendes, el dinar i el sac, total uns 15 quilos! Però res és excusa, ara sé que tornaré a Nicaragua.
Així que sí hem pujat al Cerro Negro i n'he tingut més que suficient! Una passada!
Hem caminat per l'interior del cràter, fumaroles per tot arreu, colors grocs, vermells, marrons, negres... Hem anat amb l'Edwin, un guia molt trempat de l'alberg.

Demà anem a Poneloya, la costa del pacífic, a trobar la platja de las Peñitas. Només hem d'agafar un microbus i...
A gaudir!

Nicaragua, Nicaraguita...

2010-07-28T18:31:00.000-07:00

La flor más linda de mi querer...
Les noies del grup ja han marxat cap a casa, segur que ara encara hi són a l'avió... Us enyoraré molt guapes, tot són records dels dies passts i sé que quan torni, estaré desitjant de compartir tot això amb vosaltres...
Ara estem a León, principal focus monumental de Nicaragua. Va ser la capital del país durant més de 300 anys i sens dubte, un punt neuràlgic en la revolució del FSLN.
Val la pena passejar contemplant les cases colonials i les numeroses esglèsies que guarneixen els carrers amb tocs reminiscents de ciutat espanyola de província... Plaça central, catedral, esglèsies...

Així hem arribat al museu de la revolució del FSLN i per 10 córdobes, hem posat al dia part de la història més eufòrica i entusiasmant de Nicaragua i de l'aixecament popular contra la dictadura de Somoza. Pell de gallina!!!!

Una dada curiosa, vermell i negre, colors del frente simbolitza: vermell, la llibertat, la pàtria, negre, la mort. Dos úniques opcions davant la dictadura militar.
Estem albergats a: www.sonati.org i demà farem dos dies per veure alguns dels volcans que formen part de la coordillera de los Maribios, el Pilas i el Hoyo.
La travessa dura dos dies i dormirem en tendes... Ja estem preparats per més aventura!
Un petò fort a tots/es!

NICARAGUA

2010-07-25T07:21:00.000-07:00

www.palacaguina2010.blogspot.com

Ay Nicaragua, Nicaraguita

La flor mas linda de mi querer

Abonada con la bendita, Nicaraguita,

Sangre de Diriangen.

Ay Nicaragua sos mas dulcita

Que la mielita de Tamagas

Pero ahora que ya sos libre, Nicaraguita,

Yo te quiero mucho mas

Pero ahora que ya sos libre, Nicaraguita,

Yo te quiero mucho mas

La Pica d'Estats (3.143 m)

2010-06-30T15:58:00.001-07:00

Sense paraules...

Fontmartina-Turó de l'Home

2010-06-20T14:36:00.000-07:00

Desnivell: 770 metres
Dificultat: alta
Temps: 1 h 30 m anada

"Ascensió dura i sostinguda per l'aspre vessant occidental de la muntanya. És la ruta d'asecens al Turó de l'Home més forta i directa. D'altra banda, però, el camí és clar i de bon seguir. La vista panoràmica és amplíssima des del mateix començament de l'excursió. Eviteu els dies massa calorossos"

(mapa i guia excursionista Alpina. Montseny, Parc Natural)

unes tibadetes i la lluna plena

2010-05-28T05:59:00.000-07:00

La tarda de dijous carreguem els bàrtuls, sacs de dormir i esterilles i fem camí cap a Canet de Mar, ens espera una vetllada magnífica: escalada + nit de lluna plena.

En primer lloc anem al rocòdrom a estirar una mica els braços. Li treiem la pols a la corda -ja duia dies a l'armari demanant una passejada- i ens cordem els peus de gat. Provem algunes vies, la de sota, no us penseu que l'acabo, arribo només a la 3a txapa... I en vaig tenir més que suficient, els avantbraços eren una pedra...

Algú coneix aquest pelut?

Aquí en Jesús amb la Laia...

Arribada la nit, anem a la platja a fer una jam session d'ukelele desafinat i mantenim unes converses tranquiles amb la Neus, la Judith, en Sergi i la Laia C. La pena és que comencen a caure quatre gotes i la lluna està tapada pels núvols... Ens protegim sota un toldo de txiringuito i a dormir.

L'endemà, aquest era l'estat del mar a primera hora del dia...

Namaste.

Sadernes: castell s'espasa

2010-05-03T02:11:00.000-07:00

Aquest divendres 3o d'abril quedo amb en Jesús i la Sara per anar a escalar per algun lloc de Girona, doncs els tres tenim la tarda lliure i podem aprofitar el solet d'última hora.

Ens trobem a les 13:30 amb la Sara al bar dels Oms i també s'apunta l'Aitor i en Pere, l'un de Sant Celoni i l'altre de Sant Esteve. Què bé! satisfactors sinèrgics, com diria algú... Resulta que passem a recollir també en Pep, que ens espera a la plaça del poble...

Carai! Som sis afortunitats que poden aprofitar una fabulosa i càlida tarda ...

Anem fins Sadernes i tirem cap al sector Castell s'Espasa, aprop del pàrquing i amb grau per tothom.

Diedre V+

La Eva (6c)
No e "pa re" (6a)

Pornomanía (V+/6a?)

La guerra del nap 6c
Aresta 6b
Com que estàvem extenuats i afamats vam parar al Collet (Montagut) i ens vam menjar una taula d'embutits per recuperar les energies perdudes i seguir amb marxa per l'endemà... que ens espera...

el Cavall Bernat!

les tres Pèls Roges

2010-04-19T14:40:00.000-07:00

Les tres pèl roges (Anna B., Carol i Montse) ens llevem amb intenció d'aproximar-nos on estan els/les nostres companys/es del SEDEG, a St. LLorenç de Montgai, però a mida que conduim ens cauen quatre gotes sobre el parabrises i se'ns cauen els ànims per anar tan lluny.

Refem els plans i ens apropem a Montserrat. Després de fer una caminadeta pel caminet de l'arrel tot contemplant les magestuoses parets i les sinuoses vies que les recorren, decidim anar cap a Collbató a tirar una mica d'esportiva. I un cop allà doncs ens treiem una mica el mono i enfilem les agraïdes i amables parets del sector Pèl Roja.

Salut i força!!

Boy-Roca (6a+/Ae) a l'Elefant

2010-04-11T12:22:00.000-07:00

A 1144 m sobre el nivell del mar, l'Elefant és el cim més alt de Sant Benet.
Accedim a Sant Benet prenent el camí de les escales des de la plaça del monestir. Des del refugi (un pèl abans) agafem el camí que passa per una porta de ciment i reixa, a 100 m el camí es bifurca i ens mantenim sempre a l'esquerra del camí principal. Fent unes ziga zagues ja ens situem a la trompa de l'Elefant. Anem ben a la dreta enfilant una canal, des d'allà ja veiem el primer llarg.

Horari: 2'30-3 hores

Orientació: sol tot el dia

Recorregut: 135 metres
Primera ascenció: J.López, M.Roca finals dels 50.
Reequipada per en P.Tutusaus el Juliol de 2008.

Veure reequipament aquí: MOLT INTERESSANT!

"Megaclàssica montserratinai una de les vies més repetides de tot Catalunya. La Boy-Roca s'enfila per la proa de la cara sud de l'Elefant, l'aresta de la trompa, oferint roca implecable de poca dificultat i unes vistes espectaculars. Només el tercer llarg és dret i prou difícil si es fa en lliureperò la major part del personal opta per la versió 4c/Ae"

Estic supercontenta d'haver fet aquesta via i més amb el meu supercompany Albert que és un campió i que com sempre, mai falla a les millors propostes. Havíem mirat vegades i vegades la ressenya i la veritat els llargs aquests que posava "a pèl" no em feien ni mica de gràcia, uns 20 o 30 metres... Ni que siguin de 4t! I la veritat ha calgut una bona mentalització i sobretot prendre-s'ho amb calma, serenitat, només escalar i escalar, mirar amunt, amunt... Ara, quan mires enrera i veus els metres fins la darrera assegurança!!! Aixxxsss, millor tirar endavant i escalar amb seguretat.

LLarg 1. El tiro i que em passo 5 metres per sobre la reunió!!!! jopeta, desgrimpa i flanqueja cap a la dreta...

Llarg 2. 4c supercòmode i dos assegurances!

Llarg 3. 6a+ o Ae. Ell tira mig en lliure, mig descansos, mig Ao, jo en lliure fins que no puc més i trec el meu superestrep nou! amb recuperador i tot, que no cal ajupir-se per recollir-lo... Fifi, estrep, fifi, estrep... I res ja sóc amb ell! Tot i que m'he hagut d'estirar, eh?

Llarg 4. Segueixo amb 4t, 2 assegurances. S'intueixen unes vistes espectaculars...

Llarg 5. Fa cim l'Albert amb dos asseguerances més.

Abraçades i mirades de satisfacció, d'alegria, un lleuger somriure omple els nostres rostres... Gràcies Albert per compartir-ho amb tu!!

I quina dia més bo que fa!!!

Veiem els nostres companys als altres cims: en Jesús i l'Eva a la prenyada (via Gómez-Xàlmet) i Salva, Irina, Mikel, Susana, Xavi i Sandra entre els últims llargs i el cim del Gorro Frígid (via Carles).

St Salvador i la mòmia al fons

Antic monestir i actual refugi de Sant Benet

Namasté penya ;)

Semana Santa 2010

2010-04-07T13:54:00.000-07:00

Aquestes vacances han estat una combinació de GEAMM+REDES EN RED+amigues+nous amics+escalada molt xunga.

Primer dia, DIJOUS: arribem a Riglos i sopem amb la colla riglera a l'alberg del poble. Per l'endemà tenen pensades unes de bones així que després d'unes bromes van a dormir i nosaltres cap a la furgo.

DIVENDRES: ens trobem amb les nenes (Jud+Laia+Ione) i un amic, en Jesús.
Direcció: Ruesta, poble de la província saragossana, que es troba a camí entre el pirineu d'Osca i el navarrès. Fou un poble "abandonat" literalment per la construcció de l'embalse de Yesa, que va suposar la inundació de les seves terres de conreu, i per tant, del mode de subsistència dels seus habitants. La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre cedeix aquest poble el 1988 a la Confederació General del Treball d'Aragó, dintre de la política de recuperació d'aquests pobles abandonats.
I què coi anem a fer a aquest poble? doncs xarxes, sí xarxes (http://www.redesenred.net/: podem.cat, xarxa pel decreixement, podemos sureste, red de apoyo mutuo, red anticapitalismo Galicia, Caracol Zaragoza, Gaia -Portugal- ...). 4 dies de DECREIXEMENT, PERMACULTURA, AUTOGESTIÓ, AGROECOLOGIA, ECONOMIA SOLIDÀRIA, SOBIRANIA ALIMENTÀRIA... EN FI, VIURE SENSE EL CAPITALISME.
Anècdota! hem après una mica de autoconstrucció amb cases de palla, per flipar!
www.casasdepaja.org
Hem fet ioga, après de plantes remeieres, repoblació...
I macrobiòtica!

FINS DIUMENGE: cansadets de les llegums i els cereals, l'avena i el miso, tirem cap a Vadiello, allà ens retrobem amb els amics GEAMM.
Res, una via i para de comptar, però les nenes s'hi enfilen i ho fan la mar de bé! En Jesús, un crack, en mitja horeta es pela 4 vies: V+, 6a, 6a+ i 6b, amb dos cigronets per agafar-se. Ja tenim qui ens obri les vies.

DILLUNS: anem amb en Ferran (geammclub) i en Jesús cap a Alquézar, per veure el poble i admirar els desploms ataronjats i grisos, el que se'n diu escalar, poca cosa. Asseguro en Jesús que acaba obrint un 7a (per favor!) i jo em penjo com un fuet, però el meu dit diu: pupa!!!
fins un altre!!

Entrenament: resistència de curta durada

2010-03-24T15:44:00.000-07:00

Avui sessió d'entrenament com cada dimecres.

Hem treballat la resistència de curta durada de la següent manera: de 15 a 20 moviments intensos amb un minut de recuperació entre ells i així tres sèries consecutives. Després fer una recuperació intensa (5 minuts) i repetir la seqüència tres vegades més. D'això se'n diu sistema fraccionat per poder millorar la intensitat de l'esforç, fraccionant en parts de major intensitat però menor duració.

Per escalar convé tonificar la musculatura del tren superior, però sobretot la musculatura dorsal, deltoides i bíceps, sense descuidar el treball d’avantbraços, important per mantenir i assegurar les presses de mans. Seguidament al treball de resistència de curta durada hem fet una sessió de sostre amb bones presses de mans i amb els braços extesos, per no sobrecarregar els músculs i acostumar-nos a les extensions.

Després hem fet una via de 8-10 moviments en el plafó més tombat, fent girs de cintura i cadera per evitar l'efecte de la gravetat. Important la col·locació de peus.

Fa un parell de setmanes que tinc un dit de la mà esquerra una mica fotut i no puc tibar com m'agradaria. El meu fisio em va explicar que a la musculatura hi ha com uns tensors que subjecten els lligaments (com les arandeles de les canyes de pescar) que són els que deuen estar massa obligats i per això se m'han inflamat. I jo em pregunto... Que he fet malament? Si sempre escalfo i vaig mica en mica... Només s'explica d'escalar en fred com ho vam fer per última vegada a Montserrat.

Demà m'espera una sessió de fisio a veure si podem estar bé per les vacances de SS. Tant de bò!

Camí de l'Alsina -Miranda del Pas del Francesos- 150 metres 6a+ (V+ obligat)

2010-02-28T11:38:00.000-08:00

Via: El Camí de l’Alsina Zona: Montserrat – Sant Benet
Dificultat: 6a+ (MD-)
Grau d’exposició: Baix Compromís: Baix
Llargària: 150 metres Material: 10 cintes expres
Orientació: Sud-est Equipament: bolts

Aproximació:
Sortim del monestir en direcció Sant Benet per les escales. Un cop travessem un petit pont de fusta la via comença a una placa a la dreta, just al costat d’uns arbres. Si volem fer la via a partir del tercer llarg hem de continuar pujant pel camí una mica més (2 min) fins trobar un corriol a mà dreta que entra a un bosquet. Seguim el corriol fins arribar al peu de la paret.

1r llarg (6a+) El llarg més difícil de la via però que nosaltres vàrem evitar per una canal que queda a l'esquerra de la via Camí del Xas. Convé portar algun friend i bagues per fer naturals, també hi ha un pont de roca i una estaca de ferro. Passada la canal/diedre anar a buscar la reunió 1 amb tendència a l'esquerra. La roca és una mica lliseta, molt gastada per l'erosió de l'aigua. Són 30 metres.

2n llarg (V) Tercer llarg de roca polida però que mica en mica millora de qualitat. Fem reunió en un arbre dintre d'un bosquet. 20 metres.

3r llarg (V) Passat el bosquet anem a buscar la següent tirada. S'inicia en rampa fàcil i després el posa més dret amb un flanqueig que tira a l'esquerra per buscar la R3. Un flanqueig ben assegurat i amb bones preses de mans...30 metres.

4rt llarg (V) Seguim un xic a l'esquerra, aquestes dos últimes tirades per roca més agraïda. Ja podem gaudir de debò...

5è llarg (V) Escalem una placa mantinguda i molt amable de 35 metres. Només seguir els bolts...

6è llarg (II) Arribem al caminet que condueix a St Benet i podem gaudir de les vistes d'un antic mirador.

Retorn: avancem a l'esquerra pel caminet fins retrobar les escales que pugen a St Jeroni. Anem de baixada fins l'arribada al monestir.

FOTO DENÚNCIA: qui pot haver perdut uns calçotets fent aquesta via? Ja hem vist de coses, però com aquesta, mai fins el dia d'avui!!!!

Apa, a gaudir-ne!!!!

Via OLGA FRONTERA Alòs de Balaguer

2010-02-17T13:42:00.000-08:00

Piadeta de l'Esther al bloc de GEAMM:

Dissabte 6 de Febrer del 2010
A l’estiu quan varem anar a fer les vacances per el Alps, la Carla va repetir alguna que altre via…i tot i que deia “no m’importa tornar a repetir-les, em fa il·lusió fer els llargs que no havia fet de primera…”, jo sempre pensava “ostres, em sap greu”, encara que sempre portava el mateix somriure de punta a punta!

Be, el dissabte vaig experimentar la sensació de la que em parlava, amb una vía que va ser molt i molt especial per mi quan la vaig fer per primer cop. I amb l’Alfredo que tenia la mateixa inquietud de portar-me a “passejar” per una paret on ja hi havia estat.
L’Alfredo i jo encara acabarem sent una gran cordada, segur. I aquesta vegada es va afegir una senyoreta molt especial, amb qui només havia escalat un cop a la Pala Alta, la Monste.

Bé, quedem molt d’hora, a les 7.00AM per arribar aviat a casa (vaig fer una miqueta tard...10min). Anem cap a Balaguer fent parada a Artesa de Segre per esmorzar. Ens trobem amb els famosos croissants de gairebé un kg! I decideixo encarregar-ne un per sopar! Anem per feina, que encara farem tard!

DADES DE LA VIA
Grau: V+
Longitud: 230mts en 6 llargs
Material: 15 cintes exprés i algun friend per reforçar o tasconcs, i alguna baga per savines
Orientació: Sud, ideal per a un dia assoleiat d’hivern.APROXIMACIÓ
Marxem de Artesa de Segre, cap a alòs de Balaguer. Passat el pont continuem recta agafant la pista de sorra. Continuem deixant enrera un picnic, fins a arribar on s’eixampla la pista. Aquí deixarem el cotxe.
Mentre ens aproximem veiem com a la zona hi ha dos tipus de roca, primer sembla conglomerat fins a arribar al calcari. De seguida es veuen dos esperons clarament diferenciats de calcari, el primer ens marca clarament el traçat de la nostra via.
Quin esperó més xulo!
Arribem i ens trobem amb la sorpresa de que tot i matinar hi ha una cordada, que molt tranquils s’estan preparant per fer la via.
Jo, al principi, una mica neguitosa per el tema temps! Fins que l’Alfredo em fa veure clarament que el millor és clamar-se, ja arribarem.

La via comença una 20mts més amunt en línia recta de on hem deixat el cotxe. I podem pujar per el caminet que hi ha cap a l’esquerra o camp a través com els hi vaig indicar jo (malament), grimpant una miqueta fins on es veu clarament el peu del primer llarg.

PRIMER LLARG (IV+, 35MTS)
Ens esperem a que la cordada avanci. Mentrestant ens repartim els llargs, gairebé a “pedra, paper, tisora” . Decidim que l’Alfredo començarà, la Montse farà el 3er llarg (orgàsmic), però jo vull fer el 4art (que quan vaig fer la via em va semblar molt difícil). Així que jo faré el 4 i 5 i la Montse acabarà la via.
L’Alfredo segueix les dues xapes que marquen la línia vertical del primer tram, sense cap tipus de problema. Només te dos parabolts però és deixa fer molt rebé! La Montse i jo aprofitem per posar-nos al dia mentre l’Alfredo deixa espai a la reunió amb la primera cordada.

Quan m’hi poso jo, darrera la Montse faig caure un roc que....sort que no hi havia ningú (i això que l’Al m’avia avisat!)

SEGON LLARG (IV+, 50MTS)
Similar al primer llarg, encara poc net, amb bastantes herbes etc. Just a la sortida hi ha una savina que demana ser assegurança. Doncs res “a por ella”. La resta de parabolts (3 en total) es troben amb molta facilitat.
El llarg acaba en una reunió improvitzada en un arbre.
Anem caminant fins a peu del 3er llarg. No hi ha reunió.

TERCER LLARG (V, 35MTS)
Tenim a la cordada d’abans entretinguda per arribar a la reunió... es tracta d’una reunió poc còmoda (la única de la via) i sembla que fa una ventolera impressionant! Això els fa baixar...be, la Montse comença.
Des de peu de llarg, es comença cap a la dreta resseguint el petit esperonet que hi ha, i un cop sota el primer parabolt, sempre amb tendència a la esquerra, sense perdre l’estel·la de les assegurances.
És tan espectacular com el recordava, a cada pas hi ha una pressa millor! Tot és com un formatge gruller! Per disfrutar com una “Enano”.
Quan més amunt més aire! Tant que la bosseta de magnessi s’aixecava, i també, les bambes! Ostres tu...a veure si tenien motiu de pes per baixar! –penso- i això que a baix em deia a mi mateixa –ja! Els del GEAMM no s’acoquinen mai!- i a sobre, ara em toca a mi!!!! GLUPS!

QUART LLARG (V+, 40MTS)

Ostres, em preocupo una mica per 3 motius:

- el cangueli de quan el vaig fer el primer dia

- recordava que al primer tram queien pedres

- fa un vent impressionant “Lucha cobarde!”

M’enfilo cap a munt abans de pensar-m’ho més del compte.
Això sí els hi demano un grapat de friends per si de cas m’entra el cangueli!
La sortida és saltant l’esperonet i passant per dins el diedrillu, en aquest tram hi ha dos parabolts que es veuen a mesura que puges. Amb tendència a la dreta. Arribes a una repisa, i comença el tram maco! Primer be, i després recordo el canvi de color de la roca, ara més vermell.
De cop està replet de assegurances, les noves més uns 3 pitons antics. Així que no es pot patir gens! Hi ha manetes, però de cop desapaixen els peus! Sense mirar-m’ho cap amunt recta. La recomensa; una reunió per a senyorets! Em planto allà i, uala! Ja no fa vent!

CINQUÈ LLARG (IV+, 40MTS)
Ara ja estoc enfrascada, i recordo que la reunió que m’espera és tant o més còmoda que aquesta. Així que “aquí os quedais, xaval!” ara ja estic enfrascada! Que xulo és tot! Això és millor que.....be, és molt bo! Comences amunt fins a una repiseta petita. A partir d’aquí cap a la dreta, alternant amb l’esquerda espectacular que ara tens els peus a la seva dreta i ara el forat et queda entre mig. Passada la repiseta poso un friend, perquè el següent parabolt queda una mica lluny!
Passat l’esperonet de l’esquerda, vas cap a l’esquerra, passes dues repisses bastant trecandes i tata xan! La següent reunió!

SISÈ LLARG (IV, 35MTS)
El cim per la nostra convidada d’honor!
Aquest llarg convé reforçar-lo una mica. No per la dificultat, tan sols per la distancia entre parabolts. De fet només n’hi ha 2 o màxim 3. Tot recta amunt, deixant a la dreta un sostre petitonet. Arribes a una repisseta (et queda un petit arbust a l’esquerra). I ara clarament a la dreta, passant per sota un altre sostre que et quedarà a la esquerra.
Arribem a la última reunió!

Som uns craks!
DESCENS
Pugem una miqueta més amunt. Assegurats. Ara ja sí al cim, veiem una “mardufia” de pi! Que ens queda una mica avall. Doncs sí, aquí farem el rapel, que ja hi ha preparat, ho veurem quan arribem a peu de l’arbre.

Tot avall (es veu clarament el traçat), una 35/40mts.
Ara comença el que a mí m’agrada! La pedreda i la baixada xunga. Em dec estar fent gran perquè cada dia que passa sóc més patosa!

Arribem a baix a la passera. Estem super feliços!
Ha valgut la pena repetir i hem escalar amb molt tranquil·litat!
Ara l’Alfredo i la Monstse són els encarregats de portar a fer aquesta fantàstica via, a qui en tingui ganes!

Una de les grans coses del dia, per arrodonir: vem tornar a Artesa a buscar el meu croissant (més 2 més que varem comprar), i allà ens va vvenir a Saludar en Xavi de Lleida, amb una noieta em temo...molt especial!
Més rodó impossible, no?!
Ther!

Moltes gràcies Esther!

A tibar!

2010-01-31T11:38:00.001-08:00

Per fi cap de setmana d'escalada esportiva! Quines ganes boges de trepar i trepar i tibar i tibar... Mirem a kpujo i onaclimb i apareix:

"A Collbató hi ha més de 130 vies de dificultats molt variades, des de 4b fins a 7b, totes elles generosament equipades, exceptuant algunes de caràcter més clàssic. És una zona molt propera al cotxe, amb aproximacions francament curtes. Sector ideal per als freds dies d’hivern. De graduacions poc apretades és ideal per iniciar-se en dificultats que no tenim assolides"

Plan immillorable!

El dissabte quedem amb en Francesc i la Lorena. Anem a posar a prova com està el rendiment del nostre entrenament setmanal i no sembla que estigui fallant. Ens situem al sector Graus SE i escalem les 19, 20, 21 i 22 (V, V, 6a, V+/6a).

Després ens passem a la 17 i a en Francesc li cau un altre 6a. Jo ja no puc i provo de 2a. Com deia a les ressenyes l'equipament és generós i dona confiança obrir de 1r, no fa gaire por ;P

El diumenge hi ha sortida GEAMM. Quedem a Cardedeu i ens trobem amb en Jaume, en Xavi i la Eli. Al casal del Bruc ens esperen l'Anna F. , l'Eva i l'Alfredo. Avui el dia no és tan soleiat però mica en mica ens anem animant. També les vies del sector Pell Roja estan superbé! Entre tots obrim les vies i cadascú prova: de primer, de segon, ara un altre cop.... Som uns campions! I ens ho hem passat molt bé! Finalment surten uns ratxos de sol i sembla que hi ha millor ambient... La pena és que ja va sent hora de plegar...

Estic satisfeta i contenta, l'entrenament no només em resulta pràctic a nivell físic, també la motivació augmenta i més amb companys i companyes com els d'aquest cap de setmana.

Vagi bé gent!

simon + aros + cinta equilibris

2010-01-29T09:39:00.000-08:00

Dimecres, 27 de Gener... Més entrenament!

Després de suspendre la sortida de diumenge a escalar, hi ha molta motivació i ganes de tibar força, així és que començo la sessió amb ganes a tope!

En primer lloc: ESCALFAMENT. Estiraments, córrer una mica, començar a tocar les preses... Super IMPORTANT! Després:

3 activitats per 3 grups. Anirem rotant fins completar-les totes:

Simón: consisteix a fer tres moviments i el company tres més, l'altre tres i així successivament. Per força s'ha de fer en el sector del rocòdrom de semidesplom. En total amb el meu company fem 26 moviments però és clar, que repetim 13 vegades un i 14 l'altre, i que mica en mica es van acumulant en els nostres avantbraços.
Desplaçaments laterals i verticals: es col·loquen uns aros a l'alçada de 1'5 metres amb una separació entre ells d'un metre. Es comença per una banda, per exemple la dreta i s'han de resseguir per fora sense agafar les preses que hi ha a l'interior de la circumferència. Després baixar per entre els dos aros i rodejar per sota, després per dalt i tornar a passar per entremig fins a l'inici. Resumint que es fa com un 8 però de costat, que seria com el símbol de l'infinit.
Equilibris: tornem a tenir la cinta plana ben tensa i aquest cop sense sabates -molt millor- anar endavant amb la tècnica explicada l'últim dia, fer mitja volta, anar endarrera... Aquest cop se'ns dona molt millor!!!

I finalment, ESTIRAMENTS i recollida de material.

La setmana vinent més!

Resistència + Equilibri

2010-01-23T12:47:00.000-08:00

En aquesta activitat, l'Aitor ens explica que treballarem al 70-80% de les nostres forces. És a dir, que no l'apurarem tota per no deixar-nos els braços petats però que començarem a anar per feina. És convenient agafar primer una mica de to muscular.

Ens posem per parelles i farem 3 sèries de:

35 moviments x 4 vegades. Descans quan ho fa el company.

Entre sèrie i sèrie, fem 10 minuts de parada per recuperar una mica l'àcid làctic i que no es cristalitzi als nostres músculs.

En total 420 moviments que hem de fer per sobre del plafó, evitant massa desplaçaments laterals per tal de fer traccions en vertical i treballar més la musculatura. Val a dir que 35 és un mínim i que aquestes sèries podem ampliar-se fins allà on creiem que és el límit del 70-80% de les nostres forces. El mínim és de 30 moviments, menys no es considera gairebé entrenament.

En els 10 minuts de descans, aprofitem el temps i fem equilibris sobre una "slack line" o el que en diem corda fluixa, jejeje :) Però no la va deixar gaire fluixa doncs sino és massa difícil: la vam batejar com a "fun line".

La tècnica consisteix en col·locar un peu davant de l'altre per sobre una cinta plana de 5 cm d'amplada i uns 8/10 metres de llargada. La mirada ha d'anar cap a l'infinit i hem de controlar el pes corporal amb el dit gros del peu. Al mínim desequilibri, treurem un peu i reequilibrarem el pes del cos.

Ha estat divertit!!!

La millor sensació del dia: anar a dormir satisfet i amb els dits de les mans i els braços encara fem xup-xup, xup-xup...

També haig de dir que a l'endemà més o menys em trobava bé però sentia un petit dolor en les braços, el que vulgarment anomenem agulletes, més ben dites tiretes.

Això sí, després de les proves inicials de velocitat sí que vaig tenir agulletes...

Passo informació interessant:

LES AGULLETES

Les clàssiques agulletes que es produeixen en la pràctica de l’esport, malgrat que molta gent no li doni importància, és una lesió. Es considera una rotura de fibres musculars en la seva mínima expressió.

El nom d’agulletes, prové de que es produeix una cristal·lització de l’àcid làctic del múscul que ha treballat. Aquests cristalls es clavarien en el múscul com agulles, al moure’l, però la pràctica de l’exercici disminueix el dolor, lo que fa pensar que el calor dilueix el lactat. Aquesta teoria és falsa ja que l’àcid làctic no es cristal·litza a temperatura corporal ni a 5 graus sota cero.

La molèstia que es produeix, es degut a dues raons:
- Per que la fibra muscular és dèbil i no és capaç d’aguantar el nivell d’exercici.
- Per que s’ha realitzat un treball muscular excessiu, en proporció al nivell d’entrenament de la persona, i per això, la fibra no és capaç d’aguantar-ho.

El dolor que caracteritza a les agulletes és produït per la rotura cel·lular dels ions de calci i potassi, que són elements molt irritants i dolorosos. Aquest procés, desencadena un mecanisme d’inflamació, que arriba al punt àlgic entre les 24 i 48 hores.

Les zones més afectades, normalment, per les agulletes, són les unions musculars i els tendons propers a les articulacions. Això, és degut, a que en la zona musculotendinosa és on existeixen més fibres musculars dèbils, i més tensió. Les agulletes acaben amb les fibres dèbils, i les que aconsegueixen aguantar la pressió, es van tornant més fortes.

Quan un esportista baixa el seu nivell d’entrenament, moltes fibres musculars s’atrofien, quan comenta l’entrenament, les parts més dèbils es trenquen, i es fa una selecció de les millors fibres.
Les agulletes, per tant, són part d’un procés d’adaptació. Lo únic que es pot fer per evitar-les, és fer exercici regularment, i si sortim d’una lesió i/o període de descans, fer entrenaments de forma progressiva.
També l’aplicació de fred, és una forma d’ajudar a baixar la inflamació.
Si ja tenim les agulletes, la única manera de solucionar-les lo més aviat possible, és fer els mateixos exercicis que la van produïr, però amb una càrrega menor.
Per últim, la recuperació de les agulletes, lo millor és una bona alimentació abans de realitzar l’exercici.

A reveure i fins la propera sessió!!

Propòsit 2010: entrenament al roco

2010-01-13T13:15:00.000-08:00

Bufffffff...

Ja se sap, si es vol millorar la tècnica, la força, la resistència i sobretot la motivació... O entrenes setmanalment o els resultats són una mica escassos. I que jo digui i em convençi d'això, ja és molt.

Rebo un mail inesperat d'en Marc que hi ha places lliures per l'entrenament en rocòdrom del Club Excursionista de Palautordera m'hi fa repensar en la idea d'apuntar-m'hi i plantar cara aquest nou any que comença.

L'entrenament consta de 12 sessions un cop a la setmana de durada d'una hora i mitja. Al principi es fa una avaluació inicial de velocitat, equilibri, flexions, abdominals en suspensió, fons de trípecs, dominades i salt. En principi aquests resultats s'han de comparar amb els resultats al finalitzar l'entrenament i hi ha d'haver una millora en tots els aspectes, ni que sigui una mica.

També es fa un recull dels objectius que vols assolir (o nivell de dificultat en roca o en condicions físiques...) i altres objectius més secundaris o la disponibilitat per entrenar i els mitjans que tens per aconseguir-ho. És important tenir clar aquests aspectes doncs per assolir determinades expectatives convé preguntar-se què vols millorar o aconseguir.

L'entrenament el porta a terme un tècnic dels Guies del Camp Base, l'Aitor, que és un crack.

Som 7 persones (3 noies i 4 nois) i espero que poguem assolir els nostres objectius.

En la mesura del possible aniré apuntant de forma periòdica els exercicis de les sessions (metodologia, duració, objectius...) per anar fent un recull i que pugui ser d'utilitat a la resta de gent.

Avui ha estat el primer dia i hem fet els exericicis d'avaluació inicial. I estic una mica xooooofff ;P

A tibar-li!!!

... viatge al Marroc...

2010-01-08T07:56:00.000-08:00

Salamaleicum!
Després d'altres nadals frustrats amb intents de viatjar al nord d'Àfrica, per fi aquest 2009-2010 ha estat possible. Setmanes de preparació: la ruta, el billet, l'equipatge, el material, la furgo, els papers, la organització, el planning....
El resultat ha estat 8 dies visquent una experiencia inolvidable, un viatge de molta proximitat a la gent i un regal de paisatges de muntanyes, palmeres, oasis, dunes, cels estrellats, nits de lluna plena i matins de sol lluminòs i radiant.

Vam sortir el dia 27 al migdia amb vaixell des de BCN fins a Tànger. La idea és programar una ruta de carreteres per fer amb la furgo, fer una primera aproximació al país per veure les seves muntanyes i parets, tot projectant algunes idees de cara al futur. També visitar algunes de les ciutats, per recórrer les medines, els zocos...

28/12/09: arribada a Tànger. Nit a l'alçada de Casablanca en un càmping amb bones instal·lacions, proper a la costa (Càmping Siad aprop d'un complex turístic anomenat Skoura)

29/12/09: Marrakech. Dinar en un riad típic de la medina i passeig per la plaça Djema el Fna, el zoco, la medina, els curtidors de pell... L'ambient és d'una activitat constant, gent amunt i avall, motos, ases, bicis, peatons, nens, turistes... A la nit la plaça s'omple de restaurants a l'aire llire i l'espectacle comença, hi ha música en directe, venedors ambulants... Abandonem la ciutat i creuem fins pasada la mitjanit el port de l'Atles, passant la nit en una població de pas en un aparcament de camions. Com sempre hi ha algú que fa de vigilant nocturn per una modesta propina.

30/12/09: continuem carretera a Ourzazate per veure la kashba i fent via per arribar a les Gorges de Dades on dormim en un càmping-hotel més sols que uns mussols. El paisatge és molt espectacular, les muntanyes rocoses de color vermell, palmeres, rius...

31/12/09: avancem cap a les Gorges de Todra, evidentment no ens podíem perdre aquesta ansiada visita. Arribem ben d'hora, hi ha pocs escaladors a les parets. En Sofian que feia dit a l'entrada a la vall, ens mostra en un plis plas els sectors més famosos: el pilar de Couchant, els jardins, l'elefant, les gorges petites... Quedem fascinats de les roques tant vermelles, del riu, de la verdor del fons de la vall, de la temperatura... Ens volem quedar a viure! Mica en mica les partes es van omplint d'escaladors: la roca púrpura del todra, la via clàssica al pilar... Oh! quina enveja! Nosaltres si volem passar en cap d'any al desert només podem fer una via! I dit i fet, pim pam fem una via de 40 metres de calcari fascinant de color vermell i ple de bústies i fissures... Res més, enfilem de nou la vall per anar cap a Merzuga, al desert de Erg Chebbi.
Quilòmetres i quilòmetres d'asfalt per arribar a aquest racó de Marroc que casi fa frontera amb Argèlia. Tot just arribem a la gran duna, es posa el sol i apareix la lluna. Quin espectacle de colors! Coneixem en Barakt que ens ofereix una nit de cap d'any molt especial: excursió nocturna en dromedari, sopar a la llum de la lluna plena, foguera, música i dormir en haimes. Uafff!!! quin plan! sense dubte, la mirada d'aquell noi era sincera i el plan era perfecte. Cap allà que hi anem!
I quina nit més especial de cap d'any... No tinc paraules. Espero i desitjo que passem molt més caps d'any com aquest, amb una rebuda tan exòtica a l'any nou.

1/01/10: Refem la carretera, aquest cop acompanyats per en Mohamed fins Erfoud. De les dues màgiques passem al llac Srji, a pocs quilòmetres del desert. Fem carretera cap Ar-Rachidia i avacem fins Midelt, de nou travessant valls rocoses ambientades per oasis de palmeres i rius abundants (Gorges de Ziz). Dormim a Azrou, que és una població que ben podria ser Àustria o Suïssa, doncs hi ha un majestuós bosc de cedres i cims nevats amb algunes pistes d'esquí.

2/01/10: fem una petita intrusió en el món de turista marroquí típic i visitem els micos autòctons que hi ha en aquests boscos, que estan farts de cacahuets i galetes de xocolata però que són divertits i molt monos, mai millor dit! Cansats de fer el paperina amb el micos, de nou pillem carretera i arribem a Fes. Ja hi tornem a ser: cotxes, claxons, motos, bicis, peatons, burros carregats amb persones i aliments... Quin yuyu amb la furgo! Decidim quedar-nos a la part nova de la ciutat, dormir en un hotel baratet i aparcar la furgo just al davant per tenir controlat tot l'equipatge. Agafem un taxi i visita de tarda-vespre amb un noiet que es diu Abdel i el seu amic Si Mohamed. Fes és una ciutat que et trasllada segles al passat, les portes d'accés a la medina és un batibull de persones, taxis, fums, motos... Sorolls, olors, colors... Realment desordenat i brut, però autèntic i fascinant alhora. Veiem les mesquites de Karaiouan, Al Andalus, els curtidors de pell, una "madraza", un museu d'instruments i música tradicional, la panoràmica nocturna de la ciutat... Passegem per la medina de la mà d'un nen que és més eixerit que un gíngol i del seu amic que estan encantats d'explicar-nos coses i mostrar la seva ciutat als estrangers. Prenem uns tes a la menta i mengem el millor entrepà que he provat mai, en un xiringuito de carrer, només encantats per la màgia del carrer i el moviment de la gent amunt i avall.

3/01/10: visita del nostre veí Hassan a Fes. Quedem en una avinguda principal i fem una immersió total amb el seu cosí que viu a la cuitat i el seu germà, en Si Mohamed (deu ser un nom típic d'allà, no és el primer). La henna, la xilaba, el xai, els banys termals, la sopa "harira"... Tot un dia acompanyats d'aquesta gent que van fer de la trobada un inici d'una relació molt especial.

4/01/10: carretera a Chefchauen, al cor del Rif. Un dia únic de pluja que escollim per fer-nos un massatge després de tan estrés jejejjeje. Aquest poble és molt peculiar perquè les parets i les portes dels carrers estan pintadets de color blau per espantar els mosquits (diuen) i també pots fer-te un fart de fumar "quif"... A la nit retorn a Tànger per agafar el vaixell camí a BCN. Ens esperem moltes hores de mar i mar... Sort tenim de la amable companyia d'en Hassan i en Si Mohamed que també estan de retorn a casa, tots cap a Palautordera.

En resum: un viatge exòtic i farcit d'autenticitat que ens ha deixat amb bon gust de boca per tornar amb ganes d'explorar al màxim les seves parets i les seves muntanyes i com no gaudir del seu menjar i de la obertura de la seva gent.
Inshala sigui possible!

Inshala amb companys dels SEDEG i del GEAMM!!!

Inshala mantinguem en el record per sempre aquesta experiència tant fantàstica!
Records a tots els que us hem conegut en aquest viatge i sucram per la vostra amabilitat.

tancat per vacances

2009-12-25T17:10:00.000-08:00

Aquestes vacances fugim de la febre consumista i de la diarrea caganera del nadal cap al país d'entrada a l'Àfrica, el Marroc, a la recerca de nous paisatges i noves experiències. Us desitgem que passeu unes bones festes envoltats de qui més estimeu i sobretot...

Et desitjo primer que estimis i que estimant t'estimin. I que si no és així, siguis breu en oblidar i després d'oblidar, no guardis rencor. Et desitjo també que tinguis amics i, encara que poc savis, siguin nobles i fidels, i que n'hi hagi almenys un en qui puguis confiar cegament. I perquè la vida és així, et desitjo també que tinguis enemics. Ni molts ni pocs, en la mesura exacta, perquè així et faran qüestionar les teves pròpies certeses. I que entre ells, n'hi hagi almenys un que sigui just, per tal que no et sentis massa segur.

Et desitjo també que siguis útil, però no insubstituïble. I que en els moments difícils, quan no et quedi res més, aquesta utilitat et serveixi per mantenir-te en peu.

Igualment, et desitjo que siguis tolerant. No amb aquells que s'equivoquen poc, perquè això és molt fàcil, sinó amb aquells que s'equivoquen molt i de manera irremeiable i que fent bon ús de la teva tolerància, serveixis d'exemple als altres.

Et desitjo que sent jove no maduris massa de pressa, i que ja madur, no insisteixis en rejuvenir, i que sent vell no caiguis en la desesperació. Perquè cada edat té el seu goig i el seu dolor i han de fluir entre nosaltres. Et desitjo també que tinguis algú de qui respondre, que vegis com creix i com madura i que reconeguis la teva aportació en la seva forma de ser i en la seva forma de sentir. En allò bo, perquè no hi ha res més preciós que la vida, i en allò dolent, perquè et farà sentir les teves limitacions més profundes. I perquè siguis conscient que, encara que tu no ho vulguis creure, i per molt que intentis evitar-ho, hi ha moltes coses que se'ns escapen de les mans. Per sort.

Et desitjo de pas una mica de tristesa. No tot l'any, sinó tan sols un dia. Però que aquest dia et serveixi per descobrir que el riure habitual és bo, que el riure diari és avorrit i que el riure constant és malsà. També et desitjo que visquis moments difícils, aquells que posen a prova la nostra fràgil fortalesa, i que t'ensenyin qui ets i qui tens al teu costat. I que quan aquests moments difícils passin, perquè tard o d'hora sempre acaben passant, sàpigues donar-te compte que tot es pot superar i que, encara que molt poc, ets una mica millor que abans. I que aleshores sàpigues donar-ho als altres, ajudant-los quan els arribin les dificultats. Et desitjo que descobreixis, i amb màxima urgència, que més enllà del teu dia a dia existeixen i et rodegen sers oprimits, tractats amb injustícia, i persones infelices.

Et desitjo que acariciïs un gat, tiris una pedra a un riu i escoltis el silenci de l'albada, perquè seràs feliç amb no res. Desitjo també que plantis una llavor, per petita que sigui, i que l'acompanyis en el seu creixement, per tal que descobreixis de quantes vides està fet un arbre.

Et desitjo també que tinguis diners, perquè és necessari ser pràctic. I que almenys una vegada a l'any en posis una part davant teu i diguis: "Això és meu", només perquè quedi clar qui és l'amo de qui. Et desitjo que cap dels teus somnis es mori, però que si en mor algun, puguis plorar sense lamentar-te de no haver fet el màxim possible. I de seguida, alçar la vista i tornar a començar.

Si totes aquestes coses t'arriben a passar, no tinc res més a desitjar-te...
Els millors desitjos pel 2010

retornant a les parets

2009-12-09T11:07:00.000-08:00

Retornant a les parets, doncs després d'un seguit de caps de setmana liats amb infinitats de coses i altres projectes a mitges, hem pogut fer una escapada i anar cap al Priorat i les Garrigues.

I tocar roca!!! A Margalef i Vilanova de Prades, com no, ens encanten!!

Aquest cop acompanyats d'en Francesc i la Lorena, dos grans amics: un fora de sèrie en l'escalada i ella una campiona que és moolt, mooolt però que molt valenta.

I si no, mireu quines fotos:

Sector Penyes Altes (Vilanova de Prades)

Sector Cingles del Molí (Margalef)

Ell tibant a matar en un bon desplom i ella, per les alçades que mai hagués imaginat jejejjejeje...En Sergi tampoc s'ha quedat curt... Recuperant les forces...

I la Montse, que amb dos vies ha pillat unes tiretes que més val que reemprengui una mica d'entrenament setmanal al rocòdrom...

Les furgos, com sempre, a la fi del món, esperant més carreteres i nits de plàcida son i un bon i merescut descans.

A reveure!

Barranc del Boter (LLeida)

2009-11-22T11:04:00.000-08:00

Per enllestir el monogràfic de grans verticals que van organitzar fa uns mesos els megacracks del GIEG (Grup Investigacions Espeleològiques de Granollers) anem al barranc del Boter. Primer fem la via ferrada Regina en un tres i no res per arribar a la capçalera del barranc i a continuació descendim per els vertiginoses i aèrees parets del salt del Boter.

És la cascada més alta de Catalunya situada a la comarca de l' Alt Urgell, a la localitat d'Oliana. La situació geogràfica és la Serra de l'Aubenç, al municipi de Peramola.

Nivell de Dificultat: 5/6

Ràpel més Alt: R3/93 metres

Horari Global: nosaltres 7 hores en total

Equipament: MOLT BO

Ràpels llargs i aeris.
Equip: 9 membres de GIEG

Voldria donar el meu agraïment i la millor enhorabona als meus companys del GIEG per la seva extraordinària "manera de fer".

Sergi R.

XVè curs d'iniciació a l'escalada SEDEG

2009-11-02T12:36:00.000-08:00

Encara queda la cloenda però podem dir que ja hem enllestit el XVè curs d'iniciació a l'escalada en roca amb un resultat completament satisfactori tant per part dels monitors del SEDEG com per part dels participants.

En total han completat el curs 10 alumnes que han satisfet i assolit amb escreix els objectius proposats i les habilitats, destresses i maniobres necessàries per escalar vies esportives i clàssiques equipades amb total seguretat.

Ara ens espera un any per compartir escalades i moltes més aventures!!!

FELICITATS A TOTS ELLS I TAMBÉ A LA COMISIÓ ORGANITZADORA DEL CURS QUE HA ESTAT FENOMENAL!!!

Ànims i a seguir endavant!!!

Tardor a Ordesa

2009-10-12T10:33:00.000-07:00

La muntanya es vesteix de colors de tardor al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut. La vall d'Ordesa és un immens solc esculpit per glaceres on s'alcen vertiginoses fortalesses calcàries a banda i banda del riu Arazas. Es troba envoltada de denses avetoses, pinedes, fagedes, prats espectaculars salts d'aigua i nombrosos cims de 3.000 metres entre els quals destaca el Mont Perdut. Població de Torla amb les parets d'Ordesa al fons

Orientades principalment al sud, les principals parets són el Tozal del Mallo, el Libro Abierto, el Gallinero, la Cascada i la Fraucata. L'escalada a Ordesa és d'extrema dificultat condicionada per la verticalitat de les seves parets, la manca de definició d'alguns passatges, els grans blocs rectangulars i les fissures poc contínues. Diguèssim que no ens hi veuran escalant a nosaltres, els manyos... O qui sap!!

Tozal del Mallo

Enfilem des de la Pradera de Ordesa pel corriol ascendent cap al refugi-mirador de Calcilarruego, per la senda del caçadors, que puja uns 600 metres de desnivell per una magnífica fageda. Panoràmica des del mirador

A partir de llavors prenem el caminet que a mitja alçada recorre la vessant esquerra de la vall al llarg de la Faja de Pelay. El corriol ens porta al circ de Sosao on gaudirem de la cascada de Cola de Caballo i en descendre de nou cap a la Pradera, amb las Gradas de Soaso, les cascades del Estrecho i la Cueva i altre cop espléndits boscos de faig i avets.
Un altre cop hi tornarem, això segur, i farem la ferrada de la cascada del Sorrosal, que ha quedat pendent i el cim del Mont Perdut és clar, el Cilindro de Marboré, el Tallón, las clavijas del circ de Cotatuero, de Salarons, la Faja de la Flores, la vall de Pineta, el circ de Gavarnie... Sempre ens quedan milers de sortides per fer!!

http://www.clubpirineos.org/index.php/Rutas/Vias-Ferratas/VIA-FERRATA-DEL-SORROSAL-Broto-Huesca.html

VO TV: Programa Petjades a Sot del Bac

2009-10-02T10:04:00.000-07:00

Ei, els protagonistes...
L'Anna
L'Eduard
Tomàs
Sílvia
Montse

Representant a SEDEG, és clar!

Podeu veure-ho a:

http://www.votv.cat/videos/petjades-01-el-figaro

Desitgem que us agradi :)

Arrampicata in Sardegna

2009-09-10T11:09:00.001-07:00

Més endavant us expliquem...

Jatun Ayllu Yura*

2009-09-04T10:44:00.000-07:00

*Frase en llengua quechua que vol dir "Gran Ayllu Yura". Yura es pot traduïr en l'actualitat com arbust o planta de tall petit. S'enten per Ayllu la unitat territorial on conviuen famílies que comparteixen la mateixa identitat col·lectiva, costums comuns i organització social.

Bolívia Yura 2009

Som un grup de sis noies i un noi que decideix marxar cap a Bolívia immersos en un Camp de Solidaritat que any rera any organitza Setem, una ONG fundada a Catalunya.
La intenció del camp és coneixer el funcionament intern d'una ONG de caràcter local, en aquest cas ISALP: Investigación Social i Asesoramiento Legal de Potosí, que des de 1985 treballa amb les comunitats indígenes de l'altiplà andí. L'objectiu és consolidar estratègies de substistència del pobles indígenes originaris, revaloritzant el seu sistema polític-econòmic, ritual i festiu, per enfortir el seu model social d'Ayllu, fent un desenvolupament sostenible responsable, reafirmant la seva identitat i territori i aprofitant els recursos naturals i humans locals.

Per altra banda hi ha la vivència durant dos setmanes en un dels internats de les petites però extenses comunitats de l'Ayllu Yura on viuen els nens i nenes al llarg de la setmana mentre els seus pares treballen fora i lluny de casa.

Al llarg de deu dies hem estat compartint i convisquent a l'internat de Tica Tica, població que queda a la carretera de Potosí a Uyuni, l' última de destacat interés turístic. L'internat acull alumnes de l'escola Elizardo Pérez (1) dels dels 5 als 17 anys aproximadament. Durant aquests dies hem tingut temps per aprendre de les seves costums i hàbits, de les seves cançons i instruments, dels seus jocs i entreteniments, però també de les seves preocupacions, dels seus projectes de futur, de les seves il·lusions...

Amb ISALP hem pogut viure en primera persona com són les reunions i els projectes que es desenvolupen a les comunitats i hem recorregut paisatges de sommi, hem creuat valls, rius, muntanyes, planícies... Entre pobles i famílies de cultura mil·lenària i encantadora, amb la seva acollida càlida i afectuosa, amable i humil. Amb en Ramiro a Saruyo en una reunió comunal on es tractaven temes d'agricultura ecològica i sostenible i amb el Gilberto i en Grover a Pisakery en una reunió de dones per parlar sobre els seus drets i deures com a indígenes. Senzillament un parell de dies inolvidables i exemplars per la nostra vida, molt emocionants i únics per nosaltres.

Després de totes aquestes experiències, el grup es reuneix de nou i fem un tour turístic pel Salar d'Uyuni i les llacunes del sud de Bolívia, casi a Xile. Perfils de muntanya, geisers, fred, flamencs andins, sal, volcans, vicunyes, llames, cóndors, astruços... Infinitat de bellesa i paisatge, de desert i de sol...

Tornem a casa i deixem una part important de nosaltres als andes. La Pachamama ens ha enamorat, la chicha, la coca, l'artesania i erspecialment els companys i companyes que en pocs dies ja hem començat a estimar. I molt. LLàgrimes de comiat i desfem el camí cap a el Alto que un dia amb tanta il·lusió i alegria vàrem començar a enfilar.

Tinkunacama (2) per tota la gent que hem conegut de Bolívia!!!

Jallalla (3) germans!!!

I una superabraçada per tot el grup de Setem que sou uns companys/es de viatge insuperables!!!

(1) Va ser el creador de l'escola indigenista Warisata en la seu mateixa dels ayllus de l'altiplà. Pérez va ser c0onsiderat el fundador de l'educació rural a Bolívia. Entre els actes destacats va fer la organització del 1er Congrés Indigenista Interamericà que es va realtzar a Pàtzcuaro, México l'any 1940. El 1949 va ser nomenat Ministre d'Educació gràcies a la proclamació popular que el volia en el càrrec, degut a la seva lluita pels indígenes.

(2) Vol dir "fins sempre"

(3) Visca!

Bolívia -Yura 09-

2009-08-03T03:35:00.000-07:00

Hi ha païssos on tenim els rellotges, hi ha d'altres on només tenen el temps

El primer síntoma que estem matant els nostres somnis, és la manca de temps

La meta en sí no és lo important, la forma com es fa el viatje és el que li dóna sentit
Pren temps per pensar, és la font del poder
No és valent qui no té por, sinó el que té voluntat de vèncer-la

Cal protestar fins i tot quan no serveix de res

Per veure-hi bé no n'hi ha prou en obrir els ulls, també s'ha d'obrir el cor

La vida és impredictible, però no viure-la a fons és la pitjor de les tragèdies

Qui viatja massa depressa perd l'essència del viatge

La naturalesa dels homes és idèntica, són les seves costums el que els separen

Tot el que posseixes és allò que podries salvar en un naufragi Tothom és estranger en alguna part del món

Demà comença una aventura... Seriosa i ambiciosa com sempre...

Rumb a BOLÍVIA!

Cap de setmana multiaventura a la Serra de Prades

2009-07-22T08:55:00.000-07:00

Aquest cap de setmana hem anat a la Serra de Prades amb el GEAMM. La proposta era molt agosarada però alhora molt motivadora: cap de setmana complet en casa rural (Mas de Caret) compaginant ferrada+avenc+escalada+barranc...

Com resistir-se? I més amb la seva companyia!

Ferrada de la Trona

http://www.latrencanous.com/ferratapdf/tarragona/trona.pdf

Avenc de la Febró

http://espeleobloc.blogspot.com/2009/05/avencs-i-coves-de-la-febro.html

Escalada a Terranegra (MontRal)

http://amadorweb.iespana.es/otras%20zonas/tarragona%20zonas%20de%20escalada/montral.htm

Barranc Les fonts del Glorieta

http://www.descensodebarrancos.com/barrancos/glorieta/glorieta.htm

En fi, un cap de setmana immillorable en quan a activitats i companyia...

Per passar la setmana d'allò més feliç somriguent només pensant i recordant lo bè que ens ho hem passat...

I continuar "enganxats" a aquesta combinació d'amistats i d'aventura!

Sortirem a la Vallés Oriental TV!!

2009-07-14T14:40:00.000-07:00

La Televisió Vallés Oriental (VOTV) -que sortirà properament per TDT- està preparant uns programes sobre espais naturals de la nostra comarca amb encant especial. Aquest cop el racó escollit ha estat el Sot del Bac, a Figaró-Montmany. La cita estava prèviament preparada per el nostre veterà escalador del SEDEG, en Tomàs Segarra. Després de diversos canvis de dates i anul·lacions degut al mal temps, avui ha estat el dia.

La idea era fer una emissió al voltant de la passejada que es pot fer fins a la cascada final per aquest feréstec entorn i a més algunes escenes d'escalada, doncs aquest espai és emblemàtic en aquest aspecte.

S'han pres algunes tomes d'escalada a la germana petita, on els protagonistes han estat l'Anna i l'Eduard. Seguidament des de dalt de la cinglera ens han fet una entrevista a en Tomàs, escalador experimentat, i a mi, escaladora més jove (jejejejjejejjeje)

També ens hi ha acompanyat la Sílvia que s'ha estrenat amb un parell de ràpels i ha fet la seva primera agulla. Sí senyora!!! Ets una campiona!!! Felicitats!!

Via Lapònia (V+/Ae, 150 m) Roca Gran de la Portella

2009-07-13T13:42:00.000-07:00

En un sentit ampli, Lapònia (en sami Sameadnäm, en suec Lappland, en finès Lappi) designa el país dels Samis. És llavors una regió boreal europea, situada al nord de la península escandinava (al nord de Noruega i Suècia), al nord de Finlàndia i al nord de la península de Kola a Rússia. Lapònia està situada en gran part més enllà del cercle polar àrtic. El Cap Nord és el punt més septentrional d'Europa (de fet, està situat sobre la petita illa de Magerøya molt a prop del continent).

Ni temperatura sota zero, ni rens, ni ossos bruns, ni neu ni gel ni res de tot això...

Estàvem a Montserrat i feia força calor. Ens decidim per la Lapònia, amb alguns passets entretingudets d'artificial i orientada a l'oest. Grau d'exposició i compromís baix. Llargària: 150 metres, via equipada, material cintes exprés i estreps. Ideal per l'estiu i per compartir amb bons amics.

La Portella gran al centre

L1 V+/Ae: es decideix en Sergi. L'inici és molt divertit, estàs dintre una cova que relament sí que és Lapònia, doncs és fresqueta, fresqueta... Es fa un petit flanqueig a l'esquerra, després sobre una repisa fins arribar a una canaleta que escalem en diedre fins sortir ben bé de la cova. Llavors escalem en artificial fins que més o menys s'acaba una bona fissura i a la dreta la R1. 35 metres

L2 V+: tiro jo decidida i amb ganes i sortim per un terreny fàcil fins un pas delicat i amb panxona molt ben protegit. Seguidament fàcil fins la R2 que està situada sota una bauma. 45 metres

L3 V+/Ae: surt l'Albert un xic a la dreta, s'enfila recte amunt fins trobar uns passos desplomadets que supera en artificial fins tornar en lliure cap a la dreta i R3. 30 metres

L4 IV: continua en Sergi amunt i només superar alguns petits ressaltets fins la següent R. 30 metres més

L5 IV+: continuo amb l'últim tram que s'inicia molt a la dreta, puja vertical amb uns cantells molt bons i a gaudir fins la última R, ja al cim. 20 metres

Descens: 50 metres de ràpel per la vessant nord-est

La resta de penya: en Salva, la Marta i l'Anna per la Saca Gran i la Laura, en Xavi i en Dani per l'agulla de l'Arbret. Felicitats als que s'ha estrenat en via llarga de forma autònoma i que han gaudit també d'un dia perfecte d'escalada per Agulles...

Visca el SEDEG! i...

A per més escalades!!!

Vilmambar 130 mts 6a (V obligat)

2009-07-06T08:05:00.000-07:00

Enfilem cap a la Pastereta, ben d'hora perquè no ens torri el sol. Fran, Rosa i Dani: via Josep Nieto (130 mts V+, V obligat)

Lògic itinerari de placa en diagonal (30, 50 i 50 mts)

Material: bicoins i cordinos.

Equipament: parabolts.

Raquel, Salva i Irina: via Funció Clorofíl·lica ( V 130 mts)

Similar a l'anterior (30, 50 i 50 mts).

Material: 12 cintes i reunió. Chapes vermelles.

Montse, Sergi i Rafa: via Vilmambar (6a, V obligat i 130 mts)
Itinerari molt maco, super ben equipat i molt popular al Clot de la Mònica, la Pastereta (30, 20, 45 i 35 mts).

Equipada el 2001 per J. Moragas, F. García, R. Majó i E. Sales.
Material: 11 cintes i reunió

Descens: tres ràpels, l'últim de 50 mts.

Aconseguim escalar totes les vies a l'ombra (orientació OEST!!!) però la baixada és feixuga i mooooolt calurosa...

Un cop al bar del Bruc, ens trobem amb la Marijou, en Jaument i l'Anna que venen d'escalar per can Jorba. També hi apareix la Lu, companya del GEAMM...

En fi, el petit però GRAN món de l'escalada!!!

Òpera prima 6a *** al Gorro Frigi

2009-06-25T06:32:00.000-07:00

Horari: 1.5-2.5 hores

Dificultat obligada: 5b

Recorregut: 165 metres

Primera asc.: G. Arias, E. Fabra, M.Pedro, Juliol de 1985.

Es tracta d'una via relativament llarga, mantingudeta i molt ben equipada amb bolts de color groc. Segueix una canaleta esculpida per l'aigua. Superecomanable!!!

Aproximació: com que hem estat dormint fins tard i les oportunitats no es poden deixar perdre, agafem el cremallera de Sant Joan -per celebrar-ho, és clar!-i arribem a peu de via en aprox. uns 15 minuts.

Llarg 1+2: 4c + 4b. Perfectament enllaçables, en total una tirada de 45 metres. Tira en Sergi.

Llarg 3: un passet guapo de 5c i perfectament protegit. Passa la Montse.

Llarg 4: pas clau de la via (6a) però generosament equipat i perfecte per fer Ao. Li tira en Sergi i els dos fem trampes... Què us penseu? Ja ho vam provar ja... Però... Un altre cop serà!

LLarg 5 i cim: una escaladeta en diedre de 5b en conglomerat... Tiro amunt i entre boires es divisa la creu, les fites... Es fa ús de la creu per muntar la R.

Totes les reunions són rapelables en el cas que calgui abandonar.

Descens: cables i cadenes equipats per la via normal.

Quin fred carai!!

Arribem al cotxe i en Sergi...

I el mòvil? On tinc el mòvil?? (veu nerviosa i cada cop més estressada)... Merda! merda! merda! A peu de via, joder! Vaig amunt!

Corre que es fa de nit nano!

Sort que vam fer l'aproximació pel cremallera...

Bones escalades,

i namasté.

escalem per Sant Benet

2009-06-21T03:42:00.000-07:00

Dueu sempre el "mosquetó dels invents"... Montserrat és un país d'expansions, i aquestes es fan velles i es rovellen; algunes ens les podem trobar sense xapa. Dueu el "MOSQUETÓ DELS INVENTS" en tot moment. Un "mosquetó dels invents" ha de tenir algun tipus de ganxo, un parell de plaquetes recuperables i una petita selecció de cordinos o bagues entre 3 i 6-8 mm de gruix. Això us permetrà obtenir una assegurança de gairebé qualsevol relíquia d'expansió, o equipar algun merlet. I quan us aventureu en vies de fissura, dueu un joc de tascons, o un grapat de friends petits ( per ex. aliens), fins i tot quan la via estigui considerada EQUIPADA.

Això és el que hauríem d'haver fet, prèvia recomanació del llibre Montserrat Rock Climbs. Ens aventurem a la via del Cabra (6a)**** quatre estrelles a la Panxa del Bisbe: una de les millors escalades esportives llargues de grau moderat a Montserrat, completament esquipada. Ei, el peu de via pinta genial, roca vertical amb panxonetes i canto visible...

Temperatura ideal i bon ambient per escalar... Però diu: la primera xapa està molt amunt, però un tascó mitjà col·locat a tocar d'una fissureta... Oixsss.... ens faltava el mosquetó dels invents... No sé si és que haurem d'anar a fer una revisió oftalmotlògica o què però no veiem res, ni la primera xapa ni res, i de tascons tampoc no en duien... Així és que amb mal sabor de boca ens enfilem millor a la via del costat, la via del Davant (5b) ***: pel Davant combinada amb la variant Canaletes és una de les millors vies llargues del seu grau a Montserrat, una aventura inolvidable... Tiro el primer llarg, una llisquent el primer pas però genial fins la R1. Equipament: espits. Veiem la via del costat, la del Cabra, equipament: burils. Ja dèiem nosaltres que no veiem res... Esperàvem uns parabolts lluents, brillants i tipus... cremallera. Què innocents i quines grans expectatives! Total que el llarg 2 de la via del Davant sense equipament fins la variant Canaletes i decidim baixar, un ràpel de 30 i som al terra.

VAja! quin mal dia que tenim! estem una miqueta malhumorats, feia dies que no escalàvem sols i teníem unes elevades expectatives de passar-ho bé i a Montserrat, joderrr!

Vaaaaa... Dinem, meditem una estona, petita migdiadeta al solet -l'ambient ha refrescat- i tirem a l'Aresta del Violí (5b) ***-100 metres-, a la Miranda de St. Benet. Què bé! tres tiradetes, ventada de tarda al cim i cap a casa!!

Si fos una miqueta més llarga millor...

Per cert, la zona està genial, el llibre està molt ben ressenyat i les vies són excepcionals... El que no entenc és perquè tothom estava escalant al Gorro Frígid i la Magdalena Inferior amb les vies guapes que hi ha a Sant Benet... L'Elefant, la Momieta, la Prenyada...

Bones escalades...

Navegada en veler... ehem , ehem...

2009-06-16T07:15:00.000-07:00

Bé, aquest fet demostra que som uns apassionats de la muntanya però que també ho som del mar. I especialment de la navegació pel mar... La navegació a vela. Uffffs! mira que ens agraden coses...
Contant que el dia 15 de Juny va ser l'aniversari d'en Sergi (uaaaaauuuu 32 tacos!!), doncs fem una passejada en veler de regata amb el Club de Vela del Port de Mataró, que organitzen sortides de 3 hores, en torn de matí i de tarda.
Aquest és el "decisión 7.5". Sí, sí, 7.5 metres d'eslora i mireu si hem apres coses: és un veler de regata, no de creuer. Aquests últims serien els que duen camarot a dintre.

En Sergi, en la foto següent, desplega les veles del vaixell, la davantera és diu Gènova i la posterior, la Major. Amb les cordes resulta que sí que tenim una mica de traça... Ah! i amb els nusos... Si és que el món de la muntanya i el mar són molt semblants...

També vam apendre a portar el timó, cosa que a mi personalment se'm va donar fatal... I que el mapa al mar es diu carta marítima, la brúixola és el compàs... El pal que la vela Major és la botavara... En fi, mooooltes coses... Gràcies al nostre patró, a l'Esteve.

Aquí es pot veure, anàvem ben tombats!!! Fins i tot aquesta maniobra amb les veles té un nom que ara no recordo... Quina passada! és un moment realment emocionant!!
Altres velers de navegació pels voltants... Va fer un dia esplèndid i una temperatura ideal... Fins i tot ens vam fer una capbussada a alta mar!
Aquest és un regalet per en Sergi que és un grumet en potència: la melena a l'aire, la mirada perduda a l'horitzó, el timó a la mà... Mireu quina planta!!

Felicitats i per molts anys més!!!

Espeleoescalada a l'Ariège

2009-05-18T06:20:00.000-07:00

Aquest cap de setmana hem estat a l'Ariège fent una sortida combinada d'escalada i espeleologia. Ens hi han acompanyat uns convidats d'honor de la secció de Gieg: en Mario, en Francesc i Mari i un parella de Torelló, en Quim i la Carme.

La resta del Sedeg hem estat: la Rosa, en Fran, l'Albert N., la Laura, en Xavi, en Sergi i servidora.

La idea era escalar esportiva el dissabte a Sinsat, en els sectors Odin, la Dalle i Petit Pimous. Vies esportives equipades amb químics sobre un calcari excel.lent de placa i fissures, amb l'acompanyament sonor d'un riu cabalós i fresc.

Al vespre podíem veure una cova -l'Ermite-, preparar el sopar i fer carn a la brasa a la seva entrada i després dormir a dintre, en unes sales interiors que tenen una sorra molt fina. I així va anar la cosa. La festa està servida!

A l'Ariège hi ha catalogades i explorades unes 500 cavitats, entre coves i avencs.

Aquesta és la Groutte de l'Eglise, a Ussat les Bains.

Aquesta és la Groutte de l'Ermite, que és on vam sopar, fer la juerga i dormir.

A l'endemà, vam visitar la grotte de Sabart, que té alguna estretor però en general es caracteritza per amples sales i espectaculars formacions.

I això és tot!

esperem repetir-ne moltes més!!

I Curs Monogràfic d'Autorescat en Roca

2009-05-14T06:48:00.000-07:00

Continguts i objectius
Conèixer les tècniques d´autorescat per poder afrontar amb garanties qualsevol incidència que ens podem trobar en una escalada de via llarga. Assolir amb seguretat els coneixements de les diferents maniobres necessàries. Criteris i pautes d’actuació en cada cas. Nusos específics.
Tallers pràctics a realitzar: Desbloqueig del reverso; Ràpel en contra pes; Politges: polipast 3:1; Ràpel assistit; Ascens per corda; Traspàs de pes del reverso a la reunió. Simulacres d’autorescat per accident greu del primer i del segon de cordada.
Primers auxilis en muntanya. Transport d'accidentats. Actuació en un rescat amb helicòpter.

Monogràfic dirigit a:
Escaladors federats què, coneixent i practicant l’escalada clàssica, vulguin adquirir els coneixements necessaris per socórrer a un accident i facilitar un rescat en alta muntanya. Per participar en el curs, cal conèixer les tècniques de triangulació de reunions, saber assegurar perfectament al primer i el segon d’una cordada i dominar el descens en ràpel auto-assegurat.Per inscriure’s serà obligatori tenir la llicència federativa de l’any en curs.

Inscripcions

Cal enviar un mail a http://es.mc257.mail.yahoo.com/mc/composeto=comissiodinstrucciodemuntanya@gmail.com amb les dades personals i fer un ingrés de l’import en el compte 2100.2863.67.0110224653, sent la data límit el 27 de maig del 2009. El monogràfic no es durà a terme si no s’aconsegueixen un mínim de 8 participants. Les places estan limitades a 12 participants.

Programa d’activitats
Dissabte, 30 de maig del 2009 al rocòdrom de Canet de Mar
· De 09:00 a les 10:00 Inscripcions, acreditacions i entrega de documentació.· De 10:00 a les 10:30 Presentació de les activitats.

· De 10:30 a las 13:30 Realització de 2 tallers d’autorescat.· De 13:30 a las 14:30 Dinar (xerrada)· De 14:30 a las 19:30 Realització de 4 tallers d’autorescat.

Diumenge, 31 de maig del 2009 a l’escola de Banyadores (Cabrera de Mar)
· De 9:00 a las 09:30 Concentració a l’aparcament superior de la Font Picant de Cabrera.
Comentaris del dia i distribució de cordades.· De 09:30 a las 15:30 Realització d’un simulacre d’accident greu d’un segon de cordada.· De 15:30 a las 16:30 Dinar (xerrada)· De 16:30 a las 18:30 Realització d’un simulacre d’accident greu d’un primer de cordada.
· De 18:30 a las 19:30 Despedida i entrega de la documentació final.

L’import del monogràfic serà de 45,00 €. Els socis de l’Agrupe i del GEAMM gaudiran d’un preu especial de 25,00 €. Els desplaçaments no estan inclosos. El pagament es realitzarà mitjançant una transferència al n. de compte del CIM: 2100.2863.67.0110224653, deixant clar el nom i cognoms i el concepte “Curs Monogràfic d'Autorescat en Roca”. L’ordre de recepció de les transferències serà l’utilitzat per a l’adjudicació de les places.

Llistat de material
Roba adequada per a l’activitat tenint en conte l’època de l’any. Peus de gat còmodes. Material personal: casc, arnés, baga d’ancoratge, assegurador. Una corda de 60 m., 6 cintes exprés, 2 bagues llargues (120cm) i 6 mosquetons de rosca. Material específic: 5 metres de cordino de 6mm i dos cordinos de 120cm i 6mm.

SEDEG a Mallos de Riglos

2009-05-06T11:51:00.000-07:00

La penya: Rosa, Fran, Albert, Rafa, Pere, Irina, Xavier, Salva, Francesc, Lorena, Laura, Raquel Montse i Sergi

Camp base al càmping d'Ayerbe

Divendres: aproximació Mallos petits... Via Carla V+ aprox 120 metres

Mallo Colorado
Montse, Sergi i Francesc

La resta via Anorèxia: Raquel, Salva i Pere; Fran i Rosa

Via Los Kilos te sientan bien: Laura, Albert i Irina

Via Ultravox: Xavi i Rafa

Dissabte: Via Espolón Adamelo 200 metres V+

Montse, Sergi i Albert

Los Volaos

La resta del grup va fer el Mallo Cored per la Oest clàssica
experiències úniques!!!

Monogràfic de grans verticals: part II

2009-04-13T11:10:00.000-07:00

28 i 29 de Març
Segon cap de setmana amb el monogràfic de grans verticals...

Canviem les destinacions: es substitueix el dissabte el Sallent per la cascada de Cantonigròs (Osona) i el diumenge el barranc d'en Boter (Roca Regina) pel Sallent i el Cavorques (Sant Privat d'en Bas).
La cascada de Cantonigrós estava espectacular, una gran quantitat d'aigua cau uns 20-25 metres i al seu costat, la roca foradada que la mira expectant.

Ohh.. sorpresa! quanta aigua...

Es van fer diversos grups i vam fer dues vies de baixada, banda dreta i banda esquerra. Totes necessitaven passamans recuperables i petits ràpels per accedir a les capçaleres.

pèndul a l'esquerra, què divertit és patinar...

A l'endemà cap a Rupit, més espantats deguts a les alçades. Aquí vam repartir-nos entre el barranc de Sallent i el de Cavorques. El Sallent és un salt d'aigua que s'estimba uns 80 metres avall, on l'aigua perd el contacte amb la roca i es fa microgotes semblant a una pluja fina. El Cavorques està situat a l'esquerra mirant de front, i més amagat de la vall. Per fer-lo vam utilitzar dos cordes de 55 metres. Tota la part vertical la vaig fer amb molt poc estil, de genolls i no és que fes penitència per la proximitat de la setmana santa, sino perquè la paret estaba molt relliscosa. Per la resta, barranc molt maco i recomanable sobretot ara que hi ha molta aigua. Si no es vol fer el barranc, hi ha una caminada circular molt maca.

vista general dels dos barrancs

Cavorques

Sallent

I ens queda pendent... el Boter!!!!

By Montse i Sergi.

Diedre Blanqueta (V+) Pala Alta. MontRoig.

2009-04-06T03:35:00.000-07:00

5 d'Abril de 2009
Aquest diumenge anem amb el GEAMM a la Pala Alta, MontRoig, a fer algunes vies:

Diedre Blanqueta (V+): dos cordades, Carla i Pere; Montse, Sergi i Esther.
Via Lluís (V+): Anna i Jaumet.
Via del Curset (V+): Ferran i Cris.

El diedre Blanqueta està situat en el punt central i més elevat de la Pala Alta, és una gran clàssica de MontRoig. L'escalada és variada, sobre diedres fissurats, murs i algun tram de placa.

Primera ascenció: X. Garreta, E.Valentí, E.Bachs, X. Martínez (1971).

Equipament: parabolts i algun clau. Reunions equipades per rapelar. Poden anar bé algunes bagues i friends petits.
Orientació: Sud

Horari: 2-3 hores

Dificultat: V+ o A0.

vista de la via des de baixpreparem les cordes... i...

primer llarg comença l'Estherseguidament llarg entretingut, tira la Montseen Sergi és el nostre campió, veieu el diedre a dalt? també em tingut el plaer de veure a la Carla en acció

en Sergi pim-pam es menja l'últim llarg i en Pere des de dalt ens fa aquestes superfotos

les nenes
Com que acabem d'hora, l'imparable equip del GEAMM refà cordades i comença de nou algunes vies, sembla que amb 120 metres no n'han tingut prou... Sou la òstia i el dia ha estat genial!!! Petonets i per milers de vies més!!

Monogràfic de grans verticals: 1a part

2009-04-05T14:33:00.000-07:00

28 i 29 de Març de 2009

Barranco de Lazas (Sierra de Guara, Huesca)

aproximació al barranc
Després de l'explicació teòrica donada per membres del GIEG a l'Agrupació Excursionista de Granollers, passem el cap de setmana a Guara.

La ideia és fer el barranc de Lazas dissabte i la canal del Palomo diumenge. Però amb la sessió de dissabte i el mal temps de diumenge, únicament vam fer el barranc de Lazas, que en teoria amb escarpins es suficient per fer-lo, pero vam sucar fins al pit abans de sortir a la vertical. La progresió es va fer lenta pel grup nombrós que érem, tot i fer petits grups independents amb les seves cordes.

Els últims ràpels els fèiem amb frontal degut al retard horari que portàvem, alguns també vam passar una mica de fred a conseqüència de la remullada inicial en els primers resalts d'aigua en no massa bon estat.

Però tot i això un bon gust de boca pel gran barranc que vam fer i la carn a la brasa que el David ens va cuinar.

To be continued...

Sergi.

I Curs monogràfic escalada artificial

2009-04-02T04:09:00.000-07:00

Els Cursos Monogràfics del C.I.M. tenen dos objectius:

-Donar a conèixer l’especialitat esportiva escollida
-Perfeccionar i/o adquirir nous coneixements tècnics sobre una especialitat ja coneguda.

En el primer cas, els coneixements que s’imparteixen són els bàsics de l’especialitat que s’ampliaran en contingut i pràctiques en el curs corresponent. En el segon cas, sempre serà necessari dominar les tecniques bàsiques de l’especialitat.
La càrrega horària serà de 15 hores, concentrades en un cap de setmana teòric-pràctic. El quadre docent que imparteix les diferents formacions està compost per Instructors i Monitors de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya.

Continguts i objectius
Adquirir la tècnica de progressió en escalada artificial en vies totalment equipades amb encoratges expansius (Ae).

Monogràfic dirigit a

Escaladors federats què, coneixent i practicant l’escalada clàssica, vulguin adquirir els coneixements necessaris per progressar en vies d’artificial equipat o millorar-ne la tècnica. Per participar en el curs, cal conèixer les tècniques de triangulació de reunions, saber assegurar perfectament al primer i el segon d’una cordada i dominar el descens en ràpel autoassegurat.
Per inscriure’s serà obligatori tenir la llicència federativa de l’any en curs.

Inscripcions

Cal enviar un mail a comissiodinstrucciodemuntanya@gmail.com amb les dades personals i fer un ingrés de l’import en el compte del 2100.2863.67.0110224653, sent la data límit el 20 d’abril del 2009. El monogràfic no es durà a terme si no s’aconsegueixen un mínim de 8 participants. Les places estan limitades a 12 participants.

Import del monogràfic
L’import del monogràfic serà de 40,00 €. Els socis de l’Agrupe i del GEAMM gaudiran d’un preu especial de 20,00 €. Els desplaçaments no estan inclosos. El pagament es realitzarà mitjançant una transferència al n. de compte del CIM: 2100.2863.67.0110224653, deixant clar el nom i cognoms i el concepte “Monogràfic d’escalada artificial equipada”. L’ordre de recepció de les transferències serà l’utilitzat per a l’adjudicació de les places.

Més informació: http://cimagrupe.blogspot.com/

Sedeg a Vilanova de Prades

2009-03-17T12:26:00.000-07:00

Una bona colla del Sedeg -17 persones: Laura, Salva, Albert G., Rafa, Raquel, Albert N., Marta, Dani, Fran, Rosa, Montse, Sergi, Eduard, Andreu, Irina, Anna G. i Xavi- i en Salva i la Laura del CEP, hem passat un fabulòs i esplèndid cap de setmana d'escalada a Vilanova de Prades.

Aquest petit poble de la Conca de Barberà és un espai especialment atractiu i acollidor pels escaladors i les escaladores, amb unes franges de roca conglomerada de molt bona qualitat per poder practicar la nostra afició preferida. El pic de Curull (1.023 m.) és el punt més alt de la serra de la Llena. L'escola de Vilanova de Prades compta amb unes 400 vies de entre tots els graus i, tot i que es caracteritza per la seva dificultat, és una de les escoles amb major nombre de vies de 4 i 5è grau de les Serres de Prades. La seva multitud de forats fa difícil l'escalada a vista, però queda del tot compensada amb la majestuositat dels seus moviments, tècnics de peus i força dinàmics.

Nosaltres vam estar el dissabte al sector de Penya Alta, i hem de dir que vam esgotar totes les vies. Entre la colla que èrem i les ganes de tocar roca calenta que hi havia, encara era fosc que provàvem els últims passos.
A l'endemà, vàrem estar al Barranc de Viern. El sector és duret però és un espai molt maco, més proper a la carretera però tot i això força tranquil.
En tot el cap de setmana, cap altre cordada. M'equivoco! Només un parell de nois, el dissabte. Increïble, no creieu?
Val a dir que el dissabte a la nit vam passar una vetllada molt riallera i divertida -oi Rosa?-, amb la fresca de la nit i la companyia d'unes cervessetes i uns vinets gràcies a l'hospitalitat dels més comodons que van dormir als "bungalous"... Jejejjejje ;P

Gràcies per un cap de setmana genial!! Sobretot pel coordinador de la sortida: l'Ardillu!!!!!

Segueixo el joc que ha plantejat en Dani... Endevineu de qui és aquest braç??